16.03.2024 - 21:40
Fa pocs dies, el Gremi dels Vinyataires Lliures va fer l’assemblea anual per compartir el moment en què es troben i els desafiaments i prioritats. La van fer al celler la Gutina, a Sant Climent Sescebes (Alt Empordà). Els Vinyataires Lliures, que van néixer d’una manera espontània, arran de les multes que l’INCAVI va posar a dos cellers sense DO per l’ús del topònim de la seva població en l’etiqueta, ara ja fa quatre anys, es troben organitzats i més forts que mai. Segons que expliquen, són gairebé setanta associats i a l’assemblea se’n van trobar una cinquantena. Funcionen en grups territorials de diferents zones de Catalunya i una vegada l’any fan una assemblea general presencial.
Hem parlat amb Josep Dasca, del celler Dasca Vives de Valls, del moment en què es troba el col·lectiu. Ell va ser un dels cellers denunciats i multats per l’administració, i la seva denúncia pública, la que va originar la primera onada de solidaritat que va ser l’origen del col·lectiu. Explica: “Em sembla que d’un parell d’anys cap aquí ens hem anat consolidant i ens hem anat definint més bé. Allò que va començar d’una manera espontània ara s’ha anat consolidant i s’ha evitat el que ens feia més por, que aquest grup de vinyataires amb uns ideals compartits s’anés dissolent.”
Créixer ben definits
En aquest temps, el col·lectiu s’ha constituït com a gremi i ara és el Gremi de Vinyataires Lliures, una de les condicions que va posar l’INCAVI (convertir-se en una entitat legal) per a tenir-lo d’interlocutor. Avui no solament són agremiats sinó que també treballen per créixer i fer-se més grans. Dasca explica: “Una de les prioritats que tenim és la de donar a conèixer el gremi d’una manera més organitzada, perquè ens interessa créixer. Per això hem encarregat una campanya professional i presentarem un nou manifest que ja tenim preparat i que aviat, en qüestió de setmanes, farem públic.”
Precisament en la línia de donar-se a conèixer, l’octubre de l’any passat dins el festival Most de cinema del món de la vinya i el vi es va estrenar el film de Clara Isamat La contra etiqueta. El que es veu i el que es beu, que relata l’origen del moviment dels Vinyataires Lliures i posa sobre la taula alguns dels conflictes que el moviment ha fet visible, en especial l’immobilisme de les denominacions d’origen i la necessitat que es replantegin aspectes que les regeixen, perquè donin resposta a unes necessitats més actuals dels seus territoris vinícoles i cellers i perquè siguin més dinàmiques i transparents. La majoria dels cellers associats al Gremi de Vinyataires Lliures treballen fora de les denominacions d’origen, però n’hi ha una part que sí que hi són a dins. Tot i que aquests cellers també tenen algunes referències fora de la DO.
De l’INCAVI i el CEVI, una organització europea de petits viticultors
Però, quins són els objectius sobre els quals treballa ara el col·lectiu de Vinyataires Lliures? Explica Dasca: “En paral·lel a donar-nos a conèixer més, la intenció també és mirar de vincular-nos amb més col·lectius europeus de viticultors petits o familiars. Perquè de vegades ens trobem parlant amb l’INCAVI i s’excusa que hi ha lleis d’àmbit europeu sobre les quals no pot fer res. Doncs hem d’arribar a Europa per poder qüestionar aquestes lleis, si ens perjudiquen. Per tenir-hi paraula, per tenir-hi veu. I ens volem associar al CEVI, una organització europea de petits vinyataires.” CEVI, Confederació Europea de Viticultors Independents, és l’única organització internacional que reuneix i representa els viticultors independents d’Europa, segons que llegim a la seva web.
L’any 2023 el Gremi de Vinyataires Lliures es va reunir dues vegades amb representants de l’INCAVI i ara a final de març o primers d’abril en tindran una altra. “Costa avançar. Tenim diferents qüestions sobre la taula. Clarificar el tema dels topònims, per exemple. I també hem anat veient que Europa marca una llei bastant àmplia, però sovint els estats l’acoten més. I aquestes acotacions moltes vegades no són d’àmbit europeu sinó estatals. De manera que en aquests casos sí que es té més capacitat de decidir. Ara, si no et poses a mirar tota aquesta normativa, que és bastant enrevessada, doncs l’administració pot escudar-se dient que no hi pot fer res. En això treballem.”
