Vox, els militars i el pressupost del govern dit progressista

Es tracta d’una idea molt interessant. I de fet, els militars espanyols estan avesats a disposar d’armament molt sofisticat, malgrat que mai el poden utilitzar. I més val, perquè si es descompten els conflictes civils, fa centenars d’anys que no guanyen cap guerra. De retruc, és segur que els càrrecs de les empreses d’armament viuran molt bé. I determinats projectes, com aquell del submarí de la sèrie 80, han resultat un fracàs tan gros que mai ningú en comprarà cap. Tret de l’estat espanyol, per descomptat. De manera que, per amansir-los, el que hauria de fer un venedor de bíblies és dir que és progressista i comprar-los moltes armes sofisticades. Amb sort, mai ningú les veurà, més enllà de les desfilades de dates assenyalades d’allà.

Si és per a calmar-los o contenir-los, l’error no pot ser més garrafal. Vell adagi: “la mar com més té més brama!”. Quan més ens ajupim més ens maltractaran, principi refrendat aclaparadorament pels fets. Al contrari : amb aquests pressupostos es sentiran cada cop més forts i importants, més descarats i més atrevits. Aquest procés o semblant, ha passat a molts llocs, començant per la Alemania de entreguerres i va acabar com va acabar…. Mai es pot cedir a cap preu a un xantatge, MAI!!! Principi estratègic bàsic: o no s’en fa cas o s’elimina al xantatgista! És una qúestió de poder! No han fet els impossibles i més per a la “liquidació” del procés català seguint estratègies equivocades i bastant ineficaces? Doncs que facin el mateix amb Vox i amics, que potser tindran més exit! Però pèr això cal intel·ligència i valor, cosa que no tenen l’actual gobierno ni els seus aliats….

Podria ser Vicent a les teves preguntes/interrogants que et fas en l’editorial, que obtingués respostes amb els que el varen votar aquest pressupostos i tiressin endavant per dur a terme aquest desprosits que denúncies, com per exemple TOTS els diputats d’ER amb Rufián el capdevant, també li podries preguntar en el mossèn, ja que dir en Romeva i la Carme Forcadell, si desitges ho podries fer també amb els de Compromís, amb l’Oltra i Baldoví; de veritat Vicent, és tot plegat tant penos i fastigós, que fa fàstic inclús opinar més.

[Nota: aquest comentari contenia un insult directe massa greu contra una persona, que ha estat esborrat seguint les normes del diari i el criteri del director. Qualsevol comentari o discrepància sobre aquesta pràctica el podeu adreçar a director@vilaweb.cat]

Es tracta d’anar observant com des de la nostra raó ens adonem de tota la porqueria que atenalla l’estat espanyol, mentre som súbdits -indefensos?- d’aquest mateix estat que ens esquilma, i amb els diners esquilmats paga les estructures que ens reprimiran.
I, en l’interí, barallar-nos entre nosaltres per si som més o menys purs, pacífics, dialogants, progressistes o liberals. Enlloc de que aquest tarannà filofeixista espanyol sigui conegut, i pugui despertar una !!!!mínima !!!!! simpatia per a la nostra causa, tot aquest raonament de la ignomínia espanyola només és la nostra victòria moral, apenes coneguda per alguna cancilleria.
Pot ser que totes les societats tinguin la llibertat que han lluitat per merèixer?

I poc a poc desfan la sanitat pùblica,fà temps donan entrada a les mutuas privadas en les baixes laborals,ahir donan entrada a les farmacies en el control de positius per el tets de antigens. I son governs supossadament d’esquerras. I la gent que fem,doncs res,no fem res,pagar mes,pagar per tot i uns preus disparats.
Es clar que volan tindre contens a qui tè les armes,ja fa temps molt de temps que l’ejercit o tenen per acojonir al poble no pas per defensar-ho.
Feliz 2022…..quina ironìa

En realitat VOX no està al cim de la seva carrera. Hi estarà a les properes eleccions, quan governi- segons tots els sondejos- amb el PP.

Madrid sempre ha estat un cau d’ultradretans i un paràsit a l’estómac d’Espanya. La Unión Patriótica n’és un exemple, però també l’alternança de partits de la restauració alfonsina, o la pilotada immobiliària de l’època de Felip II que la va convertit en capital definitiva. El problema per ells és que els espanyols ho troben perfecte. Que es deixin d’entelèquies com l'”España vaciada”: per qualsevol persona que visqui en qualsevol racó del país (bascos inclosos: recordeu Unamuno, Maeztu, Aznar, Baroja…) el màxim orgull és anar a viure i treballar a Madrid i tornar com a molt un cop l’any a les “fiestas del pueblo”. N’estan ben orgullosos. Com deia García Calvo (comunista): Madrid rompeolas de todas las Españas. Coincidint amb Ayuso, teòricament al pol ideològic oposat.

