08.10.2018 - 21:00
|
Actualització: 08.10.2018 - 21:18
TEMA DEL DIA
Agenda. Espanya ha descobert aquest cap de setmana que té extrema dreta. A Catalunya ja fa temps que ho sabem. El discurs de l’odi que practiquen Ciutadans i el nou PP de Pablo Casado contra l’independentisme no es diferencia pas gaire del de Vox. Només en el to, però en el fons coincideixen. Fa molt de temps que Cs i ara el PP comparteixen una agenda d’extrema dreta. Quan assumeixes el discurs de l’extrema dreta, no l’atures pas, l’emblanqueixes. I ara tothom se sorprèn que una formació extraparlamentària amb una vintena de regidors a tot l’estat espanyol ompli l’antiga plaça de bous de Vistalegre de Madrid amb 10.000 assistents i truqui a les portes del congrés espanyol i del Parlament Europeu, com apunten algunes enquestes.
L’extrema dreta creix quan demanes l’aplicació permanent del 155 a Catalunya, quan proposes la il·legalització de partits polítics, quan empresones gent innocent justificant-te en uns fets violents que no han comès, quan vas contra la immersió lingüística. També li obres pas quan aties el discurs contra la immigració visitant la tanca de Ceuta i Melilla, com han fet Pablo Casado i Albert Rivera, o et presentes a les eleccions municipals de Badalona proposant de ‘netejar’ la ciutat com a lema electoral. I la legitimes amb sentències judicials com la de la Manada, que deixa campar la violència masclista. Vox va contra l’independentisme, la immigració i el feminisme. Però no està pas sol.
La reacció d’un sistema democràtic seria establir un cordó sanitari enfront de les tesis xenòfobes i autoritàries, però el cordó hauria de ser tan ample que potser arribaria pràcticament a la majoria del congrés. En aquests moments PP i Cs sumen 166 diputats, només a deu de distància de la majoria absoluta. També hauria d’actuar la justícia, aplicant la llei mordassa, el codi penal i tot el que calgués contra una formació que parla d’expulsar immigrants, suspendre les autonomies constitucionals i perseguir independentistes. Però si això fos delicte, també afectaria polítics del PP i de Cs. No passarà perquè Vox és a totes les causes judicials obertes contra l’independentisme, on exerceix d’acusació ‘popular’ –quina coincidència amb l’adjectiu!– per vigilar que la fiscalia no afluixi. Fa la feina bruta que feia Manos Limpias fins que es va descobrir que les mans eren brutes de corrupció.
El dirigent de Vox no tan solament és un fill polític del PP, sinó també biològic. Nascut a Bilbao, el seu pare, Santiago Abascal Escuza, va ser diputat del PP al congrés espanyol i ell diputat al parlament basc, on va pouar en les tesis de la línia dura del partit, a l’ombra de Jaime Mayor Oreja i Maria San Gil. Pare i fill varen abandonar el PP el 2015 i el 2013, però el fill va crear una fundació, Danaes, que ha rebut subvencions quantioses d’Esperanza Aguirre quan era presidenta de la comunitat de Madrid, i del seu successor, el corrupte Ignacio González. Abascal se n’anà del PP perquè considerava que Mariano Rajoy era massa tou, però políticament és germà de Pablo Casado i un protegit de José María Aznar, que és qui mou tots els fils a l’ombra. Si Abascal aconsegueix finalment d’entrar al congrés espanyol, serà en detriment dels escons del PP i Ciutadans, però la seva presència o la simple possibilitat d’aconseguir representació radicalitzarà encara més el discurs de Casado i de Rivera, que voldran obstruir una possible fuita de vots.
El tomb a l’extrema dreta ja és fet i ara solament cal veure qui l’encapçalarà. Casado ja ha reaccionat fent una crida al vot útil. Però la incògnita serà què farà l’esquerra. El PSOE haurà de decidir si segueix la veta del PP i Cs, com va fer quan donà suport al 155, o basteix un projecte democràtic alternatiu. I l’esquerra de Podem haurà de dir alguna cosa més que tota la culpa la té l’independentisme català per haver despertat el feixisme. És veritat que l’independentisme ha estat l’únic moviment que ha qüestionat el règim del 78, cosa que no van aconseguir el 15-M ni les seves derivacions polítiques, i això els deu haver fet enrabiar de debò. El feixisme no havia desaparegut mai d’Espanya, simplement ha estat adormit fins que ha vist amenaçat l’status quo per l’independentisme. Potser per això alguns representants de l’esquerra alternativa s’estimen més culpar l’independentisme que no pas admetre la impotència pròpia.
MÉS QÜESTIONS
Ximo Puig demana més visibilitat del País Valencia coincidint amb el 9-O.