I quines qüestions tracteu amb l’INCAVI més enllà del conflicte amb els topònims? “Vam presentar un seguit de punts, per exemple, amb relació a la normativa alimentària. Volem que es tingui en compte que som artesans, que no se’ns pot tractar igual que una gran indústria alimentària. Un altre tema fort és el de les certificacions, que si no estem dins una DO tampoc podem posar la varietat i l’anyada. Però la majoria dels cellers del gremi tenim la certificació del CCPAE (Consell Català de la Producció Agrària Ecològica), que ens fa una auditoria oficial cada any. Per tant, podem acreditar la varietat i l’anyada amb aquesta auditoria. Però a Catalunya això no s’entén així, tot i que en l’àmbit europeu sí que es podria fer, i per posar varietat i anyada estem obligats a fer una altra certificació paral·lela en què t’acaben mirant el mateix. De manera que dupliquem certificacions, perdem el temps i perdem diners. Són temes polítics, no hi ha facilitats.”
La revolta dels pagesos, la batalla contra l’excés de burocràcia
Dins el Gremi de Vinyataires Lliures tothom fa de pagès, encara que no tots es dediquin al cent per cent a la vinya. Però tots cultiven la terra. Com a gremi no encapçalen cap plataforma local en el context de la revolta dels pagesos, però individualment la gent del gremi sí que s’hi ha vinculat. Una de les qüestions recurrents i reclamades per la pagesia és que s’acabi l’abús i l’excés de burocràcia en el sector agrari.
Precisament, Josep Dasca aquesta setmana ha denunciat a les xarxes socials que li han arribat dues multes més: “El Departament ens ha sancionat amb tres-cents euros per no tenir el justificant d’haver llençat un sac (de paper) de caldo bordelès al gestor de residus (utilitzem mig sac l’any) i tres-cents euros més per no tenir al dia les inspeccions d’una màquina d’ensulfatar que fa dos anys que no fem servir.” I arran d’aquests fets que es fan difícils d’entendre, rebla: “Ens plantem, insubmissió burocràtica.”
Li demanem per tot això i ens explica: “Ho hem posat d’exemple, ara que es parla tant de l’excés de burocràcia. La gent que no és pagesa ha sentit a parlar dels problemes que tenim. I l’exemple que explico és d’una inspecció que ens van fer l’any passat, que van venir a mirar la qüestió de la higiene (si hi ha brossa pels camps, als magatzems…). Nosaltres treballem en ecològic, no fem servir productes químics tòxics, només fem servir productes naturals. I, en canvi, ens tracten com si tinguéssim productes químics convencionals. Vaig parlar amb els tècnics que van venir, els vaig explicar que no era un problema que el sofre es conservés dins els envasos tal com te’ls venen, però vaig veure que no sabien res del cultiu de la vinya ni de l’agricultura ecològica ni convencional. No sabien què era el sofre, per a què s’utilitza. És aquest sense sentit, que des de l’administració s’apliquin unes normatives sense cap criteri ni coneixement. I això té unes conseqüències greus per als pagesos. A nosaltres ens han clavat sis-cents euros de multa per una cosa que no té cap sentit.”
És factible de fer una insubmissió burocràtica? Diu Dasca: “Quan veus que es troben tan allunyats de la realitat, no sé si parlant-ne es pot aclarir res. Potser hem de ser més dràstics i dir: ‘Fins aquí hem arribat i això no ho acatem’, a veure si així s’adonen d’alguna cosa. Per nosaltres aquestes multes són un exemple de les mil coses que ens trobem en el dia a dia tots els pagesos de Catalunya.”
Josep Dasca sap que, si l’administració hi jugués a favor, el panorama agrari podria ser ben diferent, i també n’explica un cas positiu: “Mira, un altre exemple, però que seria l’altre cantó de la moneda. Aquests dies parlem amb un tècnic del Departament d’Agricultura que busca tècniques regeneratives, i posa en contacte entitats amb propietaris forestals, per a aprofitar tota la massa forestal per aplicar-la a les vinyes. S’han començat uns estudis per saber si això pot regenerar el sòl i fer-nos més resilients davant la sequera. I ara començarem un projecte en aquesta direcció amb el departament. És clar, si tot el departament es dediqués a aquestes coses aniríem superavançats.”
