30.01.2024 - 21:40
|
Actualització: 31.01.2024 - 01:04
The Washington Post · Geoffrey A. Fowler
Imagineu que sou en una sala d’espera i algú s’asseu al costat amb quatre telèfons iPhone lligats al front. Potser decidiríeu canviar de lloc ràpidament.
Tanmateix, passa això exactament quan algú es posa les noves ulleres Vision Pro d’Apple. Cada una conté l’equivalent, si fa no fa, a un cap ple d’iPhones: dos sensors de profunditat, sis micròfons i dotze càmeres. Les utilitza per a seguir contínuament persones i espais en tres dimensions.
Apple promociona les Vision Pro –que es començaran a vendre divendres per 3.499 dòlars als Estats Units– com la gran novetat després del telèfon intel·ligent. Quan les portes posades, veus el món que t’envolta amb imatges generades per ordinador i informació afegida. Potser us desperta interès o us sembla una ximpleria d’un ordinador. Independentment d’això, potser voldreu saber que aquest giny recull més dades que qualsevol altre dispositiu personal que s’hagi creat mai.
Si el futur és aquest, tinc moltes preguntes. Apple ha pres mesures per a restringir algunes de les dades recollides per les Vision Pro, incloent-hi els ulls de les persones que miren. Això està molt bé. Però també hi ha nous riscs que Apple no sembla haver encarat. O potser no ho pot fer per la naturalesa de la tecnologia.
Veig a punt d’esclatar un bon embolic relacionat amb la privadesa. Entre els nous dilemes alertats pels investigadors: qui té accés als mapes que aquests dispositius generen de casa nostra i a les dades sobre com movem el cos? Unes Vision Pro podrien revelar molt més que no pensem.
La darrera vegada que un dispositiu va suscitar aquests dubtes va ser quan van sortir les Google Glass, el 2013. Contenien una petita pantalla i tan sols una càmera que preocupava la gent, perquè podia ser utilitzada per a enregistrar-los d’amagat. Però aquell aparell no va tenir mai èxit.
La major part de les preocupacions sobre les Vision Pro són, en aquest moment, especulatives. Però el fet que Apple i la resta de les tecnològiques inventin aquests ginys per a substituir els telèfons intel·ligents ens afecta a tots, perquè podrien acabar causant problemes com el seguiment de l’emplaçament, la pèrdua de l’anonimat o la compilació de dades íntimes per pirates informàtics.
“Hauríem de sospesar, com a societat, si realment hem de llançar-nos de cap a la realitat virtual i a la realitat augmentada abans de tenir una legislació de privadesa sòlida”, diu Cooper Quintin, tecnòleg sènior a la Electronic Frontier Foundation. “Els pirates informàtics especialitzats en dades ja tenen massa coneixement íntim sobre tot allò que faig. I jo no ho vull.”
A més, Apple, que ha construït la seva reputació en la privadesa, no va respondre la majoria de les meves preguntes sobre com encararan aquests problemes les Vision Pro. Tampoc no ha permès fins ara que el Washington Post provi l’aparell de manera independent.
Però, a partir de les declaracions limitades d’Apple i de converses amb desenvolupadors que creen aplicacions per a les Vision Pro, he pogut construir una imatge de la seva estratègia inicial en relació amb la privadesa.
Cases i cossos a l’abast?
Estic força segur que Apple no vol ser coneguda per haver creat la màquina de vigilància definitiva. Però, per fer que passin coses màgiques a les seves ulleres, les aplicacions necessiten molta informació sobre tot allò que li passa a l’usuari i al seu voltant. Apple ha fet més que competidors com Meta per limitar l’accés a algunes d’aquestes dades, però els desenvolupadors pressionaran per a obtenir-ne més.
“Hi ha una tensió entre tenir aquestes experiències i la privadesa”, diu Jarrett Webb, director tecnològic de la firma de disseny Argo, que ha explorat el desenvolupament de les Vision Pro. “Han de rebre aquestes dades per a entendre el món i generar aquestes experiències.” I, quan els desenvolupadors tenen les dades, és difícil d’assegurar-se que no les utilitzin també per a finalitats dubtoses.
En alguns aspectes, Apple ha marcat una línia vermella, si més no inicialment. Per a evitar que les persones siguin enregistrades en vídeo a l’atzar amb les Vision Pro, hi ha un indicador a la pantalla frontal que marca quan es fa una foto o un vídeo. Apple també impedeix que les aplicacions de tercers accedeixin a la càmera. Això, en teoria, també evitaria que aquestes aplicacions facin coses inquietants, com ara executar algorismes de reconeixement facial en les persones mentre les mires.
Però els investigadors de privadesa em diuen que les fotografies totes soles no són la preocupació més gran. Hem arribat a acceptar, d’ençà dels dies de les Google Glass, la idea que un telèfon intel·ligent podria enregistrar-nos en qualsevol moment.
