18.07.2023 - 15:35
|
Actualització: 18.07.2023 - 17:43
El Visa Pour l’Image posarà el focus en el canvi climàtic, les conseqüències de la sequera extrema i la guerra d’Ucraïna. Dins el primer àmbit, destaquen mostres com “Fotografia de l’Antropocè”, de James Balog, i “The Day May Break”, de Nick Brandt. El Visa també analitzarà el conflicte al Donbass, precursor de la invasió d’Ucraïna, amb instantànies de Dimitar Dilkoff a una banda i una altra del front de guerra. El festival, que convertirà Perpinyà en capital del fotoperiodisme del 2 al 17 de setembre, proposa vint-i-quatre exposicions, projeccions, debats i trobades amb els fotògrafs. Les instantànies de l’actualitat abasten de la crisi migratòria a la Mediterrània passant per les protestes pel vel a l’Iran i la bombolla tecnològica de Silicon Valley.
El món del fotoperiodisme es tornarà a donar cita a Perpinyà a partir del 2 de setembre. Des d’aleshores i fins al 17, el Visa Pour l’Image omplirà de nou la ciutat amb imatges d’actualitat, en un festival que reivindica la presència dels fotògrafs al lloc per explicar-ne la realitat, davant l’emergència de “les intel·ligències artificials generatives i les falses imatges superrealistes”. Ja ho diu l’organització del certamen: “Per què continua existint el fotoperiodisme? Per les ganes de veure món. El de veritat”. “I aquesta necessitat i ganes de realitat faran que els emissors d’informacions contrastades siguin encara més indispensables que no eren”, afegeixen al fulletó que presenta l’edició d’aquest 2023.
Aquest any, el Visa proposa exposicions repartides a diferents indrets del centre de Perpinyà (entre els quals, el Convent dels Mínims o l’Església dels Dominicans). Són eclèctiques, però allò que les uneix és el nexe de l’actualitat, de deixar constància d’allò que passa al món a través de l’objectiu de la càmera. I en alguns casos, aquesta temàtica és compartida, com passa amb les que il·lustren el canvi climàtic o la invasió d’Ucraïna.
Precisament, la crisi ambiental i la sequera extrema centraran part d’aquest Visa. L’exposició ‘Fotografia de l’Antropocè’, del nord-americà James Balog, repassarà de quina manera l’impacte devastador del canvi climàtic ha afectat les persones i els recursos naturals (fonent les glaceres i portant huracans i incendis cada cop més violents). Amb ‘Water’, el britànic Ian Berry acostarà el públic sobre la manera com la humanitat ha interferit en els cursos fluvials, i l’impacte que ha deixat per a les poblacions locals d’arreu del món.
‘The Day May Break’ (‘El dia es pot trencar’) de l’anglès Nick Brandt mostrarà part de la sèrie de retrats, en la qual el fotògraf encara treballa, que mostra com la degradació del medi ambient afecta persones i animals. En aquest cas, a Bolívia, Zimbabwe i Kènia. De l’Àfrica també arriben les instantànies ‘Sense aigua, morim’, que el fotoperiodista Gilles Clarke va fer per a les Nacions Unides i el ‘The New York Times’, on mostrava els desplaçaments massius que la sequera històrica ha provocat a Somàlia.
I amb ‘L’adeu a l’illa de Jean-Charle’, la fotògrafa francesa Sandra Mehl es posarà a la pell dels qui ja s’ha considerat oficialment com els primers refugiats climàtics als Estats Units: els habitants d’aquesta illa situada als confins de Lousiana, que arran de l’augment del nivell del mar ja ha perdut el 98% de la seva superfície.
Del Donbass a Bakhmut
La invasió d’Ucraïna també centrarà dues de les 24 exposicions que es podran veure en aquest 35è Visa. La primera, del fotògraf de l’agència France Presse (AFP) Dimitar Dilkoff analitzarà el conflicte al Donbass, des de l’annexió de Crimea per part de Rússia, i l’esclat de la guerra (amb imatges des d’una i altra línia del front). La segona mostra, del fotoperiodista Tyler Hicks del ‘The New York Times’, se centra en la destrucció de Bakhmut, i en els combats aferrissats que s’han lluitat a la ciutat, convertida en “emblema del sacrifici” per la invasió “injustificada” d’Ucraïna per part de Rússia.
Migracions, Iran i Silicon Valley
Fidel a la seva essència, el Visa Pour l’Image se centrarà a mostrar allò que passa al món, amb instantànies de l’actualitat que abasten des de la crisi migratòria al Mediterrani, on més de 20.000 persones han mort a les seves aigües mentre Europa “es fortifica”, fins a les protestes a l’Iran arran de la mort de Masha Amini, la jove que va ser torturada per la policia de la moral després que la detinguessin per portar mal posat el vel islàmic. El catàleg d’exposicions inclou també fotografies sobre la ‘bombolla’ tecnològica de Silicon Valley, el tràfic de cocaïna a Colòmbia, el deteriorament a l’Afganistan després de l’ascens dels talibans al poder, la desaparició dels elefants asiàtics, les conseqüències que ha tingut la prohibició de l’avortament a l’estat nord-americà d’Ohio o el sorgiment d’un moviment adepte a Donald Trump format per nacionalistes blancs als Estats Units.
El Visa virtual
Com cada any, les exposicions es complementaran amb projeccions (del 4 al 9 de setembre), debats, una taula rodona sobre els reptes que planteja la intel·ligència artificial i trobades amb fotògrafs. Durant el certamen, també s’entregaran els premis -els Visa Or- que reconeixen els millors treballs de fotoperiodisme. I quan el Visa Pour l’Image presencial tanqui l’objectiu, encara quedaran les setmanes obertes als escolars (del 18 al 29 de setembre) i les exposicions en línia (que es mantindran fins a finals de mes).
