Viquipèdia, internet i globalització lingüística

Des que va arribar internet va començar el debat sobre si és una eina que promou la diversitat lingüística o bé reforça i accelera la uniformització lingüística mundial. Aquest debat s’ha intensificat des de l’arribada al gran públic per a ús personal o comercial de la intel·ligència artificial.

Tot i això, probablement és un debat inacabable perquè, en el fons, depèn de l’ús que se’n faci. I és aquí on entra la tasca de l’activisme i la militància per la diversitat lingüística que, en el nostre cas, pren la forma d’activisme i militància pel català. El marc normatiu i legal dels estats, que sempre ha anat a remolc de les innovacions, no ha fet gaire èmfasi en la dimensió lingüística d’aquests productes, que han arribat en algunes llengües o en unes altres en funció de la voluntat de l’empresa.

En aquest camp destaca amb diferència el projecte de la Viquipèdia. L’edició en català d’aquest projecte, com ja s’ha dit diversos cops, té xifres que sorprenen moltes de les persones que consideren la nostra llengua com una llengua “petita”, “minoritària” o “regional”.

La política de la Fundació Wikimedia, en aquest sentit, ha estat positiva per a la diversitat lingüística i ha permès crear edicions per a cada llengua amb el mateix nivell d’importància entre si, sense jerarquitzar-les. I no només això, sinó que la gestió de cada edició recau en els mateixos usuaris i no en una direcció tutelada i remunerada per la fundació. Aquest ha estat l’element clau perquè l’activisme i la militància hagin obtingut un reconeixement que els ha permès créixer i consolidar-se.

Més enllà dels límits del voluntarisme, però, trobem el fet que la Viquipèdia depèn fortament de la visibilitat que li donin els cercadors, principalment Google. I Google sí que és una empresa privada i sí que té molt presents els marcs estatals i econòmics. Així, fa un temps, un canvi en l’algorisme d’aquest cercador va provocar que encara que es tingués tot configurat en català (sistema operatiu, navegador i cercador), els resultats apareguessin en la llengua de l’estat en què eres –francès o castellà.

Aquest fet crec que és una bona mostra de les coses bones i dolentes d’internet en relació amb la diversitat lingüística. Les llengües mitjanes i minoritzades pateixen en aquest àmbit perquè no arriben a entrar al “club” de les grans llengües d’internet (per més voluntarisme que hi hagi) i queden subalternitzades a les llengües dominants.

El fenomen és encara més patent en el cas de llengües no europees, o no occidentals, perquè els sistemes informàtics no són pensats per a aquestes. Així, cal fer adaptacions de sistemes pensats per a llengües europees a la resta de llengües cada cop, com descrivia el company Albert Ventayol en l’article d’aquesta mateixa sèrie el darrer mes de març sobre la intel·ligència artificial.

Hi ha qui argumenta que els traductors automàtics poden ser el gran element tecnològic que permeti a qualsevol persona viure plenament en la seva llengua, encara que sigui minoritzada. Més enllà d’altres consideracions sobre la idoneïtat d’aquesta situació, considero que és altament improbable que s’hi arribi.

Les raons són que els traductors són també aplicacions desenvolupades en gran part per empreses privades que, evidentment, miren en primer lloc pels diners. Així, les primeres llengües que tindran disponibles aquestes aplicacions seran les grans llengües: anglès, castellà, mandarí, rus o francès; i no hi ha res que garanteixi que arribi a tota la resta de llengües amb menys gruix poblacional.

De fet, la bilingüització forçosa (reflectida en l’article 3 de la constitució espanyola) és una llosa per als parlants de llengües minoritzades de l’estat espanyol (i a la resta d’estats del món en què es doni aquest fenomen). Això es deu al fet que, encara que algunes llengües (com el cas del català) puguin atènyer una massa de parlants prou grossa per a ser tinguda en compte per aquesta mena d’empreses, si els seus parlants també saben castellà o francès es considera econòmicament redundant incloure-hi aquestes llengües. La reflexió té sentit: per què invertir diners per incloure una llengua si ja en saben una altra que ja incloc?

Internet, com qualsevol eina, pot tenir efectes en tots dos sentits, i molts cops, encara que s’hi posin tots els esforços, el sentit que prendrà no depèn de la militància ni del voluntarisme individuals. Per convertir internet en una eina a favor de la diversitat lingüística també cal fer prevaldre la sobirania política dels pobles per sobre dels estats i de les empreses privades, i forçar aquestes últimes a introduir aquesta perspectiva.

Ernest Montserrat és membre del Grup de Lingüistes per la Diversitat (GLiDi).