Sobre violadors en ramat i còmplices per omissió

Llegiu-ho de pressa, si voleu: ‘la manada’ de Pamplona, ‘la manada’ de Girona’, ‘la manada’ de Vitòria, la de Palma, la de Múrcia, la de Collado Villalba, la de Manresa, la d’Alacant, la de Callosa d’en Sarrià, la de Bilbao, la de Pineda de Mar, la de Sevilla, la de València, la de Sabadell, la de Terrassa. Aquestes són algunes de les ‘manades’ que voltaven pels titulars de premsa en el moment que s’hi va afegir la de l’Olleria, amb sis detinguts, per ara, dels quinze a vint hòmens que es calcula que van participar en les violacions d’una menor.

Encertada o no, la denominació de ‘manada’ (ramat, bandada) ha fet fortuna a l’estat espanyol per a referir-se a les colles de violadors, o als violadors en colla. Acompanyats del topònim de torn, queden entesos com una franquícia d’un mateix terror, com la successió de la primera ‘manada’ que se’n va autodenominar: la de Pozoblanco, reincident i elevada a la fama a Pamplona. Doncs si fem més memòria, recordarem que ‘La manada’ ve del nom del grup de WhatsApp on quatre dels cinc violadors compartien les intencions amb disset compares més. I ja som al cap del carrer, o, més aviat, al fons del carreró.

Se n’ha sabut res, d’aquests disset còmplices per omissió? Se suposa que continuen fent la seua vida com quan llegien els whatsapps des del vàter de la feina, o de casa, alternant la celebració de la burundanga amb el xat de la mama. Aleshores ja ens va enervar l’estadística insuportable de 17 entre 17 hòmens que, tenint a la mà d’interceptar els violadors del ramat, no només no ho van fer, sinó que els van aplaudir i encoratjar. Doncs imagina’t ara aquestes xifres a l’Olleria, en filera, i ja no només d’esperit, sinó participant activament del delicte. De 15 a 20 hòmens que van trobar, cadascun, la complicitat de 14 a 19 semblants en els pocs metres a la redona d’una mateixa festa. Novament, zero del total a qui els frenés cap possibilitat de delació per part dels compares, ja no cal dir de condemna que els pogués hipotecar el futur. Ni per a rebentar un banc no haurien trobat la col·laboració de tants germans de mala sang.

És aquesta xarxa de ‘compareig’, que s’hauria de poder trencar. I és l’eina d’aprendre a trencar-la, que s’hauria de poder ensenyar. Perquè l’única prevenció possible, si és que n’hi ha, comença per l’educació dels xiquets a l’engròs, d’on sortiran els justos de demà. Les expertes en violència sexual ens expliquen que les violacions en ramat són perpetrades per hòmens cada vegada més jóvens, inspirats per la pornografia mainstream. En efecte, la realitat no hi ajuda: tu ja pots anar explicant als xiquets que les violacions del porno no són per imitar i que, com les pel·lícules d’hòmens que volen, són fantasia: perquè, si bé la realitat els confirma que si es tiren d’un àtic no els salvarà cap efecte especial, les notícies igualment reals els donen testimoni de violadors grupals com els que han vist des dels vuit anys, que fins i tot els poden trobar les ‘gestes’ enregistrades.

És cert que el porno no s’ha inventat les violacions en ramat, ni les individuals, ‘només’ les ha introduït a la quotidianitat virtual d’un 86% dels nostres nois adolescents. La xifra la trec d’un informe de Save the Children que també en diu una altra: que el 64% voldrien posar en pràctica les idees que treuen del porno i que, la majoria, diuen que hi accedeixen ‘a través de companys’ seus. És en aquests cercles no mixtos on s’aprenen moltes de les dinàmiques del ‘compareig’: la complicitat de compartir porno entre camarades, sense censores ni censures; el voler riure amb allò que fa riure els líders, el voler callar per no ser titllats de titafluixos, de nenasses o rebre insults homòfobs; el participar d’un pacte de silenci si se’ls ‘cola’ un vídeo que, durant un instant, els posa a prova la fraternitat.

En aquest sentit, he trobat un puntet de llum en el jove futbolista que ha abandonat l’equip tip dels acudits denigrants cap a les dones i la pornografia al grup de WhatsApp dels jugadors, entre altres masclistades. Sembla fàcil, però qualsevol home que pertanyi a un xat no mixt de WhatsApp sap que no ho és. Si us plau, que l’extrem dels violadors en ramat no ens faci desmerèixer els gestos mínims de civilitat, que és per on es comença a construir la prevenció de molts mals irreparables. Com més xiquets pugin conscienciats, menys possibilitats hi haurà de mantenir segons quines xarxes futures sense forats. Ara més que mai hem d’ensenyar-los a ser valents, però d’una manera diferent de com es tenien per valents en èpoques passades: donant-los eines per a desmarcar-se del grup quan calgui, per a plantar-se contra la inèrcia dels semblants, per a trencar tantes vegades com sigui necessari el silenci i els riures del ramat.