23.08.2023 - 21:40
|
Actualització: 23.08.2023 - 21:45
El monarca espanyol, Felipe VI, abans-d’ahir va proposar el dirigent del PP, Alberto Núñez Feijóo, com a candidat a la investidura a la presidència del govern espanyol. La primera votació ha estat fixada per al 27 de setembre. Un mes abans, les probabilitats d’èxit semblen minses, perquè una majoria del congrés espanyol ja ha avançat que hi votarà en contra. Tot i això, el president del PP s’ha mostrat predisposat a presentar-s’hi, amb el convenciment que pot ser el nou president del govern espanyol. De manera que, si vol evitar de fracassar en l’intent, quines opcions poden fer que la investidura tiri endavant?
Feijóo té garantit el suport de 172 diputats: els 137 del seu partit, el diputat de la Unió del Poble Navarrès, el de Coalició Canària i els 33 de Vox, que han anunciat que lliuren els vots de franc per evitar de ser un obstacle. Això deixa el PP a quatre escons de la majoria absoluta.
La hipòtesi més factible és fer canviar de parer el PNB i aconseguir el vot a favor dels seus cinc diputats. La formació basca ha estat històricament un actor fonamental en la configuració de majories en la política espanyola i ha esdevingut un expert a donar suport al govern, del color que sigui, en canvi de concessions.
Entre els precedents, l’any 1993 va donar suport a la investidura de Felipe González, tres anys més tard a la de José María Aznar i, tot i no haver donat suport a la investidura de José Luis Rodríguez Zapatero, sí que va votar a favor del pressupost contractiu del 2011, que evitava l’avançament electoral. Més recentment, quan tornava a ser necessari, va donar suport als comptes de Mariano Rajoy del 2018 i, uns mesos més tard, va votar a favor de la moció de censura de Pedro Sánchez. El 2020 va tornar a votar de bracet del PSOE per facilitar la investidura del president espanyol actual.
Però enguany sembla diferent. Després de les eleccions, el PNB va descartar de donar suport a Feijóo perquè no volia formar part de cap combinació en què participés Vox. Malgrat això, el portaveu parlamentari del partit basc, Aitor Esteban, ha explicat que, “per cortesia”, aviat es reunirien amb el PP.
Sobre la investidura, el PNB ha posat almenys tres condicions per a donar-hi suport: accelerar les obres del tren d’alta velocitat al País Basc, després d’anys d’endarreriment, el traspàs de la gestió de la Seguretat Social i l’aprovació d’un nou Estatut d’Autonomia, que hauria d’incloure el dret de decidir i el reconeixement com a nació. Unes demandes que ara com ara servirien per al candidat socialista, Pedro Sánchez, però no pas per a Feijóo, per a qui és imprescindible el sí de l’extrema dreta.
No obstant això, hi ha maniobres que poden afavorir un canvi en el vot. Vox va anunciar que votaria el candidat del PP sense condicions i que, per tant, renunciava a entrar a l’executiu. Arran d’aquest canvi, el coordinador general del PP, Elías Bendodo, deia que les circumstàncies eren totalment diferents, que hi havia un canvi en les regles del joc i que això facilitava que hi hagués una investidura. Els nacionalistes bascs no ho veuen així, perquè consideren que no n’hi ha prou i que l’extrema dreta encara forma part de l’equació.
El 24 de julio, el Euzkadi Buru Batzar fijó su posición con meridiana claridad. Ante el intento de algunos actores políticos y mediáticos, tanto en Euskadi como en España, de construir una realidad alternativa, estimamos oportuno y conveniente refrescar su memoria. 👇 https://t.co/exThyhqYAh
— EAJ-PNV (@eajpnv) August 7, 2023
Si el PP no pot convèncer el PNB amb més concessions o garanties que Vox no hi tindrà influència, les possibilitats de Feijóo es redueixen, però n’hi ha unes altres. Una de les que més ha sonat aquests darrers dies és la d’aconseguir que algun diputat socialista trenqui les indicacions del partit per evitar que el PSOE acabi pactant amb EH Bildu o amb Carles Puigdemont.
