‘Visquen i deixen viure, senyories del PP’

En el poc temps que fa que estic ací he anat aprenent que l’ofici de legislador conté moltes vegades a dins seu altres oficis, bomber, equilibrista, veddets, policies. Avui però estem ací per a fer de forenses, ja que la llei que sobre a que debatem va naixer ja morta i només ens queda fer-li l’autopsia

Va nàixer morta per què la va parir un partit que ja estava electoralemnt mort i que esperava que enfrontant als valencians podria sobreviure. Va nàixer morta per què les senyes didentitat d’una societat moderna com la valenciana no caben en una llei de sis folis, però és més, no cabrien ni en tot l’edifici de les Corts.

Van voler vostes encorsetar una identitat que és moderna, diversa i oberta i que no té res a veure amb la idea que tenen vostés. Quan Blasco Ibáñez va escriure Cañas y Barros o La Barraca fa més de 100 anys ja hi havia més modernitat en aquelles novel·les que en la llei de senyes que vostés van presentar.

Una llei que preveia un observatori per a controlar les senyes d’identitat que era sobretot un tribunal de la santa inquisició per atacar la llengua. Escriptors, artistes, periodistes, lectors. Volien vostés marginar els centenars de milers d’usuaris de la llengua que de facto ja portaven anys marginant.

Una llei que pretenia agitar l’enfrontamet entre valencians per amagar la corrupció i els milers de milions d’euros en espoli fiscal que pateix la nostra terra. Enfrontar-nos sobre el color de la senyera, el nom de la pàtria o si tal paraula porta accent obert o tancat mentre vostés clavaven mà a la caixa.

Jo els recomanaria que feren mes cas dels nostres avantpassats que treballaven de sol sol al camp i no sabien llegir ni escriure; però que van deixar algunes frases per a educar a les noves generacions; frases que demostraven una identitat mes oberta i amb més alçada de mires que la llei de senyes que vostés varen presentar. Una d’aquestes frases hauria d’estar esculpida en lletres d’or a l’entrada d’aquestes Corts diu ‘Viu i deixa viure’.

Visquen i deixen viure senyories del PP. I deixen d’agitar l’enfrontament fraticida entre els valencians. Un enfrontament que no aprofita per a res i que ens deixa en la més profunda de es misèries.
Josep Nadal, diputat de Compromís a les Corts i cantant de La Gossa Sorda