05.09.2023 - 21:40
|
Actualització: 05.09.2023 - 23:03
Perpinyà torna a ser la capital del fotoperiodisme. Com cada any per aquestes dates, el festival de fotoreportatge Visa Pour l’Image aterra als carrers de la ciutat per explicar els temes més importants de l’actualitat. Enguany, que és el 35è, el canvi climàtic i la sequera són alguns dels temes principals, tot i que es continua posant el focus en la guerra d’Ucraïna, que tindrà unes quantes exposicions.
El festival s’allargarà fins al 17 de setembre i, com sempre, es complementarà amb debats, taules rodones, projeccions i presentacions de premis. Ahir mateix, s’hi van projectar algunes de les fotografies del projecte de Jordi Borràs Tots els colors del negre, un llibre que es va publicar l’any passat i que pretén de fer un retrat de l’auge de l’extrema dreta aquests darrers anys a tot Europa.
Aquestes són algunes de les exposicions més destacades del festival d’enguany.
“California Dreamin”, de Darcy Padilla
Califòrnia és un dels territoris dels Estats Units amb les xifres més elevades de persones sense llar. Concretament, l’any 2022, hi havia més de cent mil persones dormint a parcs, carrers, vehicles o edificis abandonats, segons dades oficials. Aquesta és una realitat que s’allunya molt del somni americà imposat a gran part de la societat dels EUA i que Darcy Padilla ha captat en aquestes imatges en blanc i negre.
Un projecte fet a llarg termini que posa sobre la taula l’altra cara dels Estats Units.
“A banda i banda de la línia de front”, de Dimitar Dilkoff
Dimitar Dilkoff va començar a fotografiar Ucraïna l’any 2014. Durant aquest darrer any i mig ha seguit de ben a prop la guerra d’Ucraïna, la invasió russa i els primers combats al Donbass entre soldats ucraïnesos i separatistes pro-russos.
Una de les frases que presenten l’exposició és: “Hi ha tres tipus d’éssers humans a Ucraïna: els vius, els morts i els que els miren.” Dilkoff aconsegueix de fer un retrat exacte de tots tres.
Les altres exposicions sobre la guerra d’Ucraïna són “Bakhmout, una ciutat en guerra”, de Tyler Hicks, i “Guerra és pau”, de Nanna Heitmann.
“Carbó, pobre home negre”, de Pascal Maitre
Aquesta mostra de Maitre retrata les conseqüències físiques, emocionals i ambientals de la desforestació en uns quants països de l’Àfrica, on milers d’hectàrees de boscs són talades per fer-ne carbó vegetal. De fet, actualment, 2.500 milions de persones depenen del carbó vegetal per a cuinar i, segons dades de les Nacions Unides, de tots els arbres talats en el món avui dia, més de la meitat s’utilitzen per a produir carbó i llenya. Cambotja, Somàlia i la República del Congo són alguns dels països que han patit més aquesta desforestació.
“Revoltes a l’Iran”, del Col·lectiu de Fotògrafs de l’Iran
La mort de la noia kurda Mahsa Amini, el 16 de setembre de 2022, va marcar l’inici de les revoltes populars a l’Iran, tal com es recull en aquesta exposició. Però la mostra també posa sobre la taula altre missatge: l’anonimat de les fotografies i la denúncia de les poques imatges disponibles que hi ha actualment per a explicar què hi passa, al país, atès que no es concedeixen visats als periodistes. Tot i això, les xarxes socials han estat l’escletxa que ha permès de veure un testimoniatge en directe.
“Aigua”, de Ian Berry
L’escassetat de l’aigua és un problema que afecta de manera global i és una conseqüència directa del canvi climàtic i de l’escalfament del planeta. Però això no és tot: també és un dels béns naturals més vulnerables a la contaminació per la seva composició líquida. Els efluents tòxics procedents de les granges, les zones urbanes i les fàbriques arruïnen i contaminen les aigües, de manera que contribueix a l’acidificació dels oceans. De fet, segons els experts, més de 200 milions de persones consumeixen aigua contaminada, un problema que afecta sobretot les zones més vulnerables del planeta, les que ha retratat Berry.
Una altra exposició relacionada amb l’aigua és “Sense aigua, ens morim”, de Giles Clarke. En aquest cas, l’escenari del fotògraf és Somàlia, un país on ja fa molt temps que les pluges són deficitàries.
