08.02.2023 - 19:55
“Tenim plans de creixement ambiciosos, i tenir presència al sud d’Europa amplia substancialment el nostre potencial de contractació i facilita la incorporació del talent. Vam considerar molts emplaçaments, però vam triar Barcelona perquè és un gran hub de talent per a videojocs per als mòbils i també es troba en una zona horària raonablement propera a la de Finlàndia”, comentava Matthieu Burleraux, el director de la multinacional finesa Rovio, el dia que anunciava l’obertura d’un estudi a Barcelona, el primer del sud d’Europa, que començarà a funcionar aquest primer semestre.
De la capital catalana estant, l’empresa, creadora del popular joc Angry Birds, se centrarà en el desenvolupament i operació de jocs que ja hi ha al mercat. El projecte de Rovio (que es comptabilitzarà a l’estatística el 2023) s’afegeix a inversions fetes públiques recentment per part de més empreses del sector dels videojocs, com ara la danesa IO Interactive, que crearà 150 llocs de feina els quatre anys vinents al seu estudi de Barcelona.
I saben molt bé per què ho fan. Segons la Generalitat, Catalunya és la primera àrea de la Unió Europea en captació d’inversió estrangera del sector dels videojocs. Els darrers cinc anys ha captat vint nous projectes d’inversió estrangera en aquest subsector concret, que han representat una inversió de quasi 120 milions d’euros i la creació de gairebé 900 llocs de feina. Catalunya, doncs, ha atret el 12,2% de la inversió estrangera destinada a tota la Unió Europea durant aquest quinquenni i és la segona regió de la Unió Europea quant al nombre de llocs de feina creats amb aquests projectes del sector.
És tan sols un exemple entre moltes de les empreses foranes que continuen venint a Catalunya. Un corrent que no es va trencar ni el 2017, malgrat allò que deien molts mitjans espanyols. Ah! I tampoc no se’n van anar ni van traslladar la seu, com sí que van fer moltes d’aquí, malgrat les pressions que moltes hagueren de suportar. I tenen un pes creixent en la xarxa empresarial catalana. Segons un informe elaborat per Acció, la contribució de les multinacionals estrangeres a la creació d’ocupació de qualitat i cohesió social és important, perquè les 9.155 empreses que hi ha a Catalunya representen el 18,5% de l’ocupació del país. Les dades pertanyen al 2021, que són les últimes calculades.
La xarxa internacional a casa nostra la componen companyies que provenen de 90 estats diferents; s’hi destaquen l’estat francès (13,6%), Alemanya (12,2%), els Estats Units (13,0%) i el Regne Unit (10,5%). Per nombre d’empreses, els sectors vinculats a la indústria més importants són els de les TIC i la digitalització de la indústria, juntament amb el de la maquinària i els béns d’equipament, que signifiquen el 17% del conjunt de filials d’empreses estrangeres. No cal dir que és un fet clau que contribueix a l’objectiu de reindustrialització i transformació digital que s’ha proposat el govern.
Tot just la setmana passada, la Comissió d’Economia Catalana del Col·legi d’Economistes de Catalunya (CEC) va organitzar un acte per a valorar el Pacte Nacional per a la Indústria 2022-2025 (PNI). El director general d’Indústria de la Generalitat va subratllar la finalitat del PNI: “Aconseguir inversió estrangera rellevant que genera ocupació i tracció de la cadena de valor local, inversió d’empreses locals que adapten els seus models de negoci a nous paradigmes i processos de reindustrialització quan una empresa anuncia que tanca.” El CEC té molt clara la importància de la indústria per a Catalunya.
El degà del col·legi, Carles Puig de Travy, va afirmar durant l’acte: “La indústria és un element clau per al desenvolupament i el creixement econòmic.” “Catalunya és indústria”, va dir, i “més indústria és sinònim de menys desigualtat i més prosperitat”. Per això es va manifestar partidari de reconvertir, transformar i fer créixer la indústria. I va assenyalar: “La indústria afavoreix el valor compartit, la creació d’ocupació de qualitat i la innovació.”
