29.06.2023 - 21:40
Crit d’alerta de les entitats contra la violència masclista al País Valencià pel pacte de govern entre PP i Vox. Les mesures antifeministes que el partit d’ultradreta ha introduït en l’agenda política preocupen el teixit associatiu feminista per moltes raons, especialment pel negacionisme de la violència masclista. Ambdós partits han acordat unes propostes en què es deixa de parlar de violència de gènere i es parla de violència intrafamiliar i en què s’intueix la introducció de l’anomenat “pin parental” a les aules, cosa que podria implicar deixar de fer conscienciació sobre aquest tema a les escoles. La conselleria de Justícia, a més, la controlarà Vox.
Primers senyals d’alerta
Les associacions feministes al País Valencià resten en espera de veure quines mesures més concretes voldrà aplicar el govern de PP i Vox en relació amb la violència masclista. Ara com ara, ja han detectat senyals d’alerta, més enllà del contingut del pacte i també en els pactes PP-Vox en municipis. “En alguna acció municipal ja han arribat a suprimir punts violeta, que funcionen molt bé per a assistir les víctimes de violència masclista a les festes”, diu Herminia Royo, advocada i membre de l’Associació de Dones Separades i Divorciades del País Valencià, que dóna assistència jurídica i psicològica a les víctimes.
Esperanza Pasqual, presidenta de l’associació de divulgació feminista Dones Morades, que forma part de la Coordinadora Feminista i també fa d’intermediària entre víctimes i serveis, té una certa preocupació per l’actitud que puguin tenir les autoritats en el cas de les manifestacions contra la violència masclista: “El dia del ple de constitució de les Corts, la Coordinadora Feminista es va presentar a la porta a dir que no volien feixistes ni masclistes a les institucions. Quan hi hem fet concentracions no hi ha hagut mai problemes, però esta volta ens van posar a dos-cents metres de la porta, darrere uns testos i amb la policia nacional i local vigilant-nos, que ens va dir que ens traslladava per seguretat. A nosaltres ni en veien; en canvi el senyor Abascal pràcticament va tenir una catifa vermella. I el primer dimecres de mes fem una concentració a les portes de l’ajuntament, un minut de soroll per totes les víctimes. Fa vint anys que la fem i no sabem si ara la podrem fer, som a l’espera.”
La qüestió de les concentracions no és menor. A Nàquera (Camp de Túria), PP i Vox han prohibit les concentracions contra la violència masclista per substituir-les per actes que facin servir els lemes “No a la violència” o “Condemnem tota la violència”. De moment, les associacions valoren de presentar una denúncia contra aquests fets que van viure l’altre dia. “Hi ha companyes que tenen por que ens multin en les concentracions, com ja ha passat anteriorment en alguns casos a València”, explica Royo. “No hem de tenir por, ja farem caixa de resistència i pagarem les multes, però hem de continuar.”
Ajuts, cases d’acollida i diàleg amb el govern
Tanmateix, el focus de les preocupacions es posa en tots aquells recursos contra la violència masclista que depenen de les competències autonòmiques, tot i que les entitats també expressen preocupació per la possibilitat que un govern PP-Vox es reprodueixi a l’àmbit espanyol. “Justícia, que depèn de Vox, té moltes competències amb la violència de gènere. En depenen les oficines de víctimes, els equips psicosocials, els instituts de medicina legal on es fan avaluacions a les víctimes, els jutjats de violència… Tots aquests recursos ara mateix són en mans dels feixistes”, diu Royo. “A l’associació batallàvem perquè els serveis d’assistència a les víctimes fossin públics i de gestió pública: les cases d’acollida, els centres de recuperació… Ací també pot haver-hi un retrocés. Hi ha moltes reclamacions com aquesta que encara no havíem aconseguit amb el Botànic.”
És especialment delicada la qüestió dels ajuts econòmics a les víctimes, com també les partides pressupostàries que tinguin a veure amb la protecció i amb la prevenció. “Els jutjats especialitzats no poden tocar-los perquè són estatals, però pot canviar el pressupost que els donin i la quantitat de jutjats especialitzats que es creïn nous. Poden deixar de sol·licitar-ne de nous encara que es necessitin, es poden distribuir d’una altra manera, portant-los a uns altres partits judicials…”, tem Lydia García, vice-presidenta de l’associació de dones juristes Themis. “Tenim l’exemple de Castella – la Manxa: es protegeix menys la víctima, se li dóna menys suport i les prestacions i ajudes que es reconeixien es van retallant o minimitzant al pressupost per donar-les a col·lectius afins.”
García també destaca les cases d’acollida, els centres de dones i telèfon 24 hores o els serveis de psicòlegs i treballadors socials que ajuden les víctimes en tot el procés, serveis que poden restar malmesos segons la inversió pressupostària. Quant a la formació de tots els actors que intervenen en aquests processos, la formació en perspectiva de gènere als jutges es fa a l’àmbit de l’estat espanyol, però hi ha formacions que no. “Poden decidir de programar més o menys cursos en la policia local, per exemple, i dur experts en allò que ells vulguin”, afegeix.
