25.10.2023 - 21:40
Diumenge arribarà el canvi d’hora, i això voldrà dir endarrerir les agulles del rellotge: a les 3.00 seran les 2.00. D’aquesta manera guanyarem una hora a la nit i tornarem a l’horari d’hivern, quan les hores de claror es redueixen i els dies es fan més curts.
Així doncs, arriba aquella època de l’any en què a les sis del vespre ja és fosc, fa mandra allargar la cervesa amb els amics, i en què començaries a sopar molt abans de l’hora socialment acostumada. Certament, és difícil de trobar ningú partidari de l’horari d’hivern, tenint en compte que, segons dades del baròmetre del CIS del mes d’abril del 2022, només el prefereixen un 29% dels enquestats.
Tanmateix, molts experts asseguren que l’horari d’hivern és precisament el més beneficiós per a la nostra salut. Per això advoquen per una reforma horària que elimini els canvis d’hora dues vegades l’any. Javier Albares, metge especialista en trastorns del son del Centre Mèdic Teknon i membre de la Plataforma Reforma Horària i del Consell Assessor per la Reforma Horària de Catalunya, és partidari de mantenir l’horari d’hivern. Diu que així dormiríem més i que la nostra salut en sortiria reforçada. Sobretot, tenint en compte que la nostra societat és molt nocturna i que sovint anem curts de son.
Albares explica que els canvis d’hora originen petits desajusts càrdio-vasculars, metabòlics i nutricionals, i que alguns, com els nens o la gent gran, els poden sofrir més intensament. Tanmateix, se centra en l’horari d’estiu: “El problema no ve del canvi d’horari d’hivern, perquè el cos recupera una hora, sinó del d’estiu. Per això la Comissió Europea proposa d’eliminar-lo.” Si mantinguéssim l’horari d’estiu, no hi hauria llum a les primeres hores del dia, i entraríem a l’escola o a treballar sense haver vist la llum del sol. “Quan passa això et deprimeixes, tens més somnolència i rendeixes menys”, subratlla Albares.
Una bona rutina de son també pot millorar la salut mental. “Tenir llum a la matinada és una de les coses més sanes per a la nostra salut física i mental. Si ens quedéssim amb l’horari de l’estiu, a Barcelona, al desembre o al gener no es faria de dia fins a les deu del matí”, diu. A l’altre extrem de la jornada, que es faci de nit tan tard no ajuda a agafar una rutina correcta de son. “Si tenim llum solar fins a dos quarts d’onze del vespre, ningú no voldrà anar-se’n al llit a les deu, perquè la llum i la foscor són el principal regulador dels nostres horaris de son.”
Recomanen d’avançar l’horari laboral i les activitats socials
I, tanmateix, la població acostuma a preferir l’horari d’estiu. Ara, això probablement té més a veure amb les rutines que hem normalitzat com a societat: “Sortim de treballar tard, tenim les extraescolars dels nens tard, mengem tard i, en conseqüència, ens n’anem a dormir tard.” Per tot plegat, Albares demana d’avançar tant l’horari laboral com les activitats de la nostra vida social: quedar abans amb els amics, emetre els programes d’hora punta de la televisió en una altra franja horària i avançar els espectacles culturals. Considera que la reforma horària ha de tenir una dimensió global, que inclogui també una reforma laboral i un canvi de rutines.
En el cas concret dels adolescents, demana d’endarrerir l’hora d’entrada als instituts. “Tenen un ritme biològic de vint-i-cinc hores que fa que se’n vagin a dormir tard i es llevin encara més tard. I van privats de son perquè l’escola comença molt d’hora al matí.” Per això, Albares veu oportú d’entrar a l’institut a les nou en lloc de les vuit, i que facin les extraescolars, sobretot l’activitat física, a primera hora del matí, en lloc de les vuit del vespre.
El ‘jet lag’ permanent causat pels horaris del cap de setmana
Sigui com sigui, Albares fa una crida a la calma, i remarca que, si ho mirem amb context i perspectiva, fer un canvi d’horari dues vegades l’any no és tan traumàtic com pot semblar. “Està bé que ens interessem per saber les conseqüències del canvi d’hora, però la gent canvia els horaris cada cap de setmana unes dues o tres hores, no pas una i prou. I després han de reajustar-se cada setmana; per això hi ha aquest jet lag social permanent”, puntualitza. I afegeix: “Realment, cap ritme biològic no distingeix entre un dilluns, un dijous o un dissabte.”
Albares, això sí, vol la reforma horària per reivindicar una rutina de son que doni més valor a la salut física i mental. “La gent ha d’entendre que, com més regulars tinguem els nostres horaris, serà millor per al nostre organisme i per a la nostra salut.”
Consells per a adaptar-nos al canvi d’horari
Mentre no s’imposi la reforma horària, Albares recomana d’adaptar progressivament el nostre organisme al canvi d’hora que s’esdevindrà, perquè així no ens agafi de sorpresa. D’una banda, convindria endarrerir cada dia uns quinze minuts l’hora de sopar i d’anar a dormir. Així, el 29 d’octubre pràcticament no notarem el canvi. D’una altra banda, als matiners, els aconsella de fer activitats a la tarda –com ara exercici físic o quedar amb els amics– per obligar-se a endarrerir una mica el seu horari de son. I, finalment, recorda que la clau està a no donar més importància del compte a aquest canvi d’horari: “Encara que ens afecti, en tres o quatre dies el nostre organisme ja s’hi haurà adaptat. No és tan dramàtic”, acaba dient.
