800.000 persones sota govern de Vox: els municipis dels Països Catalans on podrà aplicar el seu programa

Era una situació que els sondatges preveien i que es va constatar el 28 de maig. Aquestes darreres eleccions han comportat un avenç significatiu del partit d’extrema dreta Vox, que ha guanyat múscul en l’àmbit municipal, malgrat les mancances organitzatives i d’implantació territorial. El partit va presentar 341 candidatures per tot el país, el triple que el 2019, quan n’hi va haver 121. Ara que ja s’han constituït la majoria d’ajuntaments, es pot fer una primera lectura de com ha quedat el mapa polític. Vox ha passat de 69 regidors el 2019 als 395 actuals. Això li permet d’aplicar part del seu programa electoral des del govern o tenir la clau de la continuïtat d’uns quants ajuntaments de l’oposició estant.

El primer gran acord de Vox es va anunciar el dimarts 13 de juny a Elx, la sisena ciutat més poblada del país. Vox feia batlle Pablo Ruz, del Partit Popular (PP), en canvi de tres regidories: família i gent gran, promoció econòmica i formació i pedanies, Camp d’Elx i vertebració territorial. Una mostra de les intencions és que igualtat, medi ambient i promoció lingüística perdien entitat i s’integraven en altres regidories. Aquell mateix dia, unes hores més tard, s’anuncià l’acord entre les dues formacions a la Generalitat Valenciana.

Tot i ser el primer pacte de tots, no és pas l’únic, ni de bon tros. En total, s’han comptabilitzat una vintena de pactes en què Vox ha estat crucial per a determinar la batllia i entrar al govern, que afecta en total 809.484 persones. Hi ha altres casos en què també serà clau, com ara els municipis en què el PP es veu obligat a governar en minoria perquè no ha aconseguit la majoria absoluta i haurà de dependre de la ultradreta. És el cas de València, Palma, Alacant i Castelló, entre més. En aquests casos, el PP es troba lligat de mans i peus perquè l’extrema dreta tindrà la paella pel mànec i serà imprescindible per a aprovar, entre més qüestions, la majoria de polítiques i el pressupost municipal. A més, encara que no hagin pactat la batllia d’un bon començament, l’acord de la Generalitat Valenciana, la màxima escenificació d’un govern de coalició entre la dreta i l’extrema dreta, i l’acord a la mesa del parlament de les Illes marcaran el camí i sempre pesaran en els municipis. 

Radiografia: quina és la situació al País Valencià, les Illes i el Principat?

A tot el país, Vox tindrà la batllia d’un sol municipi, Nàquera (Camp de Túria), després d’haver assolit un pacte en el darrer moment amb el PP. El partit ja havia estat la força més votada en aquest municipi en les eleccions espanyoles del 28 d’abril de 2019 i en la repetició electoral del 10 de novembre, però, a causa de la poca implantació territorial en aquell moment, no es va presentar a les eleccions locals. Quatre anys més tard, la candidatura municipal de Vox ha estat la més votada, amb quatre regidors dels tretze que formen el consistori. Tot i no haver-hi una majoria alternativa factible, el cap de Vox, Iván Expósito, s’ha garantit la majoria absoluta tot pactant amb el PP, amb qui ha acordat mesures polèmiques com ara prohibir la bandera LGBTI i les concentracions contra la violència masclista o eliminar les subvencions destinades a finançar “entitats independentistes i pancatalanistes”.

Després d’Elx, el municipi més gran que inclou Vox en el govern és el de Torrent (Horta Sud), de més de vuitanta mil habitants, amb un pacte centrat en la seguretat: han acordat d’ampliar la policia i crear la policia de barri, millorar la neteja, abaixar imposts i donar suport a les famílies i protecció als infants. Unes mesures compartides en la gran majoria d’acords municipals en els quals ha intervingut l’extrema dreta.

A Oriola (Baix Segura), de vuitanta mil habitants, també hi ha un pacte entre PP i Vox. L’extrema dreta controlarà una nova regidoria de costes, amb pressupost propi i que inclourà platges i residents internacionals, i ha eliminat la regidoria d’igualtat. 