Per això són invencibles i per això havíem de guanyar la independència. La nostra fugida era l’única sacsejada que podia canviar les coses. Per això també quan la “progressia” tipus Podemos, Jaume Absent o Diaz van a parar allà, ràpidament es transformen i es converteixen en part del sistema. Per això també, derrotat definitivament l’independentisme, assistim a aquesta fal·lera autonomista de mirar cap allà, fins l’extrem de convertir la política catalana en un vodevil mal fet i els nostres presumptes líders en la definició més bona que conec d’un carallot integral. Afegim-hi que els exiliats són això: persones honorables que van fent la viu-viu però amb la mateixa capacitat de decisió que Tarradellas el 1963, i ja tenim el panorama complet.

Els catalans, per la nostra mateixa existència, els ajudem a justificar la seva inèpcia. Veient el que he vist en tot aquest temps, i malgrat que crec que cal continuar lluitant, sincerament penso que no ens en sortirem. Com a llengua, com a cultura, com a entita política, hem posat rumb definitiu a l’extinció. No veig en el nostre país més que un desert d’idees polític i cultural on una colla de ginyols van fent la seva davant la indiferència de la població, cada cop més castellanitzada (vaig comprovant dia darrera dia com a la capital cada cop costa més sentir un sol mot en català: ahir, en 1 hora d’estar veient els llums de Sant Pau, no vaig sentir ni una sola persona parlar-lo, i mira que hi havia gent).

Això vol dir que l’excusa catalana cada cop serà més minsa.

Em causa una pena immensa, però tinc fins i tot una curiositat malsana per veure què passarà un cop ens hagin arrasat definitivament. Qui agafaran com a cap de turc per continuar justificant la seva existència ? Els negres, homosexuals i lliurepensadors ? Seria el moviment més adient a Boinistán.

Crec que la clau de tot és que a Madrid són conscients que han parat als polítics del Parlament i la Generalitat, però que els que vam votar “Sí” l’1 d’Octubre estem emprenyadíssims i volem la independència sí o sí. I això els rebenta. Manera que no hi hagi independència? Exagerar l’exèrcit. Un altre tema és com és aquest exèrcit, i aquí es troben amb un exèrcit armat fins les celles, però sorprenentment mal dirigit, i amb pífies tecnològiques monumentals (el submarí S-80, sense anar més lluny). En resum, Espanya té la gran sort de formar part de la UE, perquè si no, el Marroc ja l’hauria feta fora d’Àfrica. Ara nosaltres l’hem de fer fora dels Països Catalans, i seria bo que aquest 2022 poséssim fil a l’agulla.

Fa anys que dic que Vox és l’exèrcit personal d’un rei que pretén ser més feixista i dictador que el mateix Franco. Ell, és l’autèntic hereu de la dictadura -l’anterior va ser només un fantasma per l’enganyifa de la transició-, i des de la seva poltrona reial controla els governs dels Aiatol·làs justiciers (l’autèntic poder), el de l’exèrcit i tota la resta de cossos repressius de l’estat, inclosa la premsa i la resta de mitjans, per això no és cap sorpresa que la majoria dels diners de l’estat es destinin als exèrcits i a la construcció i compravenda d’armaments que mai hem vist, perquè és la part important del negoci reial. Això és espanya ara com ara, i els titelles que votem, sovint inconscientment són purs figurants d’un guinyol amb sous gegants que es cuiden de mantenir al poble en silenci i postració. Així, espanya està servint una vegada més com a exemple per al progrés del feixisme internacional i l’impediment del progrés i el coneixement socials.

És una teoria interessant, certament, però permeteu-me que dubti. En la meva opinió, tot seguint l’antropòleg Marvin Harris, crec que aquest despropòsit de pressupost, és un missatge clar al “deep state”, de que ells (el govern més progressista d’Espanya) no van afer res que posi en perill l’equilibri social. Deixaran morir la Sanitat Pública, com de fet ja passa, o la més que ineficient actual Educació Pública, els dos eixos reals de redistribució de la riquesa i la igualtat; i en conseqüència han de cremar els excedents d’alguna forma, i eixa forma és invertint en allò innecessari econòmicament però molt rendible políticament…….per a algú que sigui espanyol.

