Un projecte comunitari vol instal·lar dos aerogeneradors a Collserola per a abastir Barcelona

Menys de l’1% de l’energia que es consumeix a Barcelona s’hi genera. Un projecte comunitari vol revertir aquesta situació amb la instal·lació de dos aerogeneradors a la serralada de Collserola, que calculen que podrien abastir 8.800 llars de la ciutat amb una producció neta anual de 29 gigawatts/hora. El projecte, Viure de l’aire de Barcelona, es basa en l’experiència de Pujalt (l’Alta Anoia), on es va instal·lar un aerogenerador de propietat compartida entre la gent del poble que ho volia, el primer molí eòlic comunitari del sud d’Europa.

Dos dels seus impulsors, Pep Puig i Jordi Ferrer, reconeixen que, més enllà de l’energia eòlica que puguin produir aquests dos aerogeneradors, la importància del projecte rau en la força simbòlica que pot tenir en la promoció d’aquesta mena de projectes per a tot el país l’aparició de dos molins al paisatge barceloní. “La idea és canviar l’skyline de Barcelona. Ho veiem en positiu. Que la gent vegi una turbina eòlica i que pensi que la seva energia ve d’allà”, diu Ferrer. Segons els càlculs dels promotors, els aerogeneradors podrien estar instal·lats en un termini entre quatre anys o cinc.

Viure de l’aire de Barcelona va analitzar on es podrien ubicar els aerogeneradors i va identificar set indrets diferents a Collserola, el Parc del Guinardó, l’espigó del Fòrum i Montjuïc. Finalment, després de tenir en compte factors com la distància a habitatges o a infrastructures, l’impacte en el trànsit aeri, la normativa de protecció dels parcs naturals, la força del vent o la facilitat d’accés per a fer-hi la instal·lació, se n’han tirat dos, a Collserola: a la serra d’en Ferrer i al cementiri de Collserola.

Amb tot, reconeixen que no són els punts idonis per a instal·lar-hi aerogeneradors perquè la força del vent no és òptima i caldria adaptar la normativa dels parcs naturals, que prohibeix expressament la instal·lació d’aerogeneradors. Puig ha dit que, de totes maneres, actualment aquest decret és en revisió i que la Comissió Europea demana d’analitzar cas per cas i determinar si, en un cas concret, té sentit d’instal·lar-hi un aerogenerador. “A Europa són conscients que molts aerogeneradors s’hauran de posar dins espais protegits”, ha dit. També caldria estudiar amb detall quins efectes podria tenir en la circulació aèria i en les telecomunicacions de la Torre de Collserola.

Malgrat tot, Ferrer ha dit que totes les institucions a qui han presentat el projecte l’han vist amb bons ulls, malgrat les dificultats per a materialitzar-lo. “És un projecte quilòmetre zero. Si consumim energia a Barcelona, és raonable que en generem. Evidentment no podem produir-la tota, però no podem quedar-nos sense fer res”, ha afegit

Una inversió d’entre dotze i setze milions d’euros

Els impulsors de Viure de l’aire de Barcelona calculen que per tirar endavant el projecte caldrà una inversió entre 12 milions d’euros i 16, que es vol recollir de manera comunitària, tal com es va fer amb el molí de Pujalt. També han presentat el projecte al concurs del Germinador Social de les cooperatives Som Energia i Coop57, que, si guanyen, els ajudaria amb la inversió.

Perquè sigui viable cal que aconsegueixin captar una gran quantitat de socis a les primeres fases del projecte. Per això volen començar una campanya per difondre la idea i aconseguir adhesions de barcelonins o ciutadans de la rodalia que vulguin engegar-lo.

Ferrer ha remarcat que no és un projecte “per a fer-se ric”, però tampoc no demanen de posar diners a fons perdut. Han calculat un període de rendibilitat de la inversió entre 15 anys i 20.

Només el 9% de l’energia consumida a Barcelona és d’origen renovable

Segons dades del 2018, a Barcelona es consumeixen 9,8 megawatts/hora anual per càpita. El 70% té un origen fòssil, el 21% nuclear i tan sols el 9% és renovable. D’aquesta, el 8,1% és importada i solament el 0,9% es genera a Barcelona amb biogàs (142,01 GWh/any) i plaques fotovoltaiques (2,02 GWh/any).