26.04.2022 - 22:40
|
Actualització: 27.04.2022 - 15:19
El Parlament de Catalunya ha aprovat de blindar per llei la rebaixa del 30% dels preus universitaris públics, tal com demanava una iniciativa legislativa popular impulsada pel moviment estudiantil. La mesura ja era prevista al decret de preus del 2020 i la plataforma promotora de la ILP l’ha volgut afermar amb una llei que resisteixi qualsevol canvi de govern.
El text fixa, a través d’una disposició transitòria, que s’han de reduir els preus públics de manera progressiva durant els tres exercicis econòmics següents a l’aprovació de la llei, fins a assolir un únic preu en els estudis de grau igual o inferior al preu més baix dels fixats en el decret dels preus universitaris per al curs 2021-2022. Això serien al voltant d’uns 17 euros per crèdit.
A part d’assegurar l’abaratiment, el grup impulsor, que va recollir 70.000 signatures, ha afegit esmenes per a aconseguir que els alumnes de tots els graus i màsters públics paguin igual, 1.061 euros l’any.
La ILP s’ha aprovat amb el vot a favor d’ERC, Junts, Vox, la CUP i el PP. El PSC, els comuns i Ciutadans s’hi han abstingut.
“Ja no serà més car estudiar medicina que humanitats”
Fonts de la plataforma ILP Universitats consultades ahir per VilaWeb ja preveien que s’aprovaria, en previsió que els partits de govern (ERC i Junts) i la CUP hi votarien a favor. Finalment, també ha comptat amb el suport de Vox i el PP. “Ja no serà més car estudiar medicina que humanitats”, celebren.
L’aprovació posarà fi en un marge de tres anys al sistema de coeficients, que estableix tres trams de preus per als graus universitaris. A tall d’exemple, els estudiants de medicina passarien de pagar 1.660 euros per curs a pagar-ne gairebé 600 menys i als de psicologia també se’ls reduiria la matrícula de 1.550 euros a 1.061. El cost d’un curs de màster públic també es rebaixaria i es tornaria a equiparar als preus de grau; ara hi ha l’equiparació, però amb els graus del tram més car.
Un primer pas, segons els estudiants
L’aprovació ha arribat al parlament després de recollir 62.000 signatures. La portaveu de la comissió promotora, Anna Rosselló, ha criticat la “manca de voluntat política” durant anys i la repressió política i policíaca que ha patit el moviment educatiu en defensa de la universitat pública. Amb tot, ha considerat que l’aprovació de la ILP és la culminació d’una demanda històrica i la consumació d’un consens social que permet avançar en el dret a l’educació superior.
Roselló ha dit que aquest és un primer pas en benefici de l’equitat però ha recordat que cal anar més enllà, per eliminant el “càstig” per segones i successives matrícules. Això últim ho proposava la CUP a través de dues esmenes, que no han tirat endavant.
Crítiques del PSC i els comuns
Tot i el consens en la necessitat de rebaixar els preus públics, els grups parlamentaris del PSC i els comuns han acusat al govern de no complir l’acord establert en la conferència estatal sobre l’assoliment d’un preu de 18,46 euros per al curs 2022-2023. Sobre això, el diputat socialista David Gonzàlez ha acusat el govern d’incompliment d’aquest acord. El diputat ha rebutjat d’acceptar que l’objectiu sigui anar més enllà d’aquests 18 euros en tres anys, perquè ha dit que preval que l’any que ve els estudiants catalans continuaran pagant més que la resta d’alumnes de l’estat espanyol.
Des dels comuns, han afirmat que el que s’ha aprovat és un compromís de mínims i ha justificat la seva abstenció per no avalar que el govern faci “‘trilerisme’ comptable” i no apliqui la rebaixa acordada al conjunt de l’estat. El diputat de la CUP Dani Cornellà ha agraït al moviment estudiantil la feina fins arribar a l’aprovació de la ILP però ha defensat que caldria anar més enllà i retirar tots els obstacles d’accés i permanència en els estudis superiors, en relació als preus per segones matrícules i successives.
Des dels partits del govern però han defensat que la proposta és la “realista” d’acord amb la disponibilitat pressupostària i per això no han donat suport a les esmenes de la CUP. Judith Toronjo, per part de Junts, ha defensat que es tracta d’una proposta “ponderada” que incorpora la rebaixa dels preus i compensa econòmicament les universitats. Per part d’ERC, Pau Morales ha insistit que les mesures són sòlides “perquè es podran aplicar” i ha criticat l’acord impulsat per l’ex-ministre espanyol Manuel Castells sense habilitar recursos que el fessin possible.
