17.09.2024 - 10:40
|
Actualització: 17.09.2024 - 13:00
La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha presentat aquest la seva proposta de col·legi de comissaris que tindrà sis vice-presidents executius: l’espanyola Teresa Ribera, a càrrec de Transició Neta, Justa i Competitiva; el francès Stéphane Séjourné, a Prosperitat i Estratègia Industrial; l’italià Raffaele Fitto, a Cohesió i Reformes; l’estoniana Kaja Kallas, Alta Representant de Política Exterior i de Seguretat; la finlandesa Henna Virkkunen, a Sobirania Tecnològica, Seguretat i Democràcia; i la romanesa Roxana Minzatu, a Educació, Treball i Drets Socials.
Across generations.
From all backgrounds.
With different experiences.But all with one common goal: to make Europe stronger.
The structure of von der Leyen II Commission. pic.twitter.com/wBgIwIXc84
— European Commission (@EU_Commission) September 17, 2024
Finalment, la proposta de Von der Leyen inclou 11 dones, l’equivalent al 40% dels membres de l’executiu, segons que ha explicat la presidenta de la Comissió en una conferència de premsa a Estrasburg, on ha presentat la proposta als grups polítics del Parlament Europeu. En els primers noms plantejats a Von der Leyen, les dones només representaven el 22%, ha recordat l’alemanya, que ha celebrat haver estat “capaços d’ampliar el percentatge al 40%”, però ha admès que encara queda molt més per fer per aconseguir la paritat. En aquest sentit, ha volgut atorgar quatre de les sis vice-presidències a dones.
Competència i seguretat guanyen pes
A diferència de l’anterior executiu de Von der Leyen, l’equip que proposa ara l’alemanya compta només amb sis vice-presidències executives, de manera que elimina la figura dels vice-presidents sense rol executiu. Així, la cúpula de la CE estarà ocupada per tres països fundadors de la UE (Alemanya, França, Itàlia) i quatre que van entrar a partir dels anys vuitanta (estat espanyol, Finlàndia, Estònia i Romania). També s’equilibra entre el nord i sud, est i oest del bloc.
“L’executiu reflecteix els temps en què vivim”. Von der Leyen ha remarcat que la competitivitat i seguretat del bloc tenen “molt més pes” en les prioritats de la CE per aquest mandat i que això també ha tingut un impacte en la composició de l’executiu. Tot i això, l’alemanya ha assegurat que la preocupació per l’escalfament global estarà “al darrere” de totes les seves polítiques.
De fet, Ribera aglutina una vice-presidència que recull aquestes dues prioritats: Transició Neta, Justa i Competitiva. A més, l’espanyola es queda la cartera de Competència que fins ara estava en mans de la danesa Margrethe Vestager, que ha aplicat una política de mà dura contra les grans tecnològiques dels Estats Units.
La finesa Henna Virkkunen serà vice-presidenta de Sobirania tecnològica, seguretat i democràcia, i responsable de Tecnologies digitals i emergents, mentre que l’ex-ministre d’exteriors francès ocuparà la vice-presidència d’Estratègia industrial i prosperitat, que també portarà Indústria, Pymes i Mercat Únic.
L’ex-ministre italià Raffaele Fitto també obté una vice-presidència, l’encarregada de Cohesió i Reformes, mentre que l’exministra romanesa Rozana Minzatu serà vice-presidenta de Persones, Capacitats i Preparació amb competències en educació, cultura i drets socials.
Com ja es va pactar amb els caps d’estat i de govern, Kallas serà l’alta representant de la UE i prendrà el relleu a Josep Borrell com a titular de política exterior.
Repartiment de la resta de carteres
Dos dels cinc comissaris que repeteixen aquesta legislatura han obtingut cartes influents. L’eslovac Maroš Šefčovič serà comissari de Comerç i Seguretat Econòmica i responsable de Relacions Interinstitucionals i Transparència. També Valdis Dombrovskis té un doble rol. El letó serà comissari d’Economia i Productivitat i encarregat d’Implementació i Simplificació, una cartera que pretén reduir la burocràcia a Brussel·les.
El neerlandès Wopke Hoekstra serà el comissari de Clima, de manera que haurà de treballar en coordinació amb la vice-presidenta Ribera, però també amb la nova comissaria de Medi ambient, la sueca Jessika Roswall, i amb el danès Dan Jorgensen, comissari d’Energia i Habitatge.
Pel que fa a la resta de nous comissaris, Von der Leyen ha elegit l’eslovena Marta Kos per a la cartera d’Ampliació. Ara bé, com que hi ha una nova eurocomissària de Mediterrani, la croata Dubravka Šuica, l’eslovena s’haurà de centrar en els països de l’est. D’aquesta manera, la política d’ampliació i veïnatge queda dividida geogràficament en dues cartes. Tant Kos com Suica s’hauran de coordinar amb l’alta representant pels afers d’exteriors. Amb aquest repartiment, l’hongarès Olivér Várhelyi perd la cartera de veïnatge i es queda amb la de Salut i Benestar Animal.
La portuguesa Maria Luís Albuquerque obté la cartera de Serveis Financers, un rol que volia Irlanda. Tanmateix, el seu ex-ministre de fiances Michael McGrath ha estat proposat com a nou comissari de Justícia, Democràcia i Estat de dret, un càrrec que fins ara ocupava Didier Reynders.
El txec Jozef Síkela serà comissari de Col·laboracions Internacionals; el xipriota Costas Karis el comissari de Pesca i Oceans; la belga Hadja Lahbib la comissaria de Gestió de Crisis, l’austríac Magnus Brunner comissari d’Afers Interns i Migració, el polonès Piotr Serafin el comissari de Pressupost; la búlgara Ekaterina Zaharieva la comissària de Recerca i Innovació, el grec Apostolos Tzikostas el comissari de Transport Sostenible i Turisme; el luxemburguès Christophe Hanser el comissari d’Agricultura i Alimentació; i el maltès Glenn Micallef serà comissari d’Equitat intergeneracional, Cultura, Joventut i Esport.
Escrutini del Parlament Europeu
La configuració que ha exposat aquest dimarts Von der Leyen no és definitiva, ja que el seu executiu també ha de comptar amb el suport del Parlament Europeu. En l’anterior legislatura, de fet, els eurodiputats van rebutjar dos dels candidats presentats inicialment per Von der Leyen, un escenari que es podria repetir quan arribi el moment de les audiències, que se celebraran en les pròximes setmanes.
L’hongarès Várhelyi és precisament un dels assenyalats, tot i que podrien haver-hi més moviments. Bona prova d’això és l’advertència que va llançar la setmana passada el grup dels socialdemòcrates, que van amenaçar de retirar el seu suport a la Comissió de Von der Leyen si aquesta atorgava càrrecs de poder dins l’executiu a membres del partit de la primera ministra italiana, Giorgia Meloni, els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR).
En la mateixa línia, els socialistes van exigir que es garantís el balanç de gènere a la nova comissió i que es doni credibilitat al procés dels spitzenkandidaten. Sobre aquesta última qüestió, critiquen la possibilitat que l’alemanya proposi un executiu sense Nicolas Schmit, fins ara comissari d’ocupació i drets socials i que en la campanya electoral va ser el candidat dels socialistes per ocupar la presidència de l’executiu comunitari.
