04.01.2022 - 21:50
Per als habitants de l’illa canària de la Palma, el 2021 ha estat un any volcànic. Afortunadament, l’acaben acomiadant-se de l’erupció que els ha desposseït, a molts, dels habitatges i propietats i que ha mantingut tothom en tensió durant tres mesos.
L’11 de setembre, la xarxa de vigilància volcànica de l’Institut Geogràfic espanyol va registrar nombrosos terratrèmols i la deformació del terreny. Els sismes reflectien “l’acumulació del magma en reservoris a la base de l’escorça terrestre”, com ens explicaven Laura Becerril (Universitat d’O’Higgins), Carlos Galé (Universitat de Saragossa), Patricia Larrea (Universitat de Xile) i Teresa Ubide (Universitat de Queensland). El 19 de setembre, el magma va arribar a la superfície.
Les diferents hipòtesis d’erupció i els riscs associats se sabien de feia anys, segons l’investigador de l’Institut de Geociències (IGEO-CSIC-UCM) José María Cebriá, gràcies a l’estudi de les erupcions passades a la Palma, com la del 1971 o la del Sant Joan el 1949.
Les previsions van permetre de disposar de protocols i eines per a actuar a temps i protegir la població. Lamentablement, és impossible d’evitar l’efecte devastador que causa la lava i els moviments de terra en edificacions, cultius i infrastructures.
La vida en zones de risc
Habitem un planeta actiu que té 4.500 milions d’anys d’antiguitat. L’augment de la població ha fet que s’ocupin zones geològicament actives, com algunes àrees de les Canàries. A més, les terres volcàniques són molt fèrtils.
La catedràtica de la Universitat Politècnica de Madrid María Belén Benito Oterino subratlla que “el perill no es pot reduir perquè és inherent al fenomen”. Per això, cal preguntar-se si no seria convenient evitar els assentaments a zones com les exposades a la Palma.
En aquesta illa convergeixen diversos factors. D’una banda, com que els seus volcans són fissurals, no és fàcil determinar quines són les àrees que haurien de romandre inhabitades. D’altra banda, malgrat els danys que ha causat el volcà, cal tenir en compte que les erupcions no són successos freqüents a l’arxipèlag canari. L’única alternativa, en aquesta situació, és fer el seguiment continu de l’activitat, com s’ha fet fins ara, per fer prediccions a curt termini i evacuacions en el moment precís.
Les conseqüències del volcà
El volcà ha comportat l’evacuació d’unes 7.000 persones i ha afectat al voltant de 3.216 construccions. La lava ha arrasat una mica més de 1.200 hectàrees. A més, les erupcions volcàniques són una font de gasos tòxics com el diòxid de sofre i el monòxid de carboni; cendres, fums i aerosols i metalls pesants com el plom i el mercuri. Aquestes emissions, adverteixen Diana Rodríguez Rodríguez i Elena Jiménez Martínez, de la Universitat de Castella-la Manxa, “ocasionen efectes adversos al medi, el clima i la salut de les persones”.
Els palmers han conviscut durant setmanes amb gasos i partícules que poden causar problemes respiratoris i als ulls. També poden afectar la qualitat de l’aigua, perquè n’augmenten la terbolesa, l’acidifiquen i s’hi incrementa la presència d’elements tòxics, com ens va explicar la investigadora Carolina Santamaría Elola, de la Universitat de Navarra. Això no obstant, per molt contaminants que semblin aquests fenòmens naturals, l’activitat antropogènica continua essent molt més perjudicial per al medi i la salut de les persones.
I ara què?
Un cop finalitzada l’erupció, un dels primers passos, segons Joan Martí Molist, del Consell Superior d’Investigacions Científiques, serà reconstruir totes les infrastructures que s’han fet malbé, com les carreteres, les línies elèctriques i les canalitzacions d’aigua. El procés de recuperació natural del terreny serà lent. Segurament, es reconeixerà com a patrimoni geològic, de manera que no s’hi podrà tornar a edificar.
Una altra qüestió és la recuperació psicològica. Les situacions de crisi o catàstrofes, com la que han viscut els palmers, obliga a un esforç d’adaptació per part dels afectats. Jesús Miranda Paez, director de la Càtedra de Seguretat, Emergències i Catàstrofes de la Universitat de Màlaga, indica que “les reaccions que es donen en l’àmbit cognitiu i emocional poden ser molt variades”. La qüestió important és donar suport psicològic a les persones perquè assumeixin la nova situació, superin el procés de dol per les pèrdues i recuperin la capacitat de control.
Amb el volcà adormit, el 2022 ofereix als palmers una oportunitat per a tornar a començar.
Lucía Caballero és coordinadora editorial de la secció de Medi Ambient i Energia. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
