Vox al govern

L’endemà de les eleccions de Castella i Lleó vam creure que el pròxim govern d’Espanya seria PP-Vox, perquè el bloc de la dreta (PP, Vox, Cs) creixia i el bloc de l’esquerra (PSOE, Podem) baixava. Però, pocs dies després, el PP feia implosió, la rivalitat entre Ayuso i Casado era a mata-degolla i la premsa afí, com El Mundo o ABC, començaven una guerra oberta contra el PP de Casado, alineada amb Ayuso. Els votants del PP, espantats d’un espectacle com aquest, llegit i sentit a la seva premsa, és possible que se’n vagin a Vox, o que ressuscitin Ciutadans. Per tant, la idea impensable ja m’ha entrat al cervell, com a possibilitat, i costarà que en surti: i si el pròxim govern no fos PP-Vox, sinó Vox-PP? ‘Sorpasso’ dins el bloc de la dreta? Vox supera el PP?

Vox, a Castella i Lleó, vol entrar al govern, cosa que no va voler fer a Andalusia. A l’estat voldria dir que l’extrema dreta dirigiria ministeris, presidències, pressupostos i polítiques. Perquè això s’esdevingui han de passar les dues coses que hem vist aquesta setmana: que el bloc de la dreta creixi (com a Castella i Lleó) i que Vox es faci fort dins el bloc a costa del PP d’un afeblit Casado. Si Ayuso guanya la partida dins el PP, l’aliança amb Vox encara serà més fàcil. És a dir, aquests dies veig que Vox pot entrar al govern en versió suau (PP-Vox) o en versió dura (Vox-PP).

Vox dins el govern vol dir, entre més coses, il·legalitzar partits. El partit d’Abascal al govern perseguirà fins a tancar els partits que considera enemics. Aquesta és l’anàlisi que feia l’endemà de les eleccions Pablo Iglesias als micròfons de RAC1. Hi coincideixo, i poso noms a la seva anàlisi: seran il·legals, i no podran presentar-se a les eleccions, Junts per Catalunya, la CUP, Esquerra Republicana –i ell hi afegia Podem. Per tant, a les eleccions vinents catalanes, 2025, solament podrien presentar-s’hi partits no independentistes. Seria repetir la jugada viscuda al País Basc quan van il·legalitzar Herri Batasuna. Aleshores Patxi López va ser lehendakari (2009-2012) gràcies als vots del PP. Els d’Aznar van obtenir la presidència del parlament basc, però no van entrar al govern. A Catalunya, fent política ficció, posem-hi noms: Salvador Illa (PSOE), president de Catalunya, amb algú d’Units per Avançar, PP o Ciutadans, de president del parlament, i els partits independentistes il·legals. I Vox, principal partit de l’oposició.

Acluco els ulls i no veig possible tota la idea d’aquest article. Impossible. No passarà. Salvador Illa no voldria, d’entrada. Bado els ulls i veig Patxi López acceptant els vots del PP, el PSOE de Pedro Sánchez inflant Vox per fer mal al PP i el notari López Burniol somniant aquesta setmana un govern PP-PSOE mentre deixa anar que un PP-Vox seria legítim. L’espanyolisme del futur, vist amb ulls d’aquesta setmana, comparat amb el del passat i amb la premsa afí justificant l’extrema dreta al govern. Això veig, si bado els ulls: “Abascal advoca per il·legalitzar els partits independentistes i suspendre l’autonomia catalana.“