01.03.2024 - 13:53
|
Actualització: 01.03.2024 - 16:41
La Societat Coral el Micalet té, per primera volta en més de cent trenta anys d’història, una dona de presidenta. És l’escriptora Gemma Pasqual, que, diu, accepta del desafiament amb il·lusió i responsabilitat. És també la vegada que hi ha més dones que homes al capdavant de l’entitat. El canvi en la junta directiva de la Societat va ser ahir al vespre, encara que, tal com Pasqual ha volgut remarcar, és una direcció que ha de continuar la tasca de l’anterior. La prova és que Tonetxo Pardiñas, que n’era el president d’ençà del 2003, ara farà les funcions de vice-president. “Fem tàndem amb Tonetxo”, diu Pasqual en conversa telefònica amb VilaWeb. De fet, quan parlem, tots dos prenen cafè plegats per a posar-se al dia. Gemma Pasqual reconeix la tasca titànica i de modernització de l’entitat que Pardiñas ha fet aquests darrers anys. Moltes voltes, contra uns elements que ella també es trobarà ara.
Un desafiament il·lusionant en un moment econòmic complicat
Gemma Pasqual, col·laboradora de VilaWeb, diu que ha acceptat el càrrec perquè li ho van demanar i perquè l’elecció era per unanimitat. “És una feina molt il·lusionant tot i que tenim una realitat econòmica molt difícil perquè la situació és molt complicada.” D’aquesta manera es refereix Pasqual a la situació política al País Valencià. “Volem ser l’espai de llibertat a la ciutat de València”, diu en referència als atacs de la dreta i l’extrema dreta a tot d’entitats culturals.
La dificultat econòmica que travessa el Micalet té a veure, d’una banda, amb la decisió de les autoritats tant municipals com de la Generalitat de deixar de donar suport a l’entitat. I, d’una altra, amb la davallada de socis que han experimentat d’ençà de la pandèmia. Ara en tenen set-cents i engegaran una campanya per a arribar als mil. “Vam arribar a ser dos mil, però després de la crisi de la pandèmia vam baixar molt. Ara tornem a pujar i estem molt contents, per això volem que això continue perquè tenim el govern en contra. No ens vol”, ha dit Pasqual. A banda d’això, també faran una campanya de donacions per mitjà d’uns bons, i una campanya per a sostenir l’entitat i donar-hi visibilitat.
El fet que Tonetxo Pardiñas continue a la junta directiva com a vice-president dibuixa una certa continuïtat en la gestió i en les actuacions. “Som una junta de continuïtat i feminista. Som cinc dones i quatre dones, i és la primera Volta que passa d’ençà de la creació de l’entitat en 1893”, diu Pasqual, convençuda que els anys que vénen seran durs i que caldrà ser combatius.
Potenciar els joves i els estudis musicals
Una de les línies d’actuació principals és que el Micalet s’òbriga encara més a la societat valenciana. “Farem una campanya molt adreçada a la gent jove i als xiquets. Volem fer un club de xiquets”, diu Pasqual, que recorda que la Societat Coral el Micalet és un conservatori de música reglat. “Volem augmentar el nombre d’alumnes del conservatori. Per nosaltres és molt important. Fem conservatori, però també fem tabal i dolçaina, escola de teatre. Tenim molts alumnes, però encara podem augmentar-los i volem ser un referent quant a l’ensenyament musical i de les arts.”
Un altre dels baluards del Micalet, i amb qui comparteix nom, és la companyia de teatre que té a la seu al Teatre Micalet. D’ençà de fa uns quants anys, la col·laboració entre l’entitat i la companyia és estreta i fan front comú. Pasqual remarca que Pilar Almeria, la directora artística de la companyia, ara és a la junta directiva. “El Teatre Micalet és el grup insígnia i ens fa marca”, diu.
El govern de la incultura
En aquesta conversa, Gemma Pasqual insisteix que els governs actuals tant a la Generalitat com a l’ajuntament són governs de la incultura, i que contra això, el Micalet ha de fer més cultura i més cultura lliure. Conta que Tonetxo Pardiñas va anar a demanar explicacions a l’ajuntament sobre el fet de no rebre cap ajut quan complien tots els requisits, i que la resposta va ser que la cultura que feien no era la que interessava i els agradava.
Quant als atacs frontals que l’entitat pateix, reconeix que això ve de molt lluny i que al feixisme no els han agradat mai. Amb tot, no vol que el missatge siga victimista, sinó de resistència i de lluitadors. “La nova junta ve amb moltes ganes de treballar no solament per al Micalet, sinó per la societat valenciana i la societat dels Països Catalans. Ens volen ofegar perquè desapareguem, però no ho aconseguiran”, diu.
A València, d’ençà del 1893
La Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet va nàixer l’any 1893 després de la fusió de dos orfeons. Entre els fundadors que en van redactar els estatuts hi havia personatges amb ideologies ben diverses, com ara lliure-pensadors, republicans, catòlics, socialistes i anarquistes. El compositor Salvador Giner els va ajudar a tenir una aura de qualitat i, fins i tot, es van inscriure al moviment coral català gràcies al fet que Anselm Clavé era amic seu. El nom actual, de Societat Coral el Micalet, prové del 1905.
Actualment, té una escola de música, una escola de teatre i és un institut musical en què es poden fer estudis d’arpa, cant, guitarra, percussió o piano, entre més ensenyaments. Pertany a la Federació de Societats Musicals i a la Federació de Cors, i continua pertanyent a la Federació de Cors de Clavé.
La seu del Micalet és també la seu de diverses entitats valencianes que hi fan activitats i n’empren les instal·lacions, i cada any lliura uns premis de prestigi que reconeixen la tasca de diverses personalitats de l’àmbit de la cultura. Són els premis Micalet, que l’any passat van reconèixer la poetessa Isabel Robles, i el grup de música Carraixet.