La vigília del Nou d’Octubre, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha reconegut que el País Valencià té un problema de ‘visibilitat’ a l’estat espanyol i pensa que n’és una causa el fet de no tenir un calendari electoral propi. Les eleccions a les Corts Valencianes coincideixen amb la resta de comunitats autònomes, tret de les històriques. Durant setmanes s’ha especulat amb un possible avançament electoral, però el president l’ha descartat. ‘Entre aquesta singularizació i l’escenari d’estabilitat, honradesa i diàleg social que ha aconseguit el govern del Botànic durant aquests tres anys, em quede en aquests moments amb l’estabilitat’, ha dit. La seva tesi és que el problema territorial se centra únicament en Catalunya, però a l’estat espanyol hi ha un problema territorial ‘molt més ampli que afecta la diversitat d’Espanya’. Avui no ha anat més enllà d’aquesta reflexió, però ha recordat que estaria bé que el País Valencià tingués un calendari electoral propi. Demà, la diada del Nou d’Octubre serà marcada institucionalment per la visita de Pedro Sánchez, però, del punt de vista reivindicatiu, per la manifestació que es farà a la vesprada convocada per la Comissió 9 d’Octubre. Una manifestació envoltada de polèmica per la negativa del delegat del govern espanyol, Juan Carlos Fulgencio, de separar físicament i horària manifestacions de signe contrari, cosa que pot originar incidents, car algunes convocatòries responen a grups d’extrema dreta. Finalment, seran sis les manifestacions convocades, perquè Unió Valenciana ha acabat desconvocant la seva.
El Consell destinarà onze milions d’euros a comprar habitatges a particulars destinats a lloguer social. La Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori ha convocat el concurs per a l’adquisició d’habitatges en municipis del País Valencià, que s’incorporaran al parc públic de la Generalitat i aniran destinats a lloguer social, amb un pressupost de licitació de més d’onze milions d’euros. La consellera, María José Salvador, ha dit: ‘És una mesura que no té precedents, per la qual el govern regula un procediment per a la compra d’habitatges, amb l’objectiu d’augmentar el parc públic de la Generalitat, que és insuficient tant per als desnonats, com per als qui es volen independitzar per primera vegada.’ La convocatòria s’ha publicat al Diari Oficial de la Generalitat Valenciana (DOGV).
El batlle de Prada, entre els candidats a nou ministre d’Interior francès. El batlle de Prada, Jean Castex, és a la llista de possibles successors del ministre d’Interior francès, Gérard Collomb, que va deixar el càrrec. Militant dels Republicans, la formació d’Emmanuel Macron, és poc conegut en medis parisencs, però és ben situat a les travesses perquè encaixa amb el perfil renovador que vol promoure el president francès. Com a batlle nord-català, va signar el manifest de càrrecs electes que demana la llibertat dels presos polítics catalans. La decisió es farà pública demà, però que avui no fos a la reunió del consell departamental, on no sol fallar mai, ha fet créixer les especulacions.
Els controladors aeris de les Illes pacten amb la fiscalia i eviten de ser jutjats per sedició. Setanta-tres controladors, dels vuitanta-dos acusats pel caos aeri del pont de la Puríssima de l’any 2010, pagaran una multa per haver abandonat la torre del control. Els responsables sindicals assumiran, a més, una inhabilitació de cinc mesos. Les multes seran de deu mil euros, menys per als sis responsables sindicals, que n’hauran de pagar trenta mil. Aquest és l’acord aconseguit avui entre la fiscalia i les defenses dels treballadors, en l’arrencada del judici a l’audiència de Palma. La fiscal ha retirat l’acusació contra set controladors i ara el pacte haurà de ser ratificat pels acusats. Avui l’han ratificat una vintena de controladors, els citats en aquesta primera jornada de judici, i la resta el ratificaran durant la setmana. La vaga va començar el 3 de desembre del 2010. Dels aeroports de Mallorca, Menorca i Eivissa no van sortir vols des de divendres al capvespre fins a dissabte a la nit. Es van arribar a endarrerir o cancel·lar 452 vols i 40.000 persones en van rebre les conseqüències.
LA XIFRA
1.200 euros de pensió és el que demana la Federació d’Associacions de Gent Gran a Andorra. El cap de govern, Antoni Martí, s’ha compromès a augmentar les pensions d’acord amb l’IPC.
TAL DIA COM AVUI
El 8 d’octubre de 1919 neix Teresa Pàmies a Balaguer. Va ser coneguda com a escriptora i com a activista política. A divuit anys ja dirigia les joventuts del PSUC i, amb unes altres companyes, va fundar l’Aliança Nacional de la Dona Jove (1937-39). Acabada la guerra de 1936-1939, s’exilià. Va tornar a Catalunya el juliol del 1971.