17.03.2020 - 21:50
No parlaré del virus, no parlaré del virus, no parlaré del virus… Però sí que parlaré de la corona, vírica també, i molt! Aquests dies, confinat a casa des de fa temps –sóc persona de risc per problemes respiratoris previs–, he tingut una revelació: la sanitat pública hauria d’haver-nos protegit dels bacteris, microbis i virus monàrquics que des del 1975 estan infectant la nostra vida. Des que el dictador Franco Bahamonde va traspassar el seu sistema feixista als Borbons, que la infecció recorre totes les entranyes d’aquest país, i les del país veí.
Sí, la infecció no és exclusiva del sistema espanyol; els catalans no vam ser immunes al contagi: recordeu que Jordi Pujol es vantava del seu contacte directe amb Juan Carlos (‘tranquil, Jordi, tranquil’, deia que li havia etzibat la nit del 23 de febrer de 1981); que els pares de la constituvexació espanyola (entre els quals, Jordi Solé Tura, presumpte comunista, i Miquel Roca-Junyent, el príncep) van acceptar amb submissió o qui sap si alegria el retorn a l’antigor malaltissa; que la presidenta d’honor de la Fundació MACBA és la dona del Borbó major i que Ada Colau no ha fet res per a canviar-ho; que els socialistes catalans mai no han volgut posar en qüestió la pesta monàrquica.
La infecció borbònica s’ha anat expandint de manera exponencial des de fa molts d’anys. I quan sembla que el nombre d’infectats disminueix, s’inventen mecanismes per a revertir la situació. No fa gaires setmanes, amb motiu de la investidura del nou govern espanyol, ho vam veure: van muntar un altre cop un besamans, sense cap mena de protecció, sense guants, sense màscares. I com devia pudir tot allò! Només de veure-ho per la televisió m’assaltaven cagarel·les.
De fet, el besamans és en si mateixa una cagarel·la d’altres temps, un estratagema de contaminació de la corona a la qual acudeixen fins i tot aquells que diuen que és una cagarel·la. Em refereixo als equidistants, equidistants en tot, que vol dir que mai es comprometen en res, i que van a petonejar les mans infeccioses dels aristòcrates encara que després posin excuses que només els seus bavosos adeptes es creuen. Aquest és l’èxit de la propagació del virus monàrquic, que hi ha gent que sap de la seva existència, però es deixa inocular el patogen voluntàriament. I és que, com diu un proverbi xinès, ‘saber i no actuar és no saber’.
Sortosament, el conjunt de catalans som en el bon camí per a eliminar del nostre cos social la malura: el parlament va aprovar per una majoria àmplia el refús al virus de la corona (els parlaments són inviolables, o ho haurien de ser, ells sí, perquè representen el poble, no una nissaga familiar desgastada per les malalties); i, si això no fos suficient, us recordo que al monarca actual se li va deixar clar que a Catalunya no era benvingut amb aquella pancarta penjada el 17 d’agost de 2018 a la plaça de Catalunya de Barcelona. Per sort, molts catalans comencem a estar vacunats.
Ara, la infecció ha esclatat de manera espectacular: Juan Carlos I, el virus major del regne, ha propiciat una nafra purulenta de dimensions desconegudes fins ara. La ferida supura un pus necròtic, irrespirable. I la sanitat pública espanyola no sap què fer. Ells ja s’havien esforçat a mitigar la propagació de l’humor serós que emergeix de la Zarzuela: els mateixos ministres que compareixen estaquirots patriotes per a anunciar les (no) mesures que prendran pel coronavirus, havien decretat que el virus de la corona era inviolable. Però ara resulta que a l’estranger sí que el poden violar; fora del territori nacional, de la unitat d’Espanya, volen eliminar la infecció, si més no eliminar l’úlcera que suposa aquell que en diuen emèrit. En saber que la sanitat europea venia a desinfectar Espanya, Felip VI ha intentat inocular-se un anticòs amb la confiança que la dreta espanyola (amb Pedro Sánchez al davant) sabrà com aïllar el focus infecte que suposa el seu pare.
I mira que els socialistes ja s’han esforçat al llarg dels anys: l’actual president del govern espanyol va arribar a dir que el seu republicanisme se sentia molt a gust en la monarquia espanyola. I quan ho va dir no havia patit cap ictus, no debades, aquests dies hem vist que ell és el primer infectat per allò que suposa el virus del ‘borbonisme’: treu la bandera espanyola, s’hi embolica i comença a dir les mateixes paraules (unitat, territori, guanyarem…) que havien proferit el dictador i el seu fill putatiu.
Hem d’estar amatents a l’evolució de la pandèmia borbònica. Els catalans, en això, tenim un paper decisiu: hem de mirar de propagar la vacuna que ja ens vam injectar entre tots els germans de la península Ibèrica. Perquè només desinfectant la societat espanyola de la purulència que suposen tants d’anys de malaltia podrem fer net i escometre l’objectiu més higienista de tots: eliminar el feixisme que pul·lula per les benes de l’estat espanyol. Perquè, ja ho va dir el poeta Roque Dalton:
No oblidis mai
que els menys feixistes
d’entre els feixistes
també són
feixistes.
Nota: ara sense conyes (de fet, en una broma només hi ha una petita part de broma), en Valtònyc ha de ser exonerat de totes les culpes i ha de tornar quan vulgui, lliure de càrrecs, al seu país. Perquè s’ha demostrat que la lletra de la cançó per la qual va ser acusat, ‘los borbones son unos ladrones’, és certa, tan certa que fins i tot el rei espanyol actual ha repudiat el seu pare per lladre. Entesos, jutges espanyols?
