Vot en blanc, nul i abstenció: què signifiquen i quins efectes tenen en les eleccions?

Manca poc temps per a les eleccions a Catalunya. Sabeu què signifiquen el vot en blanc, el vot nul i l’abstenció? Quins efectes tenen aquestes opcions en els resultats d’unes votacions? Quins partits afavoreixen? Quines es tenen en compte en el recompte? Repassem les conseqüències d’aquestes tres formes d’expressió política, ara que s’acosta el 12 de maig.

Què és un vot en blanc?

El vot en blanc s’emet posant el sobre de votació sense cap butlleta a dins. L’elector va al col·legi electoral i exerceix el dret de vot, però no vol donar-lo a cap partit concret.

Quins efectes té el vot en blanc?

El vot en blanc és un vot vàlid i entra en el recompte per al repartiment de representants. Amb l’aplicació de la llei D’Hondt, el vot en blanc encareix l’obtenció de representants.

El sistema electoral vigent a l’estat espanyol, que també s’aplica en les eleccions a Catalunya, deixa sense representació les candidatures si un partit no arriba al 3% dels vots en cada circumscripció (Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida).

És a dir, com més vot en blanc hi ha, més vots calen per a superar la barrera del 3%. Per això es diu que el vot en blanc perjudica els partits petits i afavoreix que als parlaments o als ajuntaments hi hagi menys partits.

Què és un vot nul?

Un vot nul és un vot que s’ha efectuat incorrectament, sigui per voluntat pròpia o per error. Es comptabilitza com a vot nul, per exemple, un sobre amb més d’una butlleta de partits diferents, un que conté materials o símbols no prevists o butlletes de vot manipulades. Si el sobre conté més d’una butlleta de la mateixa candidatura no es considera un vot nul, sinó una equivocació clara del votant.

Quins efectes té el vot nul?

Es considera un vot equivocat (encara que pugui tenir una motivació o intenció concretes) i és comptat com un “vot emès no vàlid”. El vot es compta, però no es té en consideració en el repartiment de la representació dels partits. No beneficia ni perjudica ningú.

Què és l’abstenció?

L’abstenció és senzillament el fet de no anar a votar. Quan el vot nul s’emet expressament, també s’anomena abstenció activa, perquè és una manera de mostrar el desacord amb els partits polítics.

Quins efectes té?

El resultat de l’abstenció tan sols es té en compte a efectes d’anàlisi política, però no té cap impacte concret en el recompte electoral ni en el resultat. Aquests darrers anys, hi ha uns quants exemples que han servit per a extreure’n conclusions.

Els tres partits majoritaris de l’independentisme, ERC, Junts i la CUP, van sofrir una patacada en les eleccions municipals del 28 de maig de l’any passat, arran de la forta abstenció amb què l’electorat els va castigar. ERC va perdre 301.747 vots en comparació amb el 2019. La CUP en va perdre 43.045 i Junts, 4.582. En les eleccions espanyoles del 23 de juliol de l’any passat, tots tres partits van perdre 697.744 vots i un total de 9 diputats. Tot plegat va coincidir amb la crida a l’abstenció que havien fet sectors independentistes a les xarxes socials, i amb l’intent del secretariat de l’ANC de promoure-la.

En les eleccions a Catalunya del 12 de maig, la campanya en favor a l’abstenció ja s’ha tornat a activar. Una de les entitats que l’ha impulsada és la Plataforma Antirepressiva de Ponent, que coordina, defensa i denuncia els casos d’uns quants encausats, amb lemes com ara “Ni un vot a les seves urnes” o “Neteja el teu barri de propaganda electoral”. “Com en totes les farses electorals, les campanyes dels partits es basen en la por i la mentida”, denuncien.