18.02.2018 - 01:55
Fa tot just un any de la multitudinària manifestació que va convertir els carrers de Barcelona en un clam per l’acollida de persones refugiades. El mig milió d’assistents reclamaven que el govern espanyol complís el compromís d’acollir 17.337 refugiats. Un any després, s’ha avançat en algun aspecte?
Des de Casa Nostra, Casa Vostra (l’organització que va impulsar la mobilització) es mostren satisfets pel que fa a la conscienciació i mobilització social, però completament decebuts en l’àmbit polític: ‘Per part de les administracions només s’han vist gestos, mostres de bones intencions que al final no s’han materialitzat en res ‒lamenta Judit Pastor, portaveu de l’organització.’
L’estat espanyol només ha acollit un 12% de la quota pactada
El primer que denuncia l’entitat és que el govern espanyol ha quedat molt lluny de complir el que havia convingut en matèria d’immigració i refugi, dos àmbits dels quals té totes les competències. L’any 2015, a través d’un acord amb la Comissió Europea, Espanya es va comprometre a rebre 17.337 persones en un termini de dos anys. El compromís no només s’ha incomplert, sinó que, a més, el nombre de refugiats que han entrat queda molt lluny de l’establert inicialment: només 1.980 fins al darrer mes de setembre, cosa que representa gairebé un 12% de la quota pactada. Evidentment, el fet que l’estat espanyol tingui les competències en aquest àmbit, impossibilita que el Principat rebi els refugiats que li pertocarien i voldria.
Aquestes dades, que molts etiqueten com ‘les xifres de la vergonya’, són encara més impactants si es comparen amb el nombre de persones que han acollit països amb menys recursos econòmics. ‘L’Àfrica acull el 30% dels refugiats, mentre que Europa només n’acull el 17%‒explica la portaveu–, Turquia, Paquistan i el Líban són els països que més persones acullen, mentre que qui més ha treballat en l’àmbit europeu ha estat Alemanya.’
El paper de la Generalitat
A causa de la inacció de l’estat espanyol, el manifest impulsat fa un any pels organitzadors de la manifestació instava el govern català a prendre mesures. La Generalitat no té competències en matèria de migracions, però sí en Salut, Educació, Habitatge i Assistència social. Així doncs, Catalunya no pot controlar qui acull i qui no, però sí que pot encarregar-se que els refugiats tinguin una vida més digna un cop arriben al Principat.
En aquesta línia, l’entitat donava suport a la renovació del Pacte Nacional per la Immigració, una eina bàsica per a fer front a les situacions d’emergència humanitària. ‘Calia actualitzar el pacte per adaptar-lo a les noves necessitats i no s’ha fet, malgrat que la Generalitat s’hi havia compromès –explica Pastor–; no ens serveix d’excusa, però és cert que l’actualitat política dels últims mesos ha estat molt boja i aquesta qüestió, com moltes més, ha quedat enterrada’.
‘L’àmbit principal en què la Generalitat hauria d’actuar és el de l’habitatge’ ‒continua Pastor. Els primers sis mesos, els refugiats s’allotgen en un equipament d’una de les set entitats que participen en el programa d’acollida. Després d’aquests sis mesos, però, corren el risc de quedar-se sense pis. ‘No tenen temps de res, especialment si tenim en compte tots els entrebancs burocràtics i el racisme institucional amb què es troben: coses tan absurdes com que no es pugui convalidar el seu títol universitari a Catalunya –explica–; caldria destinar més pressupostos a l’acollida, donar a ajuts econòmics aquestes persones i recórrer al lloguer social. No pot ser que hi hagi pisos buits quan hi ha gent sense casa.’
L’altra gran demanda que el manifest adreçava a la Generalitat era la de pressionar a l’estat espanyol per exigir-li el compliment de les quotes europees i l’entrada a Catalunya dels refugiats acordats. ‘No hem vist que s’hagi fet cap tipus de pressió pública’, assegura Pastor. A banda, mesos després de la manifestació, Casa Nostra Casa Vostra va publicar un programa de mesures concretes per a les administracions en el qual es parlava d’establir un corredor humanitari seguint el model italià. És a dir, facilitar vies legals i segures perquè aquestes persones puguin entrar al país dels camps d’acollida sense haver de passar per viatges perillosos, ser estafats per màfies o veure’s obligats a utilitzar passaports falsos per arribar als països europeus.
La Generalitat no té competències per establir aquest corredor, però sí per impulsar-lo i finançar-lo en cas que l’estat espanyol decidís de fer-lo. De fet, el darrer mes de juliol, el Parlament va aprovar una proposta de resolució pionera sobre vies legals i segures impulsada per la plataforma Stop Mare Mortum. Concretament, es va aprovar d’adoptar un programa d’acollida per a menors no acompanyats, d’ampliar els visats acadèmics a estudiants no universitaris i de fer pressió a l’estat espanyol per establir el corredor, però no es va aprovar de finançar-lo íntegrament, tal com havia proposat la plataforma.
‘És cert que s’ha impulsat el Programa Català del Refugi, on diversos mentors han d’ajudar aquestes persones –diu la portaveu– però es podria fer molt més: pressionar el govern espanyol i establir aliances entre comunitats autònomes, en lloc d’entrar al joc de llançar la pilota a la teulada de l’estat espanyol’.
Petits gestos a l’àmbit municipal
Casa Nostra Casa Vostra també va instar els ajuntaments a prendre mesures. L’Ajuntament de Barcelona, per exemple, ha iniciat el projecte Barcelona Ciutat Refugi per atendre els qui arriben a la capital catalana i establir una xarxa de voluntariat que serveixi d’acompanyament i assistència des del Servei d’Atenció als Immigrants. ‘A Barcelona, s’intenta col•laborar amb diverses entitats i la ciutat participa en una xarxa internacional de municipis europeus –explica Pastor–; hi ha bones intencions però tot es troba en un estadi molt inicial i és difícil de saber si realment els refugiats se’n poden beneficiar o no. Qui realment treballa són les entitats com CEAR, que no donen l’abast’.
Nous projectes per a seguir fent-ho visible
Casa Nostra, Casa Vostra era, en un inici, una campanya de comunicació i sensibilització que passava per l’organització d’un concert al Palau Sant Jordi i tenia com a objectiu final la multitudinària manifestació del 18 de febrer: ‘Vam aconseguir fer la manifestació més gran pel refugi a Europa, però arran de la inacció política i la gran mobilització popular ens vam sentir amb el deure de continuar actuant’. Això que va començar com una campanya, doncs, ha acabat esdevenint una entitat amb nous projectes relacionats amb la visibilització del problema. Un n’és la creació d’un observatori amb la col•laboració d’experts que posi sobre la taula la migració com un fenomen global. Haurà de repassar els factors que obliguen als migrants de marxar de casa, els periples per arribar a Europa, incloent-hi el pas pels camps de refugiats, i haurà de tractar finalment l’acollida, amb totes les dificultats burocràtiques i el racisme institucional que comportasegons l’entitat.
Una iniciativa més per acontinuar conscienciant la ciutadania i recordant unes xifres que parlen per si soles: 171.635 persones van arribar per mar al continent europeu l’any passat i el nombre de morts al Mediterrani des de principi d’any és esfereïdor: 382 vides, i sembla que res no canvia.