Doncs sí que és interessant la teoria. Fa entendre molt bé el que és el Deep State Franquista. El que no es va tocar durant la transició, sobretot quan hi va haver l’oportunitat real de fer-ho després del cop d’Estat del 81 i la majoria absolutíssima del PSOE el 82. Cosa que va permetre a Aznar fer-lo resucitar fins avui, que ja han perdut del tot la vergonya. A diferència del primer franquisme, ara això s’integra en un fenòmen internacional. Les ultradretes estan lluitant pel poder i per acabar amb la democràcia en molts països, començant pel Trumpisme al Estats Units. Seria interessant formar part de la reacció internacional per guanyar-les a veure si ens els treiem de sobre d’una vegada.

Gràcies per una altra bona editorial, Vicent. La hipòtesi de l’historiador Carles Sirera si no és certa és com a mínim versemblant. L’estat espanyol és un conglomerat d’interessos controlats per les elits provinents del franquisme. No és estrany, doncs, que aquestes elits injectin un flux constant de diners per disposar d’una formació política pròpia que, sota la ideologia més adient en cada moment, defensi l’statu quo. És a dir, protegeixi la forma de vida parasitària i privilegiada d’aquestes elits. Abans va ser el liberalisme de plàstic de Ciudadanos; ara, que li han vist les orelles al llop independentista, volen mesures més dràstiques i aposten per les amenaces casernàries de Vox. Espanya és el seu botí de guerra, una font de recursos que raja inesgotable per ells, i no se la deixaran prendre així com així.

Vox està pujant i, molt probablement manarà i ens farà tornar a èpoques més fosques. Però ja fa temps que Vox governa des dels jutjats. S’ha presentat com acusació particular en una infinitat de casos judicials relacionats amb el procés, amb Podemos, o amb qualsevol cas del qual en puguin treure un rèdit populista: les ocupacions de pisos, casos de corrupció de forces d’esquerres, etc. Saben que els seus amics policies i jutges els hi facilitaran molt les coses per tal que les seves acusacions acabin tenint un efecte directe sobre la realitat, molt més directe que si haguessin passat pel tediós procés democràtic d’obtenir representació com a partit i formar govern de coalició, per així poder influir en el poder legislatiu. Tràmits, aquests, que només afecten els pobres demòcrates.

Però ara, a més, sembla que els votants espanyols faran cas a Machado, quan deia “En España, de cada diez cabezas, nueve embisten y una piensa”, i els hi posaran les coses encara més fàcils donant-los-hi representació democràtica. En seran responsables últims els votants de Vox, és clar, però també els partits que han estat alimentant la catalanòfobia i la retallada de llibertats democràtiques, pensant-se que això era una bona estratègia a llarg termini. Com explicava en Pere Martí a Vilaweb fa dos anys:

https://www.vilaweb.cat/noticies/una-campanya-a-la-mida-de-vox/

El Estado subvenciona “Assesins”, ja q el armament és per matar i més q més en mans de qui està. Qui són els Caps de compra i Beneficiaris de les comandes ?, mentres tant, un País tocat, per un cantó pel COVID i per l’altre Males gestions polítiques amb falta de control i benèfics als grups finances i comercials.
Si tens un comerç pagans de 30% amunt d’un post i els Grans de un 2 a un 5%, sinó tenen la central en un altre país o la illa … I en canvi el món Sanitat pateix en Tots els ambitsvamb falta de personal i sous baixisims
El món de la vivenda social o cultural o ensenyament patint com sempre i molts afectats per atur o baix ingrés i fins no tindré Ni vestit, ni vivenda. Com ho Solventant?

Jo veig unes altres possibilitats complementaries:

1a l’OTAN i Europa els exigeixen més contribució econòmica i militar.

2a Volen afavorir les pretensions de Boyer de crear l’exèrcit europeu, i a la vegada de fer-ho volen quedar ben posicionats dins el poder europeu. Tot i essent Espanya el país més endeutat o quasi bé; tot hi essent incomplidora en molts aspectes i castigada sovint amb milionaries multes europees per aquests sovintejats incompliments; els països més grans de la UE quan els va bé i els convé consideren Espanya un dels seus, un pilar del poder europeu.

