El voltor negre torna al massís del Port un segle després d’extingir-s’hi

El voltor negre ja torna a habitar el massís del Port un segle després que s’hi extingís. Avui han arribat els sis primers exemplars de la futura colònia. Entre molta expectació i amb molta cura, s’han introduït a la gran gàbia d’aclimatació on viuran els mesos vinents. En aquest període d’aclimatació cal que estableixin una “associació positiva” amb l’entorn, on se’ls alimentarà sense que tinguin contacte amb cap humà i sense alterar el seu comportament natural. Després seran alliberats i segurament marxaran, però es vol “aprofitar la filopatria, la tendència que tenen a tornar a les zones de cria”, com ha explicat el director del parc natural dels Ports. Ja s’han construït plataformes niu per facilitar-ho.

A mig matí, dins de caixes de transport, han arribat a la gàbia d’aclimatació del parc natural dels Ports els sis primers voltors negres, animals joves, que s’hi criaran durant uns mesos. La previsió és que arribin una seixantena d’exemplars en deu anys. Provenen del centre de recuperació de fauna silvestre del Grup de Rehabilitació de la Fauna Autòctona i el seu Hàbitat (GREFA) de Madrid. Són animals procedents de rescats i acollits en centres de recuperació de fauna salvatge de la península Ibèrica i de cria en captivitat.

GREFA té en marxa el projecte Monachus des de 2008 quan es van alliberar els primers voltors negres al país, a Boumort i Alinyà i s’ha aconseguit establir l’espècie al Prepirineu català amb una colònia que ja té una cinquantena d’exemplars i una vintena de parelles. L’objectiu del projecte de reintroducció és millorar la conservació de l’espècie a Catalunya i facilitar el corredor biològic entre les colònies ibèriques i les de la resta d’Europa i Àsia.

Retorn cent anys després

“Fa anys que recuperem espècies i reintroduint les que es va extingir fa anys”, ha recordat Toni Curcó. El voltor negre havia desaparegut del massís del Port a principis del segle XX, com altres espècies de rapinyaires i de voltors. Tot i que als anys setanta és detectar un únic exemplar de voltor negre que hi habitava, es comptabilitza que fa un centenar d’anys, aproximadament, que aquesta espècie s’havia extingit al massís. Amb la recuperació d’aquesta espècie necròfaga extingida al Port es restableixen tots “els processos ecològics crucials” que fan. “El paper dels voltors és important per reciclar matèria morta de ramats domèstics o animals salvatges. Eliminen matèria orgànica i controlen els animals morts que de vegades porten malalties”, ha dit Curcó. Cadascuna de les quatre espècies dels Ports, el voltor comú, el voltor negre, el trencalòs i l’aufrany, té una funció en la cadena rapinyaire. El comú prefereix alimentar-se de parts toves de la carronya (vísceres); el negre, pel seu bec Amb la presència del voltor negre “el procés ecològic serà complet”.

Uns mesos d’aclimatació

Els voltors s’han anat entrant un a un, en rigorós silenci dels assistents, dins de la gàbia d’aclimatació que el parc natural va construir l’any passat amb el finançament europeu del fons Next Generation. S’hi estaran entre sis i deu mesos, i mentre “se’n portaran d’altres”. Dins la gàbia poden fer vols curts. És una instal·lació que ja s’havia posat a prova a Boumort i funciona a la serra de la Demanda de Burgos i la Rioja.

Un grup d’experts, que podran establir-se en una casa forestal pròxima -que s’ha de rehabilitar-, s’encarregaran d’alimentar-los amb carn d’escorxadors però el contacte dels animals les persones ha de ser “el mínim possible”. “Si no, poden associar humans amb alimentació i han de ser els més feréstecs possibles i que tenim a les persones una mica”, ha explicat el director del parc natural. Diverses càmeres de videovigilància permeten fer control dels animals “sense molestar-los”.

Un hàbitat llest per a la futura colònia

El voltor negre fa els nius en grans arbres a diferència del voltor comú que els fa a les roques. Dins del projecte s’han construït plataformes niu -finançades pel govern- , que és una altra de les eines del projecte “per facilitar-li la reproducció”. També “va bé” l’ús d’enzes, reproduccions dels animals a escala real que fan de reclam per fixar-los a la zona. I és que quan aquests voltors negres surtin de la gàbia d’acollida el més probable és que es dispersin i no tornin fins que siguin adults i es vulguin reproduir perquè tenen tendència a retornar a les zones on s’han criat, element clau per a la fixació de la colònia. Tots els exemplars alliberats als Ports portaran anelles d’identificació i aparells de geolocalització.

El parc natural, vinculat al projecte per reintroduir el trencalòs, té diversos punts d’alimentació suplementària per al voltor comú. Aquestes aportacions fora de les gàbies també contribuiran a establir la colònia de voltor negre, tot i que el context ideal és que “s’espavilin i trobin els animals morts” al massís i a les zones de plana pròximes.