28.01.2021 - 21:50
|
Actualització: 28.01.2021 - 21:55
Segons els càlculs del Síndic de Greuges, durant els deu dies anteriors a les eleccions del 14 de febrer hi haurà entre 51.010 i 216.365 contagis actius i contactes estrets aïllats que no podran votar sense incomplir la quarantena. La previsió, a més, no té en compte els efectes de la variant britànica del virus, que és més contagiosa i que, tal com va admetre abans-d’ahir la consellera de Salut, Alba Vergés, ja té transmissió al Principat, amb una setantena de casos detectats. En el mateix sentit, un informe del govern afirma que fer les eleccions el dia 14 de febrer fa perillar “la legitimitat del procés electoral pràcticament del tot”.
Per garantir el dret de vot dels electors en període d’aïllament, el govern ha recomanat als votants que vagin als col·legis electorals per franges horàries. La primera serà de nou a dotze, per a les persones de risc; la segona, de dotze a set, per a les persones sense risc; i una darrera per als contagiats i contactes estrets, que anirà de les set fins al tancament dels col·legis, a les vuit. Durant aquesta darrera hora, els membres de les meses electorals hauran de dur equips de protecció individual integrals d’alta seguretat. Se’ls hauran de posar entre les 18.40 i les 19.00 per torns, assegurant-se que sempre hi hagi dos membres en custòdia de l’urna i continuant amb el procés electoral.
El govern, que ha d’organitzar i garantir el procés electoral, va impulsar un decret per a ajornar-lo, adduint la gravetat de la situació epidemiològica del país, però el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, de moment, ho ha refusat, i ha manat cautelarment que es mantinguin les eleccions en la data prevista. Aquest aspecte fa especialment complex el cas català. Però d’ençà de l’esclat de la pandèmia del coronavirus, s’han fet desenes d’eleccions al món, i a tot arreu els governs que han organitzat eleccions s’han trobat amb persones en quarantena i, per tant, amb el mateix dilema: com preservar-ne el dret de vot. Com s’ho han fet?
A casa, des del cotxe, per avançat, per correu: tots els mecanismes per a assegurar el vot
En les úniques eleccions que s’han fet al país durant la pandèmia, les municipals a Catalunya Nord, el mètode era força diferent del que s’emprarà al Principat. Els malalts de covid i els seus contactes estrets no podien desplaçar-se fins als col·legis electorals, però podien sol·licitar que un agent de la policia judicial francesa anés fins a casa seva a recollir-los el vot, opció per a la qual hi havia estipulat un protocol de seguretat sanitària i de protecció de la seguretat del vot. A Macedònia del Nord, les 706 persones infectades en el moment de les eleccions també podien votar des de casa amb presència de treballadors de la junta electoral i un metge. I a Lituània i a les Bermudes es va emprar un mecanisme semblant, amb recollida del vot a casa.
Però en alguns d’aquests països, a més, van complementar les mesures amb més opcions per a malalts i contactes estrets. A Macedònia van dividir les eleccions en tres dies, segmentant per col·lectius els dies de votació, un dels quals reservat per a malalts de covid i contactes estrets, i amb els col·legis oberts més hores que de costum. A Lituània també es va organitzar un dispositiu de votació anticipada per als contactes estrets i per a les persones que acabaven de tornar de viatge i havien de fer quarantena: van poder votar durant quatre dies en llocs especialment habilitats per a ells i sense baixar del cotxe. En arribar al col·legi, un membre de la comissió electoral identificava el votant, li lliurava documents de votació i el votant omplia la papereta al seu vehicle, la posava en un sobre i la segellava i la lliurava a un membre de la comissió electoral.
A la República Txeca i a Jamaica eren els malalts de covid els qui podien votar des del cotxe en col·legis electorals adaptats per al pas de vehicles. A Surinam es va instal·lar un col·legi electoral mòbil a la capital, Paramaribo, per a 187 persones infectades. A Malàisia es van habilitar col·legis electorals especials fins i tot per a les persones amb símptomes gripals. I a Israel, tan aviat com el 2 de març, quan la pandèmia tot just esclatava, van desplegar setze col·legis electorals especials per tot el país –amb un sistema semblant a les taquilles de venda de bitllets– en què els membres de les meses eren personal sanitari habituat a l’ús de màscares especials i equips de protecció individuals integrals. A més, els votants s’havien de desplaçar amb cotxe fins al lloc de votació, havien de dur màscara i guants i havien de dipositar el vot en un sobre que es ficava dins d’un altre sobre i que encara es dipositava en una bossa de plàstic abans de deixar-lo a l’urna.
El sistema que es farà servir a Catalunya, el de la franja horària de menys afluència reservada per a malalts i contactes estrets, tan sols es va seguir a les eleccions regionals d’Odisha, a l’Índia, i a Jamaica i Sri Lanka (on, com dèiem, hi havia alternatives). I un cas ben curiós és el dels Estats Units, on el Centre de Prevenció i Control de Malalties Infeccioses va determinar que tots els votants tenien dret de vot, estiguessin malalts o en quarantena, i que la llei federal perseguia durament impedir el pas a algú a un col·legi electoral. L’única cosa que en aquest cas es va demanar als ciutadans amb el virus o amb sospita de tenir-lo era que es mantinguessin a dos metres de distància, que duguessin màscara i seguissin les mesures higièniques, i que n’informessin els membres del col·legi electoral.
“Tampoc no poden votar els tuberculosos”: on els governs han impedit de votar als malalts
La constitució espanyola protegeix el dret de vot com un dret fonamental, de manera que no deixa marge per a sancionar els malalts de covid-19 que es presentin al col·legi. Amb tot, en els casos dels dos precedents d’eleccions a l’estat espanyol durant la pandèmia, als parlaments del País Basc i de Galícia, els governs van “prohibir” votar als ciutadans amb PCR positiva (prop de 700 persones entre tots dos països en aquell moment) que anessin a votar. La consellera de Sanitat basca, Nekane Murga, va argumentar que normalment tampoc no podien votar els malalts de tuberculosi ni els qui havien patit un infart, un ictus o altres afectacions semblants els dies previs a les eleccions. I el conseller de Sanitat gallec, Jesús Vázquez Almunia, va fer-ho extensiu als qui el dia de les eleccions es despertessin “amb tos o febre”.
També es va prohibir el vot als malalts de covid a Belize, Singapur i a Taiwan. I a Xile, el president Sebastián Piñeira va arribar a alertar que els malalts de covid que anessin a votar s’exposaven a una detenció, a denúncies per delictes contra la salut pública i, per tant, va dir, a sancions. Un cas ben diferent és el de Croàcia, on, tot i que el govern va negar primer als malalts que anessin a votar, adduint que posarien en perill la salut de la resta de ciutadans, el tribunal constitucional va establir que havien de poder votar i va permetre que votessin amb un mecanisme de delegació de vot.
