Vot en blanc, vot nul i abstenció: quins efectes tenen en les eleccions

Abstenció, vot nul, vot en blanc… Quins efectes tenen aquestes opcions en els resultats d’unes eleccions? Quins partits afavoreixen? Repassem les conseqüències d’aquestes opcions que defugen el vot a una opció concreta, ara que hi haurà eleccions espanyoles.

Què és el vot nul i quin efecte té? 

Es comptabilitza vot nul quan un sobre té més d’una butlleta de partits diferents o conté material o símbols que no són els prevists. Es considera un vot equivocat (encara que pugui tenir una motivació o intenció concreta) i és comptat com un “vot emès no vàlid”. Per tant, aquests vots es compten, però no es tenen en consideració en el repartiment de la representació dels partits. No beneficien ni perjudiquen ningú.

Per la tranquil·litat de tothom, no es considera un vot nul si conté més d’una papereta de la mateixa candidatura perquè es considera que és clarament un equívoc de la persona que vota.

Què és el vot en blanc i quin efecte té? 

El vot en blanc s’emet posant el sobre de votació sense cap butlleta a dins. A diferència de l’abstenció, l’elector va al col·legi electoral i exerceix el dret de vot, però no vol donar-lo a cap partit concret.

És un vot vàlid i entra en el recompte per al repartiment de representants. Amb l’aplicació de la llei d’Hondt, el vot en blanc encareix l’obtenció de representants. El sistema electoral vigent a l’estat espanyol deixa sense representació les candidatures si un partit no arriba al 3 o al 5 % dels vots (depèn del tipus d’eleccions). Per tant, com més vot en blanc hi ha, més vots calen per a superar la barrera del 3% o el 5%. Per això es diu que el vot en blanc perjudica els partits petits i afavoreix que als parlaments o als ajuntament hi hagi menys partits.

I l’abstenció? De què serveix?

L’abstenció és senzillament no anar a votar. Per tant, tan sols es té en compte a efectes d’anàlisi política, però no té cap impacte concret en el recompte electoral ni en el resultat. D’interpretacions sobre el sentit d’abstenir-se, n’hi ha moltes. No cal un mínim de participació per donar per vàlides unes eleccions.

El col·lectiu audiovisual Melderomer va elaborar aquest vídeo tan didàctic per a entendre els efectes del vot en blanc i l’abstenció:

L’abstenció, una altra vegada al centre del debat

L’abstenció política va ser protagonista en les eleccions municipals que es van fer el diumenge 28 de maig als Països Catalans. El partit que en va quedar més tocat va ser Esquerra Republicana, que va perdre 301.747 vots en comparació amb el 2019. La segona formació que més vots va perdre va ser la CUP: 43.045 vots menys que el 2019. Finalment, Junts va perdre 4.582 vots. Entre tots tres, van sumar un total d’1.206.510 vots als municipis de Catalunya, 349.374 vots menys que a les eleccions del 2019. En percentatge de vots, la suma dels tres partits independentistes també va perdre pistonada: va passar del 44,53% del 2019 al 40,12%, un 4,41% menys.

L’abstenció torna a ser al centre de debat en les eleccions espanyoles. Aquestes darreres setmanes, entitats com l’ANC, els CDR i el Consell de la República s’han pronunciat sobre la qüestió. Un 59,71% dels socis de l’ANC, per exemple, van decidir en una consulta interna de no fer campanya per l’abstenció activa i el vot nul polític a les eleccions espanyoles. El Consell de la República també s’oposa a l’abstenció i fa una crida a votar massivament el 23-J. “Per la mateixa raó que cap partit unionista mai no demanaria l’abstenció entre els seus electors com una manera de combatre l’independentisme, el Consell fa una crida a la participació massiva de l’independentisme en aquestes eleccions espanyoles”, va dir el govern del Consell en una declaració política.

També n’han parlat els partits polítics i els caps de llista del 23-J. Albert Botran, en una entrevista a VilaWeb, comentava això: “Hi ha un cansament que es reflecteix també a les urnes. Tots hem rebut per aquesta abstenció, però no llancem la tovallola, no deixem de lluitar, no deixem de fer propostes”.

Míriam Nogueras, de Junts per Catalunya, preguntada per les conclusions que n’extreu de l’abstenció, responia això: “N’estem farts, però també sóc de les que pensen que, malgrat tot, hem d’intentar-ho. No pots dir mai ‘fins aquí’ quan es tracta d’arribar als teus objectius. Ja n’hi ha prou, hem de continuar”.

Els candidats d’ERC al congrés espanyol Gabriel Rufián i Teresa Jordà han fet una crida a la participació en les eleccions espanyoles davant del perill de l’abstenció i l’auge de l’extrema dreta. Rufián ha criticat les campanyes que promouen no anar a les urnes o votar-hi en blanc o nul. “L’abstenció és verí per a l’esquerra i la classe treballadora”, va dir a començament de juliol en una conferència de premsa. Jordà va proclamar que quedar-se a casa no és una opció: “L’independentisme ha de guanyar totes les eleccions”. ERC encara les eleccions amb el repte de mobilitzar el votant independentista que no va anar a les urnes a les eleccions municipals i precisament aquesta crida a la participació serà un dels eixos de la campanya electoral dels republicans.