23.05.2019 - 10:44
Estem acostumats a escoltar com d’enganxades estan les generacions més joves als seus mòbils i, específicament, a les xarxes socials. Els joves, segons aquest estereotip, es passen el dia a Twitter o scrolling a Instagram, i per ells el mòbil s’ha convertit en una extremitat més. Però no per a tots ells.
En els darrers anys, una part considerable de gent jove ha començat a veure i a tenir en compte la part fosca d’aquestes xarxes socials. Un estudi realitzat pel grup de recerca Ampere Analysis el 2018, que va enquestar uns 9000 usuaris, va trobar que hi ha hagut una caiguda substancial en l’interès que tenen els joves d’entre 18 a 24 anys per les xarxes socials, especialment en els dos darrers anys. El 2016, al voltant del 66% dels joves en aquestes edats estaven d’acord amb l’afirmació “les xarxes socials són importants per a mi”. El 2018, un 57% seguien estant d’acord amb aquesta afirmació.
El que està clar és que la població en general comença a estar cada cop més i més conscienciada del que vol dir estar a les xarxes socials i les conseqüències que implica. I dins d’aquesta, alguns d’ells han decidit o no fer-se’n, o esborrar-se-les. Aquest és el cas del Biel, de 23 anys, que va decidir sortir-ne fa 6 anys, quan va adonar-se que els hi estava donant una importància que no tenien. “No podia diferenciar la vida de les xarxes socials de la vida real. Me les vaig eliminar per no crear aquesta dependència i no haver de passar la realitat pel filtre de les xarxes”. En Biel està convençut que no tenir-ne no el perjudica, i que prefereix que li expliquin les coses “en persona, cara a cara” abans que assabentar-se’n a través de les xarxes d’una forma que no acaba de ser real.
I en Biel no és l’únic. La Berta, de 20 anys, tampoc té xarxes socials, ni n’ha tingut mai: “em va fer mandra al principi i ara en estar-ne fora he vist que no val la pena i per això he triat seguir sense fer-me’n.” I segueix convençuda amb la seva decisió. Per a ella és bonic el fet de poder saber què fan aquelles persones que no veu diàriament i això és una de les coses que troba positives de les xarxes, però alhora, el fet de no haver-ne tingut mai fa que no pugui trobar-ho a faltar. Diu que de les coses importants se n’assabenta pels seus amics, i que realment no es perd res que sigui de veritat important.
Un altre tema que surt ràpidament a debat és la privacitat. De fet, l’escriptora i periodista Marta Periano, d’El Diario.es, ho va explicar a la perfecció el 2015 a una xerrada Ted Talk. Va advertir que cometíem dos errors importants, el primer és infravalorar la quantitat d’informació que produïm cada dia i el segon és menysprear el valor d’aquesta informació. La privacitat, avui en dia, és un bé molt preuat. Na Júlia té 25 anys i en fa 8 que va tenir Facebook per un breu període de temps, però va adonar-se’n ràpid que no s’hi sentia còmode. “Valoro molt la meva privacitat i a les xarxes socials no es respecte” explica la Júlia. Va decidir que les xarxes no tenien cabuda a la seva vida. I no n’està gens penedida. Ella és de relacions “tradicionals”, li agrada parlar amb la gent, que sigui més tangible. Per l’únic que ella creu que la perjudica no tenir xarxes és a nivell social, però per les altres persones, no per ella.
Una de les coses que ens fan més por de deixar d’estar a les xarxes és, probablement, el sentir-se aïllat. Sobre això, Luis Ortiz, sociòleg i coordinador del Research Master in Sociology and Demography de la UPF, afirma que aquest aïllament és una construcció que ens fa creure la mateixa societat i que no té per què ser així. “Una persona pot ser absolutament feliç i portar una vida plena sense xarxes. Fins i tot diria que les xarxes poden generar molta frustració, si arribes a pensar que l’estima t’ha de vindre d’aquí.”
I tant el Biel, com la Berta, com la Júlia hi estan d’acord. Cap d’ells se sent aïllat, han canviat la manera que tenen de relacionar-se amb els altres i valoren molt més les trobades amb els seus amics. La Berta diu que malgrat que no sembli així, “tota la comunicació que hi ha per xarxes socials es pot fer en persona, i eliminant tots els aspectes negatius que tenen les xarxes, com el temps que li has d’invertir per exemple. Crec que em sentiria més aïllada si en tingués”.
Però i què passa amb el Whatsapp? L’aplicació de missatgeria instantània no es considera una xarxa social, però en té algunes característiques. Així i tot, els tres entrevistats han coincidit en què tots en tenen. De fet, tant en Biel com la Berta han experimentat dificultats reals en aquest sentit, ja que per un temps també varen decidir sortir d’aquest aplicatiu. “Me’l vaig treure durant un temps i llavors sí que va tenir conseqüències, a la feina em van demanar que me’l tornés a descarregar perquè feia més fàcil la comunicació”, expressa la Berta. Per la seva part en Biel diu que “no tenir Whatsapp va tenir conseqüències, perquè la comunicació amb mi era difícil”. Els dos coincideixen en que no tenir la missatgeria instantània fa difícil la comunicació amb ells, però com s’ha vist realment era més problema per la gent que els envolta, que no per ells mateixos.
Després de conèixer els motius pels quals na Júlia, en Biel i na Berta han decidit viure sense xarxes socials, no sembla tan estrany. De fet, si ho pensem bé, els seus arguments tenen molt de sentit. La societat canvia, per uns és positiu, per altres no tant. “Zapping, multitarea y scrolleo constante, intolerancia al silencio, incapacidad de recogimiento y concentración, distracción crónica e indiferencia permanente al entorno más inmediato… Hoy en día nunca estamos en lo que estamos”, així definia a gran part de la joventut d’avui en dia l’escriptor i periodista Amador Fernández Savater. I està molt clar que mai s’ha de generalitzar, però en gran mesura té raó, i la gran majoria ho sap. Però el problema més gran de tots recau en què tot i ser conscients d’aquesta definició i de tots els arguments tan ben defensats abans, la gent que mínimament és conscient de tot això, així i tot decideix viure dintre del món de les xarxes.