A Xàbia (Marina Alta), amb vora trenta mil habitants, la primera força va ser el PSPV, però PP, Vox i Ciudadanos por Jávea han pactat un govern alternatiu, que amb punts molt genèrics se centra en seguretat, família, impuls del turisme, urbanisme i millora de la neteja. A Crevillent (Baix Vinalopó), també amb gairebé trenta mil habitants, hi ha hagut un pacte de PP i Vox, amb el control de la policia, el benestar social i la família al centre del debat. Hi ha més qüestions polèmiques, com ara el fet d’imposar el castellà en tots els cartells i publicacions al web, castellanitzar el topònim i que passi a ser Crevillente/Crevillent i optar fermament pel turisme “com a eina per a dinamitzar l’economia local”. 

A Albal (Horta Sud), després de vint anys de batllies socialistes, hi ha hagut un pacte entre el PP, Vox i els blavers d’Avant que governarà el municipi. La resta de municipis del País Valencià on han pactat PP i Vox són Algemesí (Ribera Alta), Massamagrell (Horta Nord), Mutxamel (l’Alacantí), Orpesa (Plana Alta), amb un pacte amb PP i també Ciutadans, Sant Antoni de Benaixeve (Camp de Túria), Sant Vicent de Raspeig (l’Alacantí) i Xirivella (Horta Sud). Un cas peculiar és el de Loriguilla (Camp de Túria), on el regidor de Vox ha fet cas omís a la direcció i ha votat la seva germana com a batllessa juntament amb el PSPV.

A les Illes, Vox entrarà en quatre governs municipals i en un cinquè hi donarà suport extern. Tot són ciutats de desenes de milers d’habitants. A Calvià, hi ha el nucli costaner de Magaluf, un dels centres del turisme d’entrompada de l’illa. El govern serà format per PP i Vox, el qual controlarà policia, polítiques d’igualtat i ciutadans estrangers. La primera tinenta de batlle serà Esperanza Catalá, cap de Vox Calvià i ex-regidora del PP, que en la constitució del nou ajuntament va remarcar que estava en contra de “l’adoctrinament lingüístic” i va defensar que es facilités la iniciativa privada i optar pel turisme. 

Els altres municipis són Alcúdia, Marratxí i Llucmajor, mentre que a Sant Josep de sa Talaia, Vox ha donat suport al candidat del PP, però sense entrar a formar part del govern municipal.

 A Catalunya, Vox ha passat de ser absolutament residual, amb tan sols 3 regidors a Salt (Gironès), a tenir-ne 124, repartits en 75 ajuntaments. Això són més de 150.000 vots i bona part del creixement ha estat fruit de la desfeta de Ciutadans, que va perdre 325 regidors. 

Entre les deu ciutats més poblades, Vox només resta fora del ple de Badalona, on tot el vot d’extrema dreta se’l va endur Xavier García Albiol, del PP, que va aconseguir majoria absoluta amb 18 regidors. Els principals resultats de Vox es van registrar a Mataró (amb 4 regidors), Tarragona (3), Terrassa (3) i Barcelona (2). Malgrat els bons resultats, el partit d’ultradreta no ha estat decisiu en cap pacte municipal ni ha entrat a formar part de cap govern. 

Tot plegat, amb un programa igual a tots els municipis 

Les seccions locals de Vox sembla que hagin presentat programes electorals fets a mida als municipis. Però, en realitat, tots són iguals, s’han dissenyat de Madrid estant i són basats en els valors i polítiques que es volen imposar a les comunitats autònomes i a l’estat espanyol. Amb el lema “Cuida allò que és teu”, el document té 39 pàgines i tan sols varia el nom del municipi. 

Tracta qüestions com ara el comerç local, la cultura, l’habitatge, qüestions familiars, serveis públics, economia i seguretat. Són propostes genèriques amb l’objectiu de vendre el mateix discurs a tot arreu, i en absolut són centrades en les realitats peculiars de cada municipi. Això fa que hi hagi un bon reguitzell d’incoherències. Per exemple, en el programa d’Elx, el partit es comprometia a posar fi a les mesures restrictives de les Zones de Baixes Emissions (ZBE) pel caràcter penalitzador i prohibitiu per als qui tenen vehicles més contaminants. Una mesura que no afecta els veïns de la ciutat. I en pobles de les comarques de l’interior, el partit es comprometia a defensar les platges.