04.05.2018 - 16:45
El judici contra els vuit joves d’Altsasu acusats de terrorisme ha quedat vist per a sentència. El judici s’ha allargat durant més de dues setmanes i s’han celebrat onze sessions. Aquest divendres, la presidenta del tribunal, Concepción Espejel, ha deixat el cas vist per a sentència. Els magistrats hauran ara de determinar si l’agressió que van patir la nit del 15 d’octubre de 2016 dos agents de la Guàrdia Civil fora de serveis i les seves parelles és constitutiva dels delictes de lesions i amenaces terroristes. Després d’escoltar les declaracions dels vuit acusats (tres dels quals en presó preventiva des de fa més de 500 dies), de les víctimes i d’altres testimonis, el fiscal José Perals va mantenir l’acusació i sol·licita per a ells penes que van dels 12 anys i mig als 62 anys i mig. En total, sol·licita 375 anys de presó per a tots vuit. Durant el judici, els joves acusats van negar haver participat en la baralla i alguns, fins i tot, van negar estar al bar aquella nit. Per això, les seves defenses demanen que siguin absolts i posats en llibertat.
El judici per l’agressió d’Altsasu ha arribat al final aquest divendres, després dels informes de les darreres defenses. Tots els advocats han lamentat la desproporció de les penes sol·licitades i han afirmat que és un disbarat jurídic qualificar-ho de terrorisme. ‘És insòlit que les víctimes hagin passat de ser quatre a ser dotze persones’, ha manifestat Eva Gimbernat, lletrada de Jon A. C.
Un altre dels lletrats, José Luís Galán, ha apuntat davant el tribunal ‘l’especial alarma’ que ha generat el cas per la ‘desproporció’ de les penes sol·licitades. I l’advocada d’Adur R. A, Jaione Karrera, ha recordat que ni l’amo ni treballadors del bar han declarat que el seu client fos al bar la nit dels fets. ‘Demano l’absolució i la posada immediata en llibertat, està a la presó per una identificació manifestament errònia’, ha manifestat.
Després de la darrera sessió, una altra de les advocades de la defensa, Amaia Izko, ha mantingut que no es tracta d’un cas de terrorisme. ‘És una barbaritat la petició de penes mantinguda, esperem que la sentència ho reculli així i que porti la situació als termes justos i posi sobre la taula una situació de justícia a la fi’, ha declarat.
La fiscalia insisteix amb el terrorisme
El fiscal de l’Audiència espanyola José Perals va elevar a definitiva la petició inicial que feia contra els vuit joves d’Altsasu i manté l’acusació per amenaces i lesions terroristes. El ministeri públic sol·licitava penes d’entre 12 anys i mig i 62 anys i mig. El fiscal només ha modificat les penes alternatives que demanava per a ells. En cas que el tribunal no aprecií aquests delictes, el fiscal proposa condemnes d’entre 6 anys i mig i 17 anys i mig de presó per desordres públics terroristes i atemptat contra l’autoritat, entre d’altres.
I això, malgrat el fet que tant els testimonis com algunes proves contundents han desacreditat l’acusació dels guàrdies civils. Per exemple, un vídeo de la televisió basca EiTB que desmentia la versió d’uns agents i que finalment fou acceptat com a prova.
Perals diu que no va ser una ‘baralla de bar’ sinó una agressió ‘planificada i organitzada’. El primer dia del judici, els vuit acusats van negar que participessin en l’agressió als dos agents de la Guàrdia Civil fora de servei la nit del 15 d’octubre del 2016 a un bar de la localitat. També han assegurat que no senten ‘odi’ cap a aquest cos policial i han negat cap vinculació terrorista.