3r Tot el que fa Espanya ho fa per interès propi, naturalment, com ja ho va fer en la qüestió de l’explotació de les colònies americanes deixant sempre Catalunya al marge. En aquest cas de l’exèrcit, pel que he esmentat dins la posició de poder, però també sempre amb la mirada posada sobre Catalunya, no és cap secret mundial saber que els catalans volem marxar d’aquest estat substractiu en tots els sentits imaginables, colonialista i supremacista.

4a Espanya vol evitar a totes que Catalunya es pugui independitzar i aquest tambê és un dels motius pel que s’estant reforçant militarment.

5a Però tot aquest afer té una vessant negativa per a la mateixa Espanya, és sabut que els espanyols són generalment uns incompetents, volen ser llestos i espabilats però en el fons no ho són. Fan avions que no volen, submarins que no es submergeixen i quan ho fan aleshores no refloten, preparem paracaigudistes que se la foten contra els fanals, mira que estadísticament la cosa és complicada, és com si es tiressin a la piscina des de trampolí i a mig camí enganxessin un sol virus de la Covid, un de sol. Quan van anar a robar als pobles originaris de tot Amèrica fins Nou Mèxic, tot el que van robar ho van perdre, malgastar i finalment es van arruïnar, han de ser i han estat sempre rucs i corruptes per força. Ara mateix estant fent tot el possible per escanyar i matar la gallina dels ous d’or, que som lamentablement nosaltres, els Països Catalans.

6a Quan hagin reforçat el seu exèrcit i s’hagin acabat d’arruïnar, les noves màquines militars ja se’ls hauran caducat i seran obsoletes. No tindran ni diners ni dobbés per comprar les noves versions de programari o no trobaran peces de recanvi.

7a En aquell “preparem-nos” que contemplem els independentistes persistents, cal que hi afegim el fer-nos experts per robar-los o inutilitzar-los aquestes màquines de la “guerra de les galàxies”, com aquella escena de Harrison Ford en la que aquells peluts lliguen les cames d’aquells monstres de ferro i els fan caure, o amb fones gegants els avonyeguen, i també recordo com Sean Connery a Indiana Jhons, que espantant uns ocells amb un paraigües es carregava l’avió de l’enemic.

8a Aquí hi ha el quid de la qüestió, girar contra ells les seves armes de tot tipus com si es tractés d’un womerang.

9a No ens oblidem de complir el Mandat del 1r d’octubre: Edificar la incipient República Catalana Independent.

10a Censem-nos-hi, censant-nos al CxR, fem-la i fem-lo fort i sobrepassem-lo, no fos cas que algú en volés controlar l’interruptor. I enxarxem-nos en el territori per tal que sigui veritat que un moment precís el controlem.

Els partits polítics catalans a dia d’avui són com qualsevol altre partit de l’estat.

Objectiu principal: col·locar la gent a les menjadores i viure del sistema.

Fer tots els gestos, totes les declaracions i tot el teatre que calgui per justificar-se davant el seu electorat, però sense arribar a mossegar la mà de l’amo que els paga per no tornar a prendre mal. La repressió ha fet molt bé la seva feina.

Cobrant bons sous, quina necessitat tenen d’arriscar-se amb independències?
Jo no en tindria cap.
Atacs a a la llengua? Emprenyar-se molt fort, que es noti, i poca més.

Mentre la gent en tingui prou amb xous i declaracions, els perdoni les promeses incomplertes (enganys) i els segueixi votant, ells a viure que són quatre dies.

Voteu-nos, que si guanyés el PSC o VOX seria (molt) pitjor.

