Vinyaserra: Guillem Viladot i lo Pardal

Els pobles han d’optar per la cultura, no solament la popular. Fa unes quantes setmanes vaig trepitjar Agramunt, a la comarca de l’Urgell, conegut pels torrons i la xocolata. Un poble acollidor i actiu que, amb només cinc mil habitants, té una singularitat que el fa gairebé únic: gaudeix de dues fundacions artístiques. A Agramunt s’hi va instal·lar ara fa vint-i-cinc anys l’Espai Guinovart d’art contemporani, impulsat per l’artista Josep Guinovart, i el 2001 s’hi va crear la Fundació Guillem Viladot-Lo Pardal, dedicada a l’artista, poeta i escriptor Guillem Viladot. Dues fundacions privades que reben el suport imprescindible de les institucions públiques i que fan que Agramunt tingui dos motius d’altura perquè la gent la conegui i la visiti. I, més important i tot: dues fundacions que tenen la capacitat de generar i irradiar creació i cultura, cap endins i cap enfora, fent xarxa amb els altres centres d’art del país.

Aquesta vegada, vaig visitar la Fundació Viladot, que va ser tota una sorpresa: Guillem Viladot (Agramunt, 1922 – Barcelona, 1999) era fill d’una nissaga de farmacèutics del poble i ell mateix va continuar la tradició estudiant farmàcia i prenent el relleu del seu pare com a farmacèutic d’Agramunt. Però les seves inquietuds eren eminentment artístiques i ben aviat va començar a escriure. Del relat va passar a la poesia i després a la poesia experimental (la desintegració del llenguatge i jocs d’alfabets), que juntament amb l’objecte trobat van fer un mateix camí. Duchamp com a guia primer i la psicoanàlisi de Lacan després van anar conformant tota una obra poètica i visual que avui podem veure a la fundació, en tres edificis situats a l’Agramunt històric, que s’anomenen lo Pardal 1, 2 i 3.

En els dos primers edificis de lo Pardal s’hi pot visitar la col·lecció permanent, amb esperit de ‘magatzem visitable’, que recull la seva obra prolífica segons les diferents sèries que va executar al llarg de la seva vida: ‘Films-Cartrons’, ‘MOX-Cartrons’, ‘Iconografies de l’ús i de l’oci’, ‘Volumetries’, ‘Meta-Objectes’, ‘Música i objectes musicals’, ‘Ferros’, ‘Self’… El tercer edifici es reserva per a les exposicions temporals. Ara es pot veure l’exposició ‘Transgressions’ de l’artista Marta Bisbal, d’anàlisi crítica, que s’articula al voltant de la muntanya de Montserrat. Conèixer la muntanya al llarg de set anys d’observació.

Però quan hi vam ser, vam poder veure l’exposició ‘Poesia concreta. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot. Petite Galerie, Lleida 1971’. La mostra recuperava l’exposició que aquests tres artistes vam presentar a la Petite Galerie de Lleida l’any 1971, que és considerada (si no la primera) una de les primeres exposicions sobre poesia concreta a l’estat espanyol. A més, es mostraven també alguns dels llibres de l’editorial lo Pardal (d’aquí el nom dels edificis de la fundació), que Viladot i Iglésias del Marquet van fundar el 1969, fa cinquanta anys.

Aquesta mostra també és una altra línia traçada que la Fundació Viladot vol explorar, juntament amb la d’acollir joves artistes contemporanis com ara Marta Bisbal i posar-los en diàleg amb l’obra de Viladot. L’exposició ‘Poesia concreta. Joan Brossa, Josep Iglésias del Marquet, Guillem Viladot’ commemora el cinquantè aniversari de la inauguració de la Petite Galerie, el centenari del naixement de Joan Brossa i el vintè aniversari de la mort de Guillem Viladot. S’ha fet amb la col·laboració de la Fundació Joan Brossa de Barcelona i el Museu d’Art Jaume Morera de Lleida. Ara l’exposició es pot veure al Jaume Morera de Lleida i després a la Fundació Brossa de Barcelona.

Però aquesta vitalitat no s’entendria ni seria factible sense la dedicació i visió del jove Pau Minguet, que fa un any que ha assumit la direcció de la fundació. Historiador de l’art i pagès, establert a Belltall (el regidor més votat aquestes darreres eleccions), va entrar en contacte amb la fundació Viladot gràcies al curs Art i Territori de la Universitat de Lleida. Calia que la fundació Viladot fos oberta (el dijous i el divendres de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 19.00, i el dissabte de 10.00 a 14.00), però a més ell hi ha imprès la capacitat de treballar, d’entendre’s amb les altres institucions vinculades i de tenir la mirada ben posada; la d’un professional jove que es dedica a treballar en la manera com la ruralitat pot generar pensament contemporani. Creació feta als marges. I així, per exemple, ha aconseguit que a la tardor del 2020 Can Framis de Barcelona aculli una mostra d’obres de Viladot.