Voluptas, un ‘kamasutra’ per a tots els públics impulsat per catalanes

Quantes vegades heu sentit a parlar del Kama-Sutra, l’antic text hinduista que ofereix un ampli ventall de postures sexuals? I quantes vegades heu sentit que no us representa? En el clàssic, solament hi apareixen parelles heterosexuals, joves, esveltes, primes i sense cap mena de diversitat funcional, de manera que deixa al marge una part molt important de la població. Per posar fi a aquesta realitat i alhora reivindicar la diversitat sexual i de cossos, un grup de quatre noies ha creat Voluptas, una mena de kamasutra que no deixa ningú enrere.

La idea sorgeix de la dissenyadora gràfica Lídia Sardà, que es va adonar que, tot i els avanços en el món del sexe i de les joguines sexuals, els jocs encara no s’havien modernitzat. “Quan anava a una botiga eròtica, sempre veia que tots els jocs eren masclistes i amb cossos normatius. I em vaig demanar: ‘Per què no creo un joc que trenqui tots aquests estereotips?’”, explica. “De la mateixa manera que al principi els vibradors eren solament penis horribles i ara existeixen joguines més maques, amb les cartes no havia passat; s’havien quedat ancorades segles enrere.” Els dibuixos eren del tot carrinclons: l’home forçut i dominant i la dona amb una posició més passiva i complint els estàndards de bellesa al cent per cent.

Sardà es va proposar de trobar-hi una solució i va decidir de fer equip amb les educadores sexuals Carlota Coll i Laura Arcarons –del projecte Mandràgores– i amb la il·lustradora Mònica Toledo. Ara, el joc –de l’editorial Comanegra– es pot comprar en qualsevol llibreria del país i també en botigues eròtiques.

Com s’hi juga? 

L’objectiu de Voluptas és passar-s’ho bé, mentre es comparteix plaer i s’innova en la manera de tenir relacions sexuals. La qüestió no és guanyar o perdre, ni tampoc acabar. És qüestió de deixar-se portar i que el joc en faci de guia.

Les cartes tenen dues cares. En l’una, hi apareix una il·lustració de dues persones fent una posició sexual i, en l’altra, hi apareixen un seguit d’icones que poden ser explicatives de la pràctica o suggeridores –incorporen elements opcionals per a complementar la postura. Així, es permet que cada parella deixi volar la imaginació. Es pot jugar de dues maneres diferents: amb la cara il·lustrada i provant de fer la postura o bé amb la cara de les icones i que la parella s’inventi una postura tenint en compte les indicacions.

Per què cal un joc com aquest?

Un tret que el distingeix de la resta de jocs sexuals és que no divideix les cartes segons les orientacions sexuals dels qui hi juguen; és a dir, no hi ha cartes per a gais, per a lesbianes o per a heterosexuals. Així, s’esborra l’associació, moltes vegades directa i inconscient, entre postures i orientacions sexuals: “Crèiem que era important de fer convergir en un mateix punt l’oci i el plaer, amb la realitat complexa i diversa que habitem des de la dissidència. El mercat és ampli, però monocromàtic respecte de cossos i sexualitats”, expliquen. En la mateixa direcció, s’escapen de les pràctiques hegemòniques: volen posar sobre la taula que pot ser igual d’excitant veure ballar la teva parella o que et faci un petó a l’orella que la penetració.

Diuen que en el món del sexe és fonamental que la gent se senti identificada i es reconegui en els jocs. Per això, cal crear referents de tota mena: cossos en trànsit, que envelleixen, amb estries, pàl·lids, amb pèls, amb pròtesis… “Voluptas és un ventall desplegat de totes les nostres diversitats i una invitació a la creativitat enfront de la monotonia”, diuen. Així, hi apareix gent de tota mena i posicions aptes per a totes les característiques, si més no en algunes de les cartes. En definitiva, volen desmuntar la jerarquia de les sexualitats vàlides i visibles i reemplaçar-la per la diversitat en tota regla: “Amb aquest joc, es valoren i sexualitzen tota mena de cossos.”