POLÍTICA DE LOBBYS
Vagi per endavant que ve de lluny això del pressuport descomunal per un exèrcit que no ha guanyat mai cap guerra, només contra els propis ciutadans. És doncs també un despropòsit descomunal que es dediquin tants milions per equipar un exèrcit que no té cap “necessitat” de declarar una guerra a ningú, ni té cap oportunitat de fer-ho des del moment que es va integrar en l’Aliança de la OTAN.
El PSOE va inventar el “NO A LA OTAN” i ens va enganyar miserablement perquè el fet de sortir de la OTAN que defensaven en la campanya, ho van transformar, cinc anys després quan ja van governar, en una ferma argumentació per mantenir-s’hi.
És ben curiós, per no dir una altra cosa, que el pressupost de l’exèrcit equipat militarment el justifiquen ara per lluitar contra la pandèmia i fan sortir militars a la foto al costat dels científics, i es dediquen a descontaminar aeroports en comptes de fer-ho els professionals de les empreses especialitzades que en saben. Per cert, no van fer servir l’exèrcit per fer front als estralls del tifó Glòria, on sí hauria pogut ser útil.
Només per la dèria militar, ja detesto aquesta nacionalitat que m’han imposat.
Pel que fa al punt de vista de l’historiador Carles Sirera, el veig encertat perquè coincideix en les etapes que segueig l’evolució del regne d’Espanya.
Mort el dictador i superada la dictadura amb un partit únic, el regne d’Espanya va dissenyar una Llei de Partits Polítics de 1978 que permetia legalitzar, per exemple, els partits comunistes i republicans, però sense cap intenció de fer possible ni el comunisme ni la república perquè la Constitució d’aquell mateix any ja es va cuidar de mantenir el control.
Sense que la majoria de la població s’adonés del truc, en la pràctica es van deixar les relles del poder en mans d’uns Lobbys molt potents, com per exemple el PSOE Lobby per “apuntalar la monarquia”, o el CiU Lobby del “peix al cove”.
En el regne d’Espanya, des de fa quaranta anys, tot el que es vol decidir fora dels Lobbys és insubstancial, i sense cap poder.
Trobo molt encertat doncs que ara es vegi VOX com un Lobby dels alts funcionaris de l’Estat, perquè és propi de l’evolució natural.
Les escorrialles del franquisme han passat de la política de partit únic, a la política de Lobbys, sense passar per la política de partits.

Com sovint passa, en Carles Sirera, toca nervi on els fa mal.

Per això lliura unes batalles infernals amb els colonitzadors.

Ah, però és que és valencià, i això explica moltes coses.

No es deixa ensarronar amb les diverses faccions del colonialisme, entés aquest, des de Vox a Podemos, passant pels cagadubtes que no cal anomenar dels ximistes i francinistes, que sense Màdrix no serien ni presidents d’escala.

I més enllà amb els propis neoautonomistes destil·lats per la manca de plantar-se, com ara llegiu: ERC, PdCAD, Junts en part, Compromís, Més x Mallorca, etc. i l’apoltronada CUP.

Què té en Sirera?

Allò que serveix pera despullar el “règim colonial” ?

El de sempre: “sobiranisme cosmopolita” i la confrontació de dades contrastades amb el marc internacional on pertanyem, que el fa eixir victoriós de tota escaramussa amb clonitzadors i col·laboracionises nostrats.

Allò que tenia també López-Tena, allò que tenia i té n’Hèctor López Bofill, Santiago Espot, en Joan Fuster, en Ferran Bel i en Xavier Sala-Martín. I els exiliats com en Puigdemont, en Ponsatí, en Toni Comín, en Puig, i en Josep-Miquel Arenas.

El lobby colonial español no és una descoberta recent, sinó que porta amagat des del 1492 ençà. Veieu què deien els vàlids com el comte-duc d’Olivares, els Hurtado, els Álvarez de Toledo, Lope de Vega, Quevedo, i els nostres col·laboracionistes com els Requesens, Lluís Milà, Rocabertí, Cardones, Català de Valeriola, etc. I la renovació des d’Almansa de càrrecs en els Fiz-Stuarts actuals, i “espadones” com Alcalá Galiano, Espinosa de los Monteros (rebesabis de rebesavis dels actuals), Milans del Bosch, Fabres, etc.

La meua visió és que el deep state són ells i nosaltres hem obligat a eixir a cara descoberta de darrere de les bambolines on s’amagaven. I clar, l’estat español és un estat polític on s’arrecera legalment una màfia que té com a ideari tot allò amb el que han estat adoctrinant-nos des de fa 314 anys ençà.

Eixe és l’avantatge amb que compten. I eixa llosa no es pot aixecar, per tant, només resta no desgastar-nos canviat un relat hegemònic que ni és el nostre ni ens convé modificar-lo. Com a l’Índia no li convingué canviar el relat dels Windsor, o als Estats Units d’Amèrica el de Londres del XVIII conduïts pels Hannover, sinó crear-ne un altre que fera obsolet -entre propis- l’aliè.

Dissent novament del commatriota Miquel Gilibert i dels pessimistes entenimentats.

Les guerres de descolonització són així: les guanyem qui persistim i tenim clar que el “model” no és una abstracció del passat, sinó una construcció en procés permanent de renovació com tot allò que toca un grup humà que discorre sense rails segurs falcats a la superfície terrestre. D’això diem llibertat i sempre obert.

Josep Blesa (València)