El veritable problema és quina altra informació recull el dispositiu: un mapa dels espais que t’envolten. El dispositiu ha de conèixer els racons del món que t’envolta, per saber on inserir elements digitals al teu camp de visió. Entendre què hi ha a la sala on ets pot ser encara més invasiu que tenir-ne una fotografia, diu Joseph Jerome, professor de la Universitat de Tampa.
Les aplicacions de les Vision Pro són capaces d’accedir a aquestes dades si un usuari hi dóna permís, com ara quan una aplicació de l’iPhone et demana la ubicació. Aquests mapes del món poden revelar moltes coses.
Les Vision Pro podrien saber què hi ha en una sala amb quatre parets, un sostre i una finestra, diu Jerome. Afegiu-hi que teniu un televisor de setanta-cinc polzades. Això indica que teniu un poder adquisitiu més alt que algú amb un aparell de quaranta-dues polzades. Com que el dispositiu pot identificar objectes, també pot detectar si teniu un bressol, una cadira de rodes o, fins i tot, objectes relacionats amb drogues. Els publicitaris i els bancs de dades que construeixen perfils de consumidors es fregarien les mans. I els governs també.
Només un telèfon, explica Jerome, pot revelar que ets a prop d’un hospital o d’un club de striptease. “Aquests dispositius saben on ets fins al centímetre, i després ho combinen amb un munt de sensors per a saber exactament què mires al mateix temps”, afirma.
Apple no va respondre les meves preguntes sobre la visibilitat que tenen les ulleres, sobre què fan les aplicacions amb aquestes dades ni sobre com pensa avaluar-les. En un lloc web per a desenvolupadors de les Vision Pro, Apple adverteix: “És responsabilitat vostra protegir qualsevol dada que la vostra aplicació aplegui i utilitzar-la de manera responsable i preservant la privadesa.” De manera que els usuaris simplement hem de confiar en ells?
Apple Vision Pro is powered by visionOS, which is built on the foundation of decades of engineering innovation in macOS, iOS, and iPadOS.
visionOS features a brand-new three-dimensional user interface controlled entirely by a user’s eyes, hands, and voice. pic.twitter.com/iBMKSCa70g
— Apple Vision Pro News (@AppleVisionPro) January 8, 2024
Alguns altres experts en privadesa afirmen que encara hi ha un risc més alt quan dispositius com les Vision Pro exposen dades sobre l’única cosa que no podem canviar: els nostres cossos. La informació sobre com et mous i què mires “pot proporcionar idees significatives, no tan sols sobre la identificació única de la persona, sinó també sobre les emocions, característiques, comportaments i desigs”, diu Jameson Spivak, analista de polítiques al Future of Privacy Forum.
Apple ha abordat la privadesa al voltant d’un òrgan extrasensible: els ulls. Les Vision Pro segueixen els vostres ulls perquè pugueu seleccionar coses amb la mirada com si moguéssiu un ratolí a l’ordinador. Però Apple diu que no comparteix on miren els usuaris amb aplicacions, llocs web ni tan sols amb ells mateixos. El dispositiu tan sols informa d’allò que heu seleccionat amb la mirada després de tocar els dits junts, l’equivalent a un clic de ratolí per a les Vision Pro.
Aquest és un bon punt de partida. Però i la resta del cos? Els desenvolupadors em diuen que les aplicacions poden accedir a dades sobre el moviment dels usuaris, fins i tot la tremolor d’un dit.
Investigadors de la Universitat de Califòrnia em van sorprendre quan em van explicar fins a quin punt la informació sobre com es mou el nostre cos quan ballem pot ser reveladora.
L’any passat van descobrir que podien identificar uns 55.000 usuaris de realitat virtual basant-se únicament en dades del moviment del cap i les mans. És tan útil com una empremta digital, o potser més.
I en un altre estudi, van utilitzar el moviment del cap i les mans per endevinar uns quaranta atributs personals diferents, des de l’edat i el gènere fins a l’ús de substàncies i l’estat de discapacitat.
Què impedeix que les aplicacions de les Vision Pro facin això mateix? “En els casos en què aquestes dades de moviment es transmeten al núvol fins i tot Apple té poc coneixement sobre què els passa després de deixar el dispositiu”, va dir un dels investigadors, Vivek Nair. “Com que aquestes dades no es poden eliminar completament de la majoria d’aplicacions, aconsellem de desenvolupar una eina de preservació de la privadesa per a les dades de moviment de la realitat virtual.”
Vaig preguntar a Apple què feia per a protegir aquesta mena de dades i la resposta va ser el silenci.
Els dispositius de realitat mixta són “molt emocionants i tenen un enorme potencial”, diu James O’Brien, professor de ciències de la computació de Berkeley. “Però també crec que les qüestions relacionades amb la privadesa han de ser clau a l’hora de dissenyar-los, no pas una idea posterior.”
- Subscribe to The Washington Post
- Podeu llegir més reportatges de The Washington Post publicats en català a VilaWeb