A Pasqual també la preocupa que es pugui desmantellar la llei actual al País Valencià: “Tenim una llei contra la violència masclista molt avançada i es feien reunions del pacte contra la violència masclista amb les institucions, per avaluar si es complia o no. Estem convençudes que això ho eliminaran. A l’Ajuntament de València també hi havia una taula de les dones en què ens reuníem amb la Regidoria d’Igualtat. No sabem si es tornarà a reunir. A més, també volen posar un pin parental. Veurem si a les escoles es pot dir que la violència masclista existeix.”
Problemes per les associacions
Més enllà dels serveis públics, les associacions també en poden sortir malparades individualment. Algunes, no totes, tenen subvencions que poden ser retirades. “Com a associació que defensa els drets de les dones i fa estudis sobre com s’aplica la llei, ens podem veure afectades per manca de fons”, diu García. “Els nostres estudis signifiquen moltes hores de feina i acaben ajudant les dones. Hem estudiat la manera diferent d’aplicar les lleis en homes i dones, hem fet estudis sobre com protegir més les víctimes… Moltes mesures d’ara es basen en aquests estudis: les ordres de protecció, el fet que sigui el maltractador el qui se’n va de casa, que l’advocat assisteixi la víctima abans de posar la denúncia, l’assistència psicològica als menors… són coses que ajuden els jutges.”
L’Associació de Dones Separades i Divorciades, una entitat històrica activa del 1973 ençà i que també dóna assistència a víctimes, explica que no és la primera vegada que viu una situació complexa com a entitat. “Vam sobreviure als vint anys del PP i hem sobreviscut al Botànic, en què s’ha avançat, però han quedat moltes coses per a fer”, explica Royo. “No tenim subvencions, però el nostre local és de l’administració i depèn d’allò que fins ara ha estat la Conselleria d’Igualtat, que ara tindrà un altre nom. Ara això passa a mans del PP; l’anterior govern del PP ja va deixar de pagar el lloguer i ara pot tornar a passar igual, ens podem trobar al carrer. Igualment, vam continuar aquells quatre anys al local, els serà molt complicat de fer-nos fora.”
Un canvi conceptual amb implicacions pràctiques
Més enllà de la manera com es pugui concretar l’acció de govern, l’ús del concepte de violència intrafamiliar per part de Vox ja és un fet preocupant. Un fet que les entitats i els experts diuen que tindrà conseqüències pràctiques de desprotecció de les víctimes. “Volen fer veure que la violència és entre membres de la família: diuen que no s’ha de protegir les dones perquè hi ha fills que agredeixen els seus pares, germans que s’agredeixen entre ells i homes i dones que s’agredeixen”, diu García, que remarca que casos molt aïllats de violència d’una dona no són comparables amb allò que s’ha demostrat que és un problema estructural i que les xifres de denúncies i feminicidis evidencien una vegada i una altra. Per exemple, més de 50.000 dones, concretament 55.911, van presentar denúncies per violència masclista als Països Catalans entre el quart trimestre del 2021 i el tercer del 2022. I només el 0,01% de les denúncies són falses, segons dades de la fiscalia.
“La violència masclista existeix perquè som en una societat patriarcal que dóna determinats beneficis als homes i posa en determinats llocs les dones, i si surts d’aquests llocs que t’han assignat et castiguen –explica Pasqual–. Dir que la violència és intrafamiliar, molt més minoritària, esborra que la violència masclista existeix.”
Un dels mites que l’entorn de la ultradreta repeteix sobre la violència masclista parla d’un suposat privilegi jurídic de les dones per sobre dels homes. Però les expertes expliquen que el fet que la violència contra les dones es tracti de manera específica té a veure amb la creació de jutjats especialitzats i amb millores en l’atenció a les víctimes, i alhora amb el fet de tractar la qüestió com un problema social, amb totes les especificitats. “No és veritat que es donin privilegis a les dones o que s’apliquin les lleis injustament, això seria inconstitucional. S’han presentat recursos contra aquestes lleis i s’ha declarat que són constitucionals, que no vulneren drets fonamentals”, diu García.
Respondre a la reacció
Contra l’onada reaccionària, les associacions proposen no tan sols de resistir, sinó també de respondre. “La Coordinadora Feminista han presentat una demanda al Defensor del Poble perquè José María Llanos ha dit que la violència masclista no existeix. No en deixarem passar ni una –explica Pasqual–. No estem disposades que escombrin tots els drets que ens han costat tants anys d’aconseguir. El feminisme són onades. Avancem, hi ha una reacció, i a l’onada següent anem una mica més lluny. Simone de Beauvoir deia que no ens podem refiar, perquè els drets de les dones els podem perdre en qualsevol moment.”
Royo també defensa d’utilitzar totes les eines jurídiques disponibles, i recorda que l’estat espanyol va ratificar el Conveni d’Istambul contra la violència masclista, que el dirigent de Vox a l’estat espanyol, Santiago Abascal, ja ha dit que no coneix. “Serà terrible, però no tenim por. Haurem de tornar als carrers.”
