01.06.2019 - 21:50
|
Actualització: 05.06.2019 - 17:01
El consum abusiu de plàstic és absolutament perjudicial per al medi ambient: És un material que no es biodegrada –per tant, no desapareix–, contamina els oceans, posa en perill la vida de moltes espècies i resulta molt complicat de reciclar. Tot i que la societat cada vegada és més conscient de com perjudica la natura, la realitat és que el consum no para d’augmentar: El 2020 es produiran un 900% més de plàstics que no el 1980 i cada any es fabriquen cinc-cents mil milions d’ampolles d’aquest material, segons dades de GreenPeace. Només cal mirar al nostre voltant: plàstic per a l’aigua, plàstic per al menjar, plàstic per a les cremes… Sovint en quantitats ingents i de maneres absolutament prescindibles.
Malgrat que resoldre aquesta amenaça per al planeta depèn, en gran part, de les grans empreses i les administracions, com a consumidors també podem començar a fer accions per a intentar reduir-ne el consum o, fins i tot, eliminar-lo gairebé completament. Sembla que no, però viure sense plàstic és possible i l’exemple de molts activistes que ho divulguen a la xarxa ho demostra. És el cas de Fernando Gómez i Patricia Reina, que fa tres anys que viuen sense generar-ne i que han esdevingut molt populars explicant-ho al bloc Vivir sin plástico, un llibre i un canal de YouTube. El seu desafiament era que tot el plàstic que consumissin en un any cabés només en dos pots, i ho van aconseguir.
‘Fèiem una vida normal, però teníem remordiments per la quantitat de plàstic que consumíem’, expliquen. ‘Fins que vam intentar, si més no, viure sense plàstic, sense el plàstic d’un sol ús i innecessari. Al principi, guardàvem tots els que consumíem durant la setmana i en fèiem una foto. Ens va servir per a adonar-nos de la quantitat que gastàvem. Jo comprava moltíssimes amanides envasades, que en porten a tot arreu, i la solució era tan senzilla com comprar un parell d’enciams i fer l’amanida a casa’, recorda Gómez. I és que deixar de comprar menjar precuinat i preparar-ho tot a casa és una bona manera d’iniciar-se en la vida sense plàstic. La parella va començar també amb alguns altres petits canvis com ara aquests:
1. Bosses de tela
Per començar a viure sense plàstic és vital dur sempre al damunt una bossa de tela o reutilitzable, per tal d’evitar trobar-se en la situació de voler comprar alguna cosa de manera imprevista i haver de traslladar-la amb una bossa de plàstic. Evidentment, no es tracta de llençar tot el plàstic que es tingui a casa i, per tant, també convé reutilitzar les bosses de plàstic que encara es tenen fins que no es facin malbé. És important de tenir present que, encara que sovint pensem que deixant al contenidor la bossa de plàstic que hem fet servir ja estem fent prou per al medi ambient, aquestes bosses no s’acaben reciclant. ‘El discurs que ens venen és que si reciclem ja n’hi ha prou, que podem continuar consumint tot el plàstic que consumim. Però la realitat és que no, que la majoria no es recicla, o bé perquè no es pot o bé perquè és tan difícil que no val la pena’, expliquen els activistes.
2. Comprar a granel
Sens dubte, aquest és el pas més important si es vol començar a viure sense plàstic. Quan es compra en un supermercat, l’enorme majoria de productes hi són envasats: la carn, l’embotit, les galetes, la pasta, els llegums… Com que aquí encara no hi ha supermercats lliures de plàstic –com sí que han aparegut a Holanda, per exemple– la millor alternativa és comprar a granel, sigui als mercats, a les botigues de queviures tradicionals o als establiments moderns que han sorgit arran del moviment Residu Zero.
En aquestes botigues, en cas de no dur envàs n’ofereixen de respectuosos amb el medi ambient. En aquests establiments, que solen oferir productes de proximitat, es poden trobar els elements bàsics per a dur una alimentació saludable si la compra es combina amb la del mercat i la fruiteria, on també és possible de comprar sense plàstic. Ofereixen dolços, llegums, pasta, arròs, farina, sal, sucre, llet… Difícilment es poden trobar, això sí, productes de menjar ràpid, com ara unes patates fregides en bossa. Però això pot significar una oportunitat per a millorar l’alimentació. Tal com expliquen Gómez i Reina, viure sense plàstic canvia la vida en tots els sentits perquè implica canviar hàbits com aquest, consumir una nova mena de productes o directament consumir molt menys: ‘Et tornes menys consumista. Acabes tenint menys coses a casa i fins i tot t’interesses per la roba sostenible. És una cadena sense fi que et fa sentir alliberat.’
3. Revolucionar la cosmètica i els productes de neteja
El fet d’utilitzar gel de bany implica haver de consumir un nou envàs de plàstic cada vegada que s’acaba. Hi ha una alternativa que simplement consisteix a tornar al mètode de tota la vida: la pastilla de sabó. I de xampú o de desodorant, encara que no ho sembli, també es poden trobar en format sòlid. Cada vegada hi ha més botigues a granel que tenen aquest tipus de producte. Quant a la resta de cosmètics, com ara la pasta de dents, els activistes recomanen de fabricar-la a casa o substituir les cremes hidratants per olis, com el d’ametlles dolces o macadàmia. ‘Acumulem mil i una cremes que al final no fem servir i ni tan sols som conscients de què porten. Si les fabriques tu mateix o utilitzes productes naturals, si més no saps què et poses al cos’, afirmen.
