L’11 de juliol, Vox va ordenar de trencar els governs que conformava amb el PP a tot l’estat espanyol. Així, va decidir de sortir d’executius com ara el de la Generalitat Valenciana i el de l’Aragó en resposta de l’acord entre els populars i el PSOE pel repartiment voluntari de quatre-cents menors immigrants no acompanyats que havien arribat a les Illes Canàries i Ceuta. Més d’un mes després de la decisió, la sortida de la ultradreta del govern aragonès, presidit per Jorge Azcón, sembla que ha causat un canvi d’orientació en algunes polítiques, entre les quals, les relacionades amb el català.

Segons que explica el diari Heraldo citant fonts governamentals, el nou executiu no veu com una prioritat la modificació de la llei de patrimoni per a suprimir el reconeixement oficial del català i l’aragonès com a llengües pròpies de l’Aragó. Una impressió que comparteixen activistes de la zona, com ara José Ramón Noguero, coordinador del Moviment Franjolí, la plataforma ciutadana que treballa per fer visible la catalanitat de la Franja. “El PP sap que aquest canvi no és un reclam de la gent i tampoc no li interessa de tenir en contra els alcaldes de la Franja, tal com va passar el 2013. El govern es desmarca del seu antic soci”, explica. Així, el diari Segre indica que l’executiu ha canviat de parer i té la intenció de mantenir fons destinats a finançar la promoció i l’ensenyament del català.

Tanmateix, Noguero adverteix que l’estat del català a la Franja continua essent d’emergència. “Som en una situació molt complicada, els xiquets deixen de parlar català pel prestigi nul que té i cal actuar. No fer-ho també és un problema”, apunta. També demana de mantenir l’alerta amb vista a les negociacions per al pressupost: “Hem de seguir alerta durant l’elaboració i l’aprovació del pressupost de l’any vinent perquè necessiten el suport de Vox i el Partit Aragonès (PAR).”

Una de les incògnites del nou curs polític a l’Aragó és com s’articularà la nova relació entre el PP i Vox. Els populars governen en minoria i, per tant, necessiten suports parlamentaris per a aprovar el pressupost i les polítiques a implantar. Caldrà veure si les polítiques lingüístiques formen part d’aquestes negociacions i si els populars s’obren a pactes més enllà del bloc de la dreta.

L’ofensiva de Vox

D’ençà que va entrar a les corts aragoneses, Vox ha fet mans i mànigues per esborrar qualsevol traça de catalanitat a l’Aragó. Una vegada al govern, va engegar una ofensiva contra la llengua amb la complicitat del PP. Primer, va forçar la supressió la Direcció General de Política Lingüística i va eliminar el finançament de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua. A més, el 31 de gener, el president Azcón es va arrenglerar amb la ultradreta i va negar que a l’Aragó es parlés català. En canvi, va dir que a la Franja es parlaven “modalitats lingüístiques pròpies”.

Al juny, abans de la ruptura de la coalició, va presentar una proposició de llei per modificar la llei de patrimoni cultural i eliminar-hi el català i l’aragonès. Això va causar una esquerda al govern perquè els ultres van registrar la iniciativa unilateralment i sense haver-ho negociat. De fet, arran d’això, el PP es va posar en contacte amb la direcció central de Vox perquè considerava que s’extralimitaven respecte de l’acord de govern.

Reacció social, política i acadèmica

A final de febrer, bo i aprofitant el quarantè aniversari de la declaració de Mequinensa –una iniciativa empresa per disset batlles de la Franja i el conseller de Cultura aragonès d’aleshores, José Bada, que demanava de normalitzar l’ús i l’ensenyament del català–, l’ajuntament del municipi del Baix Cinca va convocar un acte reivindicatiu per la llengua en què van participar més de tres-centes persones, entre representants polítics d’una quarantena de municipis i integrants d’una vintena d’organitzacions socials i culturals.

A banda, la justícia d’Aragó –l’equivalent al síndic de greuges–, Concepción Gimeno, va emetre fa un mes una resolució en què suggeria al govern de protegir el català a la Franja, tal com marcava la llei. Va instar-lo a emprar el pressupost previst per als béns culturals immaterials per finançar actuacions en matèria de “llengües i modalitats lingüístiques pròpies de l’Aragó”. En la mateixa línia, va recordar a l’executiu el deure de protegir-les i promocionar-les.

A més, més de dos-cents cinquanta professors i investigadors de la Universitat de Saragossa també van signar una declaració per a defensar el català i l’aragonès a l’Aragó. A banda, el president de l’Acadèmia Aragonesa de la Llengua, Javier Giralt, va rebutjar les declaracions d’Azcón en una entrevista a VilaWeb i va dir que no tenien cap base científica.