Inversió estrangera i indústria, justament, són els dos conceptes que va lligar abans-d’ahir el conseller d’Empresa i Treball, Roger Torrent, quan va anunciar que la Generalitat, mitjançant Acció, havia captat 620 milions d’euros d’inversió estrangera el 2022. Això vol dir un 1,2% més que l’any anterior i la xifra més alta de la sèrie històrica, que comença l’any 1985. El conseller va remarcar: “Els projectes de multinacionals vénen amb un fort efecte tractor per a la resta del teixit productiu, sobretot per a empreses catalanes proveïdores d’aquestes companyies, i que ens posicionen com un país obert al món i al talent.”
Dit això, com que és una dada molt volàtil, habitualment, per a poder-ne valorar la importància, es prenen en consideració períodes més llargs. Doncs bé, si s’analitza el volum d’inversió estrangera atreta pel govern aquests darrers cinc anys (2018-2022), és de prop de 2.400 milions d’euros, un 65% més que el quinquenni anterior (2013-2017). En aquests darrers cinc anys s’han creat més de 20.000 llocs de feina gràcies a les inversions de multinacionals a Catalunya, un 59% més que el quinquenni anterior. Una xifra que cal considerar molt positiva.
Tornant al 2022, en total, s’han materialitzat 94 projectes d’inversió, un 14% més que l’any 2021. Gràcies a aquestes inversions s’han creat 3.464 llocs de feina, un 11% més que el 2021. El 85% d’aquesta inversió estrangera (527 milions d’euros) ha estat de tipus industrial, una de les principals prioritats del departament. Sectorialment, es destaquen els projectes d’inversió d’empreses de l’àmbit de les TIC (22% del total), la química (14%), l’alimentació (10%), la indústria farmacèutica (7%) i l’automoció-mobilitat (6%).
D’una altra banda, em sembla important que, dels 94 projectes, un 44% siguin d’empreses que no tenien presència prèvia a Catalunya. El 56% restant són companyies ja establertes al país i que han ampliat o han fet noves inversions. En relació amb això, el secretari d’Empresa i Competitivitat, Albert Castellanos, va comentar durant l’acte: “Aquest equilibri és molt positiu perquè demostra el potencial per a continuar atraient nous inversors i, alhora, la confiança que tenen en Catalunya les multinacionals que ja hi són presents.”
Finalment, parlo amb Joan Romero, director executiu d’Acció, perquè m’expliqui el seu punt de vista sobre la intenció que tenen, ara com ara, les empreses estrangeres amb què té un contacte continuat. “Tenim a la cartera 600 projectes en curs, veurem quants acaben fent-se realitat”, diu. Sobre els sectors més interessats a venir a Catalunya, em comenta que són els de l’entorn de l’automoció, la salut i les tecnologies, amb les TIC, la circularitat i els videojocs al capdavant.
Quant als projectes, em diu que en aquests moments nota que es van allargant els processos de decisió, a causa de la incertesa que envolta al món econòmic, amb la guerra d’Ucraïna com a principal factor a tenir en compte. Té la percepció que Barcelona va guanyant pes en l’interès que demostren. “Cada vegada agafem més part del pastís mundial, ben entès que som una part molt petita; però el protagonisme creixent és un fet gens negligible. Ja ens veuen com un ecosistema que va prenent posició positivament.”
I les raons que li donen cal tenir-les en compte. “Els industrials ho fan per les nostres cadenes de valor i les tecnològiques, pel talent. Les empreses industrials pertanyen, majoritàriament, a sectors estratègics dins el nostre PNI, cosa que és molt positiva pel que ens poden aportar. I les tecnològiques, ens presenten la possibilitat de crear llocs de treball d’alta qualificació.” Per acabar, li demano quina part de les inversions que capta la Generalitat significa sobre el total de les realitzades pels estrangers a Catalunya. “Per l’experiència que tenim d’anys anteriors, diria que entre un euro de cada tres i un euro de cada quatre”, conclou.
Esperem que el 2023 també sigui productiu en aquest apartat. La cartera de projectes pendents de resolució, en aquests moments, ho fa pensar.