Fan exactament igual amb els productes de neteja. Asseguren que només amb bicarbonat, llimona, sabó i aigua es pot netejar tota la casa, sense necessitat de comprar productes específics per a cada part. Cal destacar també que, de la mateixa manera que proliferen les botigues de menjar a granel, també es multipliquen les que permeten de reomplir l’envàs de detergent o fer totes dues coses. ‘El plàstic de les ampolles de suavitzant, per exemple, és molt resistent. Només comprant-ne un a la vida es pot reomplir mil vegades sense haver de comprar-ne una altra’, aconsella Gómez.
4. Anar a comprar amb la carmanyola
Ja no és estrany, anar al mercat o a la botiga amb la carmanyola per endur-se el producte sense haver de demanar un envàs. Cada dia hi ha més persones que decideixen fer-ho així. Si un primer pas és portar la bossa de casa, el segón sol ser aquest i evitar així un plàstic sobrer: ‘La manera més fàcil de consumir sense plàstic és recórrer al comerç local i de proximitat. També fan servir plàstic, però si els expliques que tu vols el producte sense i que te l’endús amb la carmanyola te’l posen sense cap problema’, expliquen els activistes.
5. Boicotar els establiments que facin un ús poc responsable del plàstic
Una altra idea que proposen per a començar a viure sense plàstic és la de comprar només en els establiments amb una política sostenible i refusar supermercats o cadenes de menjar ràpid. Així doncs, saber quina és la ‘petjada plàstica‘ del supermercat on compres i boicotar tots els qui en facin un consum exagerat és una manera de fer una declaració d’intencions, ajudar a fer créixer els comerços sostenibles i intentar que les grans empreses canviïn de manera de fer. ‘Cada vegada que comprem alguna cosa, votem allò que volem que perduri. Si comprem on ho tenen tot envasat de manera exagerada, els estem ajudant a fomentar aquests hàbits’, explica Fernando Gómez.
6. Fer servir bosses d’escombraries compostables
Els activistes expliquen que, quant a la brossa, ells fan compostatge, un procés de transformació de la matèria orgànica per a obtenir compost, un abonament natural. ‘Allò que no podem compostar ho guardem en carmanyoles, ho congelem i una vegada cada quinze dies ho portem a un hort urbà per compostar-ho allà’, expliquen. Però com que aquest procés és una mica complicat, diuen que una bona alternativa és fer servir bosses de plàstic compostables, que, malgrat no ser de plàstic, aniran a parar a una planta de compostatge industrial i, per tant, l’ús no és equiparable al de les bosses d’escombraries tradicionals.
7. Evitar l’aigua mineral
Segons el municipi on es visqui, aquest potser és l’últim pas –o un dels més complicats– per a començar a fer una vida sense plàstic. Tenint present que es recomanable que beure una mitjana d’un litre i mig d’aigua o dos al dia i que les garrafes d’aigua mineral no acostumen a dur-ne més de vuit, és evident que això serà sinònim de consumir molt de plàstic. Això és fàcilment evitable als municipis on l’aigua de l’aixeta és de bona qualitat, però què es pot fer si es viu a ciutats on no és així? Una possible solució és la d’instal·lar un filtre per a separar les impureses. El mètode més conegut és l’osmosi, un sistema de filtratge amb un grau de depuració pròxim al 95%. També hi ha botigues que venen garrafes d’aigua en envàs retornable de vidre o aigua a granel, amb punts de recàrrega d’aigua filtrada o mineral. En alguns casos fins i tot es pot trobar de manera gratuïta o molt econòmica.
8. Refusar, reduir i reutilitzar
Refusar, reduir i reutilitzar. Aquestes són les tres ‘R’ que els activistes de ‘Vivir sin plástico’ recomanen tenir sempre presents. ‘Refusar’ fa referència al fet de dir que no cada vegada que ens ofereixen alguna cosa de plàstic: ‘En molts bars, demanes un suc i automàticament et posen una canya de plàstic, sense haver-la demanat. És tan fàcil com dir que no o avançar-te i demanar que no te la posin. De la mateixa manera, si en un congrés et fan un regal embolicat amb plàstic, pots refusar-lo. És la típica cosa que acaba abandonada en un calaix.’
‘Reduir’ fa referència al fet de consumir menys: ‘No cal tenir quinze cremes ni quinze productes de neteja. Als supermercats en tenen per a cada part de la casa, i això no pot ser.’ Finalment, la ‘r’ de ‘reutilizar’ fa referència, per exemple, a substituir els objectes d’un sol ús per reutilitzables. Gairebé tots tenen el seu substitut, de millor qualitat i fabricat amb un material que no és plàstic. És el cas de les maquinetes d’afaitar, les canyes per a beure o les tasses de cafè de plàstic.
Així i tot, els activistes subratllen que fer aquestes tres accions és vital abans de reciclar, que ha de ser sempre l’últim recurs, atès que es venen molts productes que no són reciclables. Malgrat que ells prefereixen de no generar residus de cap mena, recomanen de substituir el plàstic pel paper o el vidre –guardant tot el menjar en pots, per exemple–, en cas que les coses s’hagin d’envasar d’alguna manera. A més, asseguren que viure sense plàstic també surt a compte d’un punt de vista econòmic: ‘Comprar llenties a granel pot sortir dues vegades més car, però a la llarga compensa. Redueixes el consum de molts productes i, a més, descobreixes una pila de llocs que desconeixies quan sempre compraves de la mateixa manera!’
