07.04.2024 - 21:40
|
Actualització: 07.04.2024 - 21:45
Arribem a les 10.45 i ja se sent el rebombori. Comença l’hora del pati a l’IES Enric Valor de Picanya (Horta Sud), els passadissos s’omplin d’adolescents amb ganes de xerrameca i els alumnes que participen en el voluntariat per la llengua es dirigeixen cap a l’aula corresponent. És un dels dotze instituts que formen part del programa “Voluntariat als IES” d’Escola Valenciana. Aquesta iniciativa vol ser una eina per a millorar les competències lingüístiques dels alumnes dins l’horari lectiu i millorar-ne la fluïdesa en la parla.
Ens rep Patrícia Morató, la professora que coordina el grup. No hi ha temps per a gaires explicacions, el pati solament dura mitja hora i els alumnes ens esperen. Entrepà en mà, la vintena d’adolescents que componen el grup s’asseuen repartits en petits cercles de conversa. Disposen d’uns quaderns facilitats per Escola Valenciana que els serveixen de guia. Avui toca parlar d’art, cultura i esport. Un tema que sembla que ha agradat, i se senten converses sobre cinema, els darrers llibres llegits, i els esports que practiquen.
El grup és heterogeni. El formen, sobretot, alumnes de primer d’ESO. Hi ha alumnes nouvinguts, n’hi ha alguns que són catalanoparlants, pocs, i una gran majoria són castellanoparlants. Morató explica que la proximitat de Picanya a la ciutat de València ha fet que el poble reba una influència notable del castellà. En un primer moment, la idea era fer parelles lingüístiques, perquè van arribar molts alumnes nouvinguts al centre. Però es van trobar que s’hi va apuntar més gent voluntària que volia ensenyar la llengua que no pas gent que volia aprendre-la. Dels voluntaris, molts són castellanoparlants i, per tant, també ha servit perquè reforcen el seu nivell de català. És per això que treballen en petits grups.
“És divertit parlar valencià”
El voluntariat per la llengua s’emmarca dins el programa de patis actius, en què també es promouen més activitats, com ara les esportives. És totalment voluntari i es fa una vegada la setmana, el dimarts. “És l’hora de l’esplai, aleshores per nosaltres el nombre d’alumnes que tenim és un èxit”, diu Morató. A diferència d’altres activitats del pati, l’assistència al voluntariat per la llengua s’ha mantingut més o menys estable. No tots són companys de classe, però aquesta estona també els ha servit per a crear amistats amb gent nouvinguda, com ara de Palestina, de l’Afganistan i de Geòrgia, i transmetre’ls la llengua del territori d’acollida.
Ens acostem a un dels nuclis de conversa. Maria, l’única catalanoparlant del cercle, ens diu que va decidir a fer-se voluntària perquè Morató els va explicar que l’activitat servia per a ensenyar la llengua. “M’agrada el valencià i vull que més gent també l’aprenga”, diu. Al grup també hi ha Sargona. Va venir de l’Afganistan amb la seua família ara fa un any i, tot i que reconeix que al principi va ser difícil perquè també havia d’aprendre castellà, diu que li agrada passar l’estona del pati ací. “És com una classe per a aprendre, i em reforça. M’agrada el valencià, de vegades parle en valencià amb la meua germana a casa”, conta.
Passem a un altre cercle, en què un grup de xics conversa animadament. Pau, l’únic del grup que és catalanoparlant, coincideix amb la seua companya Maria que volia ensenyar a la gent nouvinguda la llengua de la ciutat. De tant en tant ens interromp Rafa, que, excitat per la presència d’una gravadora, no para d’acostar-se al micròfon i dir: “Bon dia, València.” Nicolau, que ha vingut de Geòrgia, els fa bromes en castellà, però Pau s’encarrega de recordar-li que hi són per a parlar en català. “Cap de suro”, li etziba. I esclaten els riures.
Amb tot, Rafa es posa seriós quan li demanem per què ha decidit de participar en aquesta activitat: “Jo no sóc valencianoparlant, però m’agrada parlar valencià perquè és la llengua d’ací. És divertit parlar valencià.”
Crear consciència
El 22 de març van començar les Trobades d’Escola Valenciana precisament a Picanya. Els alumnes de l’IES Enric Valor van participar-hi amb un taller de creació de xapes amb un seguit de cartells dibuixats per ells mateixos, entre els quals feien referència al centenari del poeta Vicent Andrés Estellés. Els adolescents conten que també van fer polseres, que van participar en un taller per a crear paraules compostes, i que els van donar llepolies. “Va ser un matí superbonic”, assenyala Patrícia Morató.
Una vegada el mes, Morató i Sandra Salmerón, l’altra companya que dinamitza el voluntariat per la llengua, acudeixen a un curs de formació de l’entitat, en què aprenen estratègies de comunicació oral i parlen sobre la realitat sociolingüística del català. Després, ho posen en pràctica amb el grup.
“Pensem que funciona bé perquè, més enllà del temps de conversa i del que puguen aprendre en l’àmbit lingüístic, els ajuda a crear consciència lingüística. És a dir, tenim una llengua i és important utilitzar-la, parlar-la i mantenir-la viva. En les primeres sessions, ens passàvem el temps demanant ‘recordeu que és una activitat en valencià, recordeu que venim a parlar en valencià’, i, a poc a poc, cada vegada ens trobem menys en eixa situació, encara que hi és. Però sí que sembla que es crea eixe hàbit, que saben que vénen ací i parlen en valencià”, conclou Patrícia.
Quan sona la campana, de seguida pleguen els quaderns de conversa i cadascú emprèn el camí cap a la seua classe. En un tres i no res, els passadissos, decorats amb els cartells històrics de les Trobades, resten buits i en silenci. És hora de tornar a les matemàtiques, la història, i també a l’assignatura de català. I dimarts que ve, més.
