Dos magistrats del TC diuen que la condemna a Cuixart i Sànchez no és pròpia d’una democràcia

Dos dels nou magistrats del Tribunal Constitucional espanyol que deliberen sobre els recursos dels presos polítics per la condemna pel Primer d’Octubre han publicat un vot particular molt dur, en què denuncien que s’han vulnerat greument els drets fonamentals de Jordi Cuixart i de Jordi Sànchez. Aquest vot discrepant acompanya la sentència de la majoria del plenari del tribunal que sí que avala la condemna a nou anys de presó per sedició al president d’Òmnium i a l’ex-president de l’ANC. Els magistrats Juan Antonio Xiol i María Luisa Balaguer ja van discrepar de l’aval a les condemnes de Jordi Turull i de Josep Rull, i en aquest cas fan èmfasi en el fet que Cuixart i Sànchez eren dirigents de la societat civil i que se’ls havia de protegir especialment el dret de reunió que exercien tant el 20-S com l’1-O.

Segons els dos magistrats, la sentència del Suprem: “És una ingerència al dret de reunió, amb un efecte descoratjador sobre el dret de reunió que amenaça d’empobrir la nostra democràcia, d’alinear-nos amb societats disciplinades per l’abús del sistema penal i amb la repressió de conductes que es duen a terme en l’àmbit material dels drets fonamentals; que amenacen d’allunyar-nos, en definitiva, de la necessitat d’una interpretació i aplicació progressiva d’aquells drets que possibiliten la normal participació de la ciutadania en les democràcies plenes.”

Afirmen que la ingerència en el dret de reunió dels dos dirigents socials que representa la condemna a presó de nou anys i d’inhabilitació absoluta és desproporcionada perquè les possibilitats de participació i d’interlocució en el debat públic de tots dos queden “especialment garantides” pel dret de reunió. I recorden que la sentència de Manuel Marchena descriu en els fets provats que tant la convocatòria de les manifestacions com l’actitud dels condemnats van ser pacífiques, i que no es pot justificar la persecució penal de la seva actitud pel fet que el seu objectiu polític i el seu propòsit fossin inconstitucionals.

De fet, proposen –com ja van fer quan es van oposar a les condemnes de Rull i Turull– que el Suprem justifiqui la condemna per haver volgut violentar l’ordre constitucional espanyol i que alhora expliqui que els apliquen la pena de sedició i no la de rebel·lió perquè en el fons pretenien manipular els ciutadans per forçar l’estat a negociar un referèndum. Si va ser així, diuen els magistrats, no encaixen de cap manera aquests fets amb actituds que no puguin ser protegides pel dret de reunió.   

I fan èmfasi especialment en l’efecte dissuasiu que té la condemna de Cuixart i de Sànchez en relació amb l’exercici del dret de reunió i de manifestació dels ciutadans en una societat democràtica. Perquè crea un precedent que pot limitar l’exercici d’aquest dret. “Els recurrents eren dirigents d’associacions de la societat civil i no pas polítics en el moment dels fets pels quals van ser condemnats. La consideració del dret de reunió com una de les llibertats essencials de la democràcia, per la seva connexió amb la garantia d’assegurar un fòrum per al debat públic i l’expressió oberta de la protesta fins i tot en relació amb temes que poden incomodar o molestar el poder, adquireix la seva màxima dimensió en relació amb l’actuació de grups socials i associacions […]. El fet que fossin els màxims representants d’un grup de la societat civil amb una gran projecció pública incideix, en els termes exposats pel Tribunal Europeu dels Drets Humans, en l’amplificació de l’efecte desànim”.

Aquests dos vots particulars tenen una gran importància per als presos a l’hora de presentar un recurs contra l’aval del Tribunal Constitucional al Tribunal d’Estrasburg.