14.01.2019 - 16:30
|
Actualització: 14.01.2019 - 17:57
La jutgessa de l’Audiència espanyola María Tardón ha inadmès la querella interposada per Vox i l’Associació Moviment 24DOS contra la jutgessa belga que va citar el jutge Pablo Llarena en la demanda civil contra ell a Bèlgica. També ha inadmès una segona querella contra l’advocat Gonzalo Boye, el president Carles Puigdemont i els consellers a l’exili.
Vox, que exerceix l’acusació popular a la causa contra l’1-O, s’havia querellat pels delictes de rebel·lió (i alternativament sedició), contra la pau i la independència de l’estat espanyol, prevaricació judicial, usurpació de funcions, fals testimoni, falsedat documental i estafa processal. La jutgessa entén que la justícia espanyola no és competent per a tramitar aquestes querelles, que afecten una causa oberta a Bèlgica.
En la interlocutòria, María Tardón descarta que la jurisdicció espanyola sigui competent per a examinar l’actuació de la jutgessa belga. I aprofita l’avinentesa per dir que, seguint el mateix argument, el jutjat belga no hauria de ‘revisar’ les actuacions del Tribunal Suprem espanyol. També considera que l’actuació de Puigdemont i els consellers, en aquest cas de la demanda a Bèlgica, no pot ‘configurar ni remotament’ els supòsits necessaris per a investigar-los per rebel·lió, sedició o per un delicte contra la pau i la independència de l’estat espanyol. ‘Cap dels fets que se’ls atribueixen a les querelles no poden encaixar en cap de les conductes objectives que castiguen els preceptes enunciats’, recull la interlocutòria.
Tanmateix, la magistrada creu que hi ha una ‘intenció evident’ de Puigdemont i la resta de consellers que han impulsat la demanda civil contra Llarena de voler ‘desacreditar’ les actuacions del jutge instructor. A més, consideren que és una estratègia per a ‘defugir i, en suma, defraudar els instruments i garanties que estableix l’ordenament jurídic espanyol’.
Les querelles de Vox també incloïen delictes de falsedat documental i de fals testimoni per una traducció incorrecta d’unes declaracions de Llarena que els dirigents independentistes van incloure en la demanda civil davant la justícia belga. Tardón considera que sí que hi ha ‘alteració de la traducció’ per a ‘tergiversar’ les paraules de Llarena i que això seria competència de l’Audiència espanyola (delicte de falsedat documental). Ara bé, reconeix que, per llei, aquests delictes només es poden perseguir a l’estat espanyol prèvia interposició d’una querella per part de l’afectat o del Ministeri Fiscal. En canvi, la fiscalia ja va descartar l’existència d’un ‘dol directe’, perquè la traducció es va rectificar.
