Vist per a sentència el segon judici contra Blasco pel cas Cooperació

El judici contra l’ex-conseller del PP Rafael Blasco i 23 persones més pel suposat desviament de prop de cinc milions d’euros de fons destinats a projectes de cooperació internacional ha quedat vist per a sentència a l’Audiència de València. En l’últim torn de paraula per als acusats, Blasco ha afirmat que mai ha format part d’una trama delictiva de ‘cap classe’, ha negat haver rebut regals i haver participat en irregularitats administratives en els expedients de Cooperació. A més, s’ha declarat insolvent, segons que han informat a Efe fonts pròximes al cas.

L’ex-conseller va ser ja condemnat el 2014, amb altres ex-alts càrrecs del Consell i altres integrants de la trama corrupta, a sis anys i mig per delictes de malversació i falsedat documental en la primera peça del cas Cooperació. Blasco va ingressar a la presó el juny de 2015, però va aconseguir el tercer grau penitenciari el passat mes de gener.

En el procés que ha quedat avui vist per a sentència, després d’una vista oral de tres mesos, s’han enjudiciat les peces dos i tres del cas Cooperació, pel desviament de prop de 5 milions d’euros inicialment destinats a 11 projectes en països, entre ells la construcció d’un hospital a Haití després del terratrèmol de 2010.

El judici va estar marcat en el seu inici pels acords de conformitat assolits per les acusacions amb 17 dels 24 processats, entre ells l’ex-conseller Rafael Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni, a més de Marc Llinares, Arturo Tauroni i Alina Lisenko. En el cas de Blasco i l’empresari Augusto César Tauroni, la fiscalia va reduir la petició inicial de penes de presó de 16 i 22 anys de presó respectivament a tres anys i mig.

Blasco reconeixia en l’acord haver comès els delictes de malversació de cabals, prevaricació i falsedat en la trama d’alts càrrecs de l’Administració i empresaris que suposadament va desviar cinc milions d’euros públics destinats a projectes solidaris, i va aportar a més dos béns immobles taxats en uns 800.000 euros amb què rescabalar la seva responsabilitat civil.

Per la seva banda, l’empresari Augusto César Tauroni, màxim responsable de la Fundació Hemisferi, va admetre la comissió de la totalitat dels fets i es va conformar amb la imposició de les penes de tres anys i sis mesos de presó i una multa de 40.000 euros, enfront dels 22 anys de presó que demanava inicialment.

En les seves conclusions finals, el fiscal d’Anticorrupció ha mantingut la seva postura de rebaixar les condemnes als principals acusats segons el pacte inicial i ha criticat la ‘insistent intenció’, segons ell, de les defenses per invalidar el judici per la ‘cosa ja jutjada’ i demanar la seva nul·litat, en un intent, a parer seu, de manipular la realitat.

Per la seva banda, l’Advocacia de la Generalitat, va considerar que en les conformitats aconseguides amb els acusats no podia aplicar l’atenuant d’acceptació dels fets, ja que va ser una confessió ‘tardana’, que no aportava res a la causa, va ser acceptada pels acusats perquè ‘no els quedava més remei’, i va xifrar en 5,3 milions d’euros la responsabilitat civil dels acusats.

Per a la Coordinadora Valenciana d’ONGD, personada com a acusació popular, la vista ha confirmat que la trama funcionava de forma organitzada i coordinada, com una ‘banda criminal’, i ha mantingut el seu argument que tant Blasco com la majoria d’acusats han reconegut els delictes, per la qual cosa s’hauria d’ajustar les penes a la gravetat d’aquests.