En política espanyola aquesta mena de transfuguisme es coneix popularment com a tamayazo, arran del canvi de parer dels diputats del PSOE Eduardo Tamayo i María Teresa Sáenz, que l’any 2003 es van negar a votar a favor de la investidura del socialista Rafael Simancas a la Comunitat de Madrid. Això va portar a unes noves eleccions, que finalment va guanyar Esperanza Aguirre. Tot i aquest és el cas més conegut, n’hi ha de més recents, com ara dos diputats d’UPN que, arran d’un acord amb el PP, van votar l’any passat en contra de la reforma laboral. També fa poc, el 2021, quatre diputats de Ciutadans van evitar que tirés endavant una moció de censura contra el president popular de Múrcia, Fernando López Miras, en canvi d’incorporar-se al govern.
De fet, el president del PP a Castella-la Manxa, Paco Núñez, ha demanat públicament els vots de diputats socialistes de la seva comunitat autònoma per evitar que Puigdemont tingui el “comandament a distància” de la legislatura: “Les piles del comandament a distància les tenen els diputats socialistes de Castella-la Manxa, i amb el seu vot poden fer que els botons del comandament deixin de funcionar. A la investidura tindran una altra oportunitat per a passar de les paraules als fets.”
Las pilas del mando a distancia las tienen los diputados socialistas de Castilla-La Mancha, y con su voto pueden hacer que los botones del mando dejen de funcionar.
En la investidura tendrán otra oportunidad para pasar de las palabras a los hechos. https://t.co/7SKo9jbYPf
— Paco Núñez (@paconunez_) August 17, 2023
Vox també ha instat a cercar suports en aquesta direcció. L’ex-portaveu del partit al congrés espanyol, Iván Espinosa de los Monteros, va instar el PP a convèncer “els socialistes de Page o de més llocs d’Espanya” i va deixar clar: “Si Feijóo és capaç de convèncer alguns socialistes del PSOE bo, que jo no conec, si en troba a cinc o sis que li donin suport, no serem un obstacle.”
Tot i les crides a trencar la disciplina de vot, alhora, el PP demana un vot “de responsabilitat” dels socialistes, com ja van fer l’any 2016, quan el PSOE es va abstenir en la investidura de Rajoy. Això sembla molt improbable, tenint en compte que la decisió d’ara fa set anys va causar una fractura dins el PSOE, que va fer que Pedro Sánchez plegués i que quinze diputats trenquessin la disciplina de vot. No obstant això, el vice-secretari del PP i eurodiputat Esteban González Pons ha fet una crida explícita: “Què preferiu, un acord amb nosaltres o amb Bildu? Què preferiu, un acord amb nosaltres o amb Junts? Podeu triar.”
En una línia semblant, Elías Bendodo deia: “Molta gent entendria que la cosa més raonable seria que tots dos partits, el primer i el segon, es posessin d’acord, tal com ha passat en uns altres temps.” I el vice-secretari de Cultura del PP, Borja Sémper, deia que la millor sortida era que el PP interpel·lés el PSOE per explorar fórmules alternatives, i proposava un govern del PP amb pactes esporàdics.
Vet a Bildu, però no a Junts i ERC
Després d’una campanya farcida de declaracions contra Junts i Puigdemont, amb acusacions de “colpistes”, aquestes darreres hores el PP ha suavitzat les formes i González Pons ahir mateix va dir que Junts era una formació la legalitat de la qual no era en dubte, “més enllà de les accions de quatre o cinc persones”. I la secretària general del PP, Cuca Gamarra, deia que en aquesta ronda de reunions per a negociar la investidura que començaria ara tenien intenció de reunir-se amb tots els grups parlamentaris, inclosos ERC i Junts, excepte amb Bildu. Per la seva banda, tant Junts com ERC han descartat d’assistir-hi.
Malgrat els pactes que històricament hi ha hagut –CiU ha donat suport a les investidures de Leopoldo Calvo-Sotelo (UCD), Felipe González (PSOE) i José María Aznar (PP) i a la moció de censura de Pedro Sánchez–, ara la situació és totalment diferent, amb unes demandes d’amnistia i autodeterminació que sembla impossible que puguin avalar els de Feijóo, i encara menys en una majoria que inclou Vox.
