30.10.2024 - 19:50
Aquest matí hi havia molts nervis als mercats alemanys i entre els treballadors de les companyies automobilístiques. Fa setmanes que se sap que Volkswagen negocia amb els sindicats. Però tan sols fa dos dies que circulen amb força rumors sobre possibles tancaments de fàbriques. Avui es presentaven els resultats del tercer trimestre. En depenia, en bona part, tranquil·litzar una mica la situació o encendre una nova foguera. I hi ha hagut més foc. La caiguda de beneficis ha estat del 68% el tercer trimestre en relació amb el mateix període de l’any passat. Uns resultats pitjors que els que esperaven els analistes, que ja els preveien prou dolents.
Durant la presentació dels resultats, el director financer, Arno Antlitz, ha indicat que la companyia estudia retallades “severes” al país, en el context d’una estratègia de reducció de costs i augment de productivitat. En la conferència de premsa posterior, Antlitz ha assenyalat que el pla inclou possibles tancaments de plantes a Alemanya, però no ha precisat ni quines ni quantes, a conseqüència del compromís de confidencialitat que tenen en les negociacions amb els sindicats.
Els rumors indiquen que té la intenció de tancar almenys tres fàbriques a Alemanya i acomiadar desenes de milers de persones. L’empresa, que fa setmanes que negocia amb els sindicats les retallades i el pla de reactivació, ha anat explicant que la reestructuració és necessària per a reduir els costs operatius i respondre tant al declivi de l’economia alemanya com a la crisi de la indústria automobilística europea. Però hi ha un fet que no es pot passar per alt: en vuitanta-set anys d’història, Volkswagen –”el cotxe del poble”– no ha tancat ni una sola fàbrica a Alemanya.
Sens dubte, és un cop molt dur per als alemanys, però la situació ha anat empitjorant aquests darrers mesos i les explicacions que donen directius de la companyia són contundents. Diuen, per exemple, que les fàbriques alemanyes no són prou productives i que tenen uns costs de producció entre un 25% i un 30% més alts que els que es consideren òptims, és a dir, que algunes fàbriques són dues vegades més cares que les de la competència.
I el mercat no hi ajuda. Les darreres xifres disponibles indiquen que al setembre les matriculacions de cotxes a Alemanya van baixar d’un 7%. Els primers nou mesos del 2024 les vendes de vehicles elèctrics van perdre un 28,6%. I, en el camp financer, aquests últims cinc anys, les accions de Volkswagen han perdut el 44% del valor, en comparació amb el -12% reportat per la francesa Renault i el 22% registrat per la italo-francesa-neerlandesa Stellantis.
Cal afegir-hi els costs de l’energia i del treball a Alemanya, la desacceleració de la demanda d’automòbils a Europa i la Xina (el mercat més gran del món i fonamental per als ingressos de la companyia) i les dificultats en la transició a la mobilitat elèctrica (les marques xineses competeixen amb models de qualitat i molt més bé de preu). Això s’afegeix al fracàs de l’economia alemanya, en recessió per segon any consecutiu, i a l’aplicació imminent d’aranzels europeus sobre les importacions de vehicles elèctrics, que probablement serà resposta de la mateixa manera pels xinesos.
Mala peça al teler. I, en relació amb allò que tenim més a la vora, podem esperar-ne cap conseqüència en les fàbriques de la filial espanyola? De moment, Seat i UGT ja s’han afanyat a comunicar que aquests tancaments d’Alemanya no afectaran les plantes del grup a Catalunya, segons que informava l’agència Europa Press. “El problema d’Alemanya és un problema d’Alemanya, i aquí no ens afecta”, han dit fonts de Seat. Sembla, doncs, que, ara com ara, les plantes espanyoles no tenen constància de cap contacte amb els sindicats arran de les dificultats laborals que es confirmen a Alemanya. Seat diu que la companyia “fa els deures” i addueix haver adequat –aquests últims anys– la seva producció a l’electrificació de la mobilitat mitjançant un pla actiu de transformació.
Pensem que, actualment, la fàbrica de Seat a Martorell ja és la tercera, per volum de producció, de tot el Grup Volkswagen a Europa, que també té una fàbrica de components al Prat de Llobregat i una de peces de carrosseria a la Zona Franca de Barcelona. Segons Europa Press, suma 11.000 treballadors a Martorell, 400 al Prat i 1.200 a la capital catalana.
Fonts de la representació d’UGT a Seat diuen que la situació a Alemanya, per tant, “no té res a veure” amb els centres de Catalunya. I, alhora, expressen solidaritat amb els treballadors de la companyia a Alemanya. “Les declaracions de la direcció de Volkswagen són molt clares: en cap moment no s’ha parlat de plantes de fora d’Alemanya”, han dit.
Francament, han de dir això. Suposo que també ho devien dir fa pocs mesos els sindicats de la planta d’Audi, a Brussel·les. Però el fet és que Audi cerca, ja fa mesos, un comprador d’aquesta moderna fàbrica. I això pot afectar 3.000 treballadors. Em sembla que el sector ha entrat en un terreny molt perillós, després de molt temps de parlar-ne. I avui s’ha fet un (altre) primer pas.
