27.07.2023 - 21:40
|
Actualització: 27.07.2023 - 22:23
El recompte electoral encara no ha acabat. Malgrat que durant la nit electoral es van comptar les butlletes dipositades en les urnes dels col·legis electorals, encara no s’ha fet el recompte dels vots dels ciutadans que resideixen a l’estranger, l’anomenat vot del Cens de Residents Absents a l’Estranger (CERA). Tot i que representen una petita part del cens, aquest vot pot fer canviar de mans alguns escons.
El repartiment actual mostra un equilibri màxim entre blocs. El PP, Vox, UPN i Coalició Canària tenen 171 escons, i el PSOE i els partits que van facilitar la investidura de Pedro Sánchez el 2020 n’han aconseguit 172, és a dir, un escó més. Això fa que, ara com ara, tot sigui en mans de Junts, que solament amb l’abstenció permetria la reelecció del president espanyol. Tanmateix, això podria canviar avui divendres quan s’inclogui el vot CERA.
Ara com ara, hi ha una desena d’escons en disputa amb més possibilitats o menys de canviar de mans. I dos d’aquests escons són al país. El darrer escó més ajustat és a la demarcació de Girona, on Junts va treure dos escons i 62.809 vots, mentre que el PP, amb 31.042, en va quedar fora. Perquè això canviés, els d’Alberto Núñez Feijóo haurien de retallar 363 vots a Junts, i el CERA és de 24.016 electors. De manera que la pugna per aquest darrer escó pot ser aferrissada.
A la demarcació de Tarragona també balla un diputat. El PSC és a 1.298 vots de treure’n un a Junts, una diferència més gran que no pas la de Girona, però el canvi és possible si tenim en compte que hi ha 21.576 tarragonins residents a l’estranger. En canvi, el següent escó en disputa, el de Castelló, ja sembla inabastable, atès que Sumar es troba a 5.043 vots de poder prendre un escó a Vox, i el cens és de 10.926 electors.
El vot dels residents a l’estranger ha tingut al Principat un comportament diferent del de la resta d’electors, i trobem que és més favorable a l’independentisme. En les anteriors eleccions espanyoles, Junts va aconseguir un 15,11% dels vots entre els residents a l’estranger, mentre que en les urnes del país n’aconseguí un 13,68% (-1,43). En canvi, el PSC va obtenir un suport més baix, d’un 18,74%, a l’estranger i un 20,51% al Principat (+1,77), igual com va passar amb el PP, amb un 7,43% dels vots al Principat i un 6,38% fora (+1,05).
Aquestes dades dificultarien que Junts perdés cap dels dos escons, però un canvi de la llei electoral fa créixer la incertesa. Fa quatre anys, calia pregar el vot i fer una sèrie de tràmits, amb entrebancs importants, per a poder-lo exercir. Això va fer que solament un 10% del cens exterior pogués votar. Segurament, un perfil diferenciat, amb un interès especial a votar, que en aquest cas era més independentista. La llei electoral ha eliminat ara el requisit que els ciutadans que viuen a l’exterior hagin de demanar prèviament el vot i se’ls facilita molt abans la documentació i els sobres, que s’envien per mitjà d’una valisa diplomàtica per facilitar que els vots arribin a temps i es puguin comptabilitzar. Així, doncs, enguany és de preveure que hi hagi més participació, amb la incògnita si aquests votants residents a l’estranger tindran el mateix comportament que en les eleccions anteriors o si aquesta vegada poden afavorir més el PSC i PP.
La resta d’escons i per què uns pocs són importants
Fora del país, el recompte electoral ha deixat dos escons a les portes de canviar de mans. A la Comunitat de Madrid, amb 376.495 residents a l’estranger, el PP solament ha de retallar 1.749 vots al PSOE per arrabassar-li un escó. Si el PP suma l’escó madrileny, el bloc es col·locaria en 172 escons, i el del PSOE, en 171. En aquesta hipòtesi, el PSOE necessitaria el sí de Junts i no solament la seva abstenció. Una situació encara més complicada.
També hi ha un escó que balla a Cantàbria, amb una diferència de 428 vots i un cens exterior de 41.229 electors. Però en aquest cas no hi ha incidència en l’equilibri entre esquerra i dreta, atès que seria el PP el partit que podria prendre un escó a Vox. I a Salamanca passa a la inversa, és Vox que pot prendre un diputat al PP si retalla 1.875 vots.
Amb menys probabilitats de canvi, també hi ha en joc un diputat del PP a Palència, que pot caure a les mans del PSOE. D’un cens exterior de 8.514 ciutadans, hauria de retallar 1.081 vots. De la mateixa manera, el PSOE pot perdre un escó a Albacete, si Vox li retalla 1.287 vots, amb un cens de 8.064 persones. A Santa Cruz de Tenerife, Sumar és a 1.515 vots de prendre un escó al PSOE, amb un cens exterior força important, de 107.213 electors. De la mateixa manera, Nova Canàries és a 3.008 d’aconseguir un diputat del PP a Las Palmas de Gran Canaria, on hi ha un cens exterior de 55.651 electors.
Tot i haver-hi menys possibilitats, el vot exterior també pot fer guanyar dos escons o tres al PSOE i deixar-li la investidura a l’abast amb el suport de Coalició Canària. Tot amb tot, els que tenen més possibilitats de canviar de mans i en els quals hi haurà totes les mirades fixades són els de Girona, Madrid i, tot i ser més intranscendent, Cantàbria.
En les eleccions anteriors, del novembre del 2019, el vot exterior sí que va causar canvis i el PP va prendre un escó al PNB a Biscaia. Al senat, a Menorca, el PP va fer seu el senador del PSOE gràcies al vot dels residents a l’estranger. I això mateix va passar a Valladolid, on el PSOE va prendre un escó al PP. Ara, amb majories molt ajustades novament, el vot exterior pot canviar l’equilibri de forces.
