26.05.2019 - 01:50
L’any 1987 Herri Batasuna es va presentar a les eleccions europees i va aconseguir 367.000 vots: 280.000 dins el País Basc i la resta, fora. Aquests gairebé 100.000 vots a Herri Batasuna eren de gent que votava antisistema, que no creia en la democràcia espanyola i que no necessàriament eren independentistes bascos, ni partidaris de la lluita armada ni res que s’hi assemblés. El seu vot era anti. Protestaven contra una democràcia espanyola deficitària, que no feia net del passat franquista, ni hi feia justícia. Encara recordo l’eslògan d’aquella campanya electoral d’HB: “Vota HB. Lo que más les duele.” (Aquest eslògan, per cert, ha fet tanta fortuna, que l’he vist circular fins i tot pel PP d’Albiol.)
Un votant sevillà, extremeny, castellà, madrileny que avui vulgui protestar contra el sistema i el règim del 78, què creieu que votarà? Evidentment, Carles Puigdemont. I no ho farà per independentista català. Serà, altre cop, un vot anti. I escollirà la bèstia negra del sistema actual, l’home que els causa més urticària i que no han pogut atrapar. Carles Puigdemont és la viva imatge de la seva derrota militar, si se’m permet l’expressió. Però ERC, i el presoner Oriol Junqueras, també pot concentrar un vot antisistema a Espanya. Un vot de solidaritat amb els presoners catalans. És la seva derrota emocional, si se’m permet l’expressió. Avui, dia d’eleccions europees, els exiliats i presoners polítics catalans, poden obtenir uns vots a les Espanyes realment curiosos –i interessants de veure. Més enllà de Catalunya, quants n’obtindran als Països Catalans? I a Euskal Herria? I a Madrid? I a Castella?
Més abundosos, i grans, haurien pogut ser aquests vots, si ERC i Junts per Catalunya haguessin pogut fer campanya amb tots els ets i uts per les Espanyes. Mítings, molts mítings, entrevistes a premsa i debats. Però no hi ha hagut ni prou diners ni, potser, prou la visió. O potser és manca d’instint matador: la classe política catalana és més avesada a defensar-se que no pas anar a l’atac. La qüestió és que no, no s’han penjat enormes cartells de KRLS, o el logo d’ERC, al mig del passeig de la Castellana de Madrid. Excepte alguna honorable excepció, no s’ha volgut fer campanya en terreny rival. Dimarts, a les portes del Congrés espanyol, ho comentava amb una votant de KRLS. Una votant madrilenya, d’extrema esquerra i que em deia això: “Estriparan les paperetes, Andreu. És que no podran suportar veure Puigdemont com a opció. I és il·legal. I les amagaran. Als col·legis electorals de Madrid amb les papereres de Puigdemont o ERC passaran coses. I estic per organitzar la vigilància, perquè estic segur que ho faran. I si ho enregistrem amb vídeo, com que són europees, pot tenir ressò.”
Avui és evident que em fixaré en qui guanya a la meva ciutat, si Colau o Maragall, i al meu país, si Junts per Catalunya o ERC. M’interessarà, encara més, veure si arribem a la barrera del 50%, els independentistes. Fer-ho a Barcelona i al país imprimiria molta pressió sobre la classe política actual. Però hi ha una altra dada que trobaré decisiva, bonica i solidària de veure, i serà el vot antisistema a les Espanyes. En això, m’hi fixaré bé.
