23.10.2024 - 01:50
Aquest cap de setmana torna el 48H Open House de Barcelona, el festival d’arquitectura que obre les portes de més de dos-cents edificis i espais emblemàtics de Barcelona i l’àrea metropolitana que normalment no es poden visitar. Barcelona, Badalona, Sant Joan Despí, l’Hospitalet de Llobregat, Vilassar de Dalt i Sitges són les sis viles i ciutats que hi participen, i que ofereixen també set itineraris per descobrir-les.
Enguany, el festival fa quinze anys i permet d’explorar set característiques fonamentals a l’hora de dissenyar i de gaudir d’un espai: la lluminositat, la solidesa, l’emplaçament, l’orientació, la funcionalitat, la bellesa i el confort. A banda, vol centrar-se en allò que és important per al ciutadà. Per això li dóna un paper protagonista: al costat de cada edifici, els visitants hi trobaran un cartell que els proposarà dues paraules que defineixen l’espai, i ells hauran d’elegir-ne una: després es farà un recompte i es revelarà quina paraula, segons els ciutadans, defineix millor cada edifici.
Hi ha dues seccions que retornen al festival: l’Open Petits i l’Open Kitchen. El primer inclou activitats pensades per als menors de dotze anys; i el segon permetrà de connectar el món de l’arquitectura amb el de la cuina, amb visites a espais gastronòmics, com ara el mític restaurant Il Giardinetto.
El 48H Open House Barcelona és gratuït i obert a tothom, i en la gran majoria d’espais no cal inscripció prèvia. El temps d’espera per a visitar-los dependrà de la grandària de l’espai i de la quantitat d’assistents. Per això s’indicarà en un mapa en temps real l’afluència de persones a cada espai; aquesta informació s’anirà actualitzant a les xarxes socials. Les visites les presenten voluntaris, no pas guies professionals, perquè la voluntat del festival és expandir i compartir la passió per l’arquitectura entre ciutadans.
A continuació, us oferim una tria d’alguns edificis destacats. A la web oficial hi trobareu més de dues-centes propostes: d’espais molt concorreguts com la Casa de les Punxes, l’Arc de Triomf o les Torres Venecianes fins a aquells que solen passar desapercebuts al públic general, com Can Colom, la Torre de Bombers de la Vall d’Hebron i la Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova. Enguany, cal recordar que el monestir de Pedralbes no estarà obert al públic. En canvi, obren nous espais.
Antiga presó Model
Arquitectes i datació: Salvador Vinyals i Sabaté i Josep Domènech i Estapà, 1904
La Model havia de ser un model de reforma del sistema penitenciari de començament del segle XX. La forma de l’edifici en mostrava la funció: les façanes transmetien serietat i austeritat als ciutadans i la funció s’evidenciava amb una distribució innovadora en planta de sis naus distribuïdes radialment al voltant d’un panòptic central que permetia de controlar els presoners en un punt d’observació.
Horari: dissabte i diumenge, de 10.00 a 19.00.
Adreça: carrer d’Entença, 155, 08029 Barcelona.
Antigues cuines, al pavelló central (la Maternitat)
Arquitecte i datació: Josep Bori Gensana, 1903
El pavelló central de la Maternitat, que antigament allotjava les cuines, es va construir el 1903 seguint el projecte de Josep Bori i Gensana, després de la mort de Camil Oliveres. Aquest pavelló forma part del nucli original del recinte de la Maternitat, situat a la zona sud del complex. És un dels nous espais que ofereix l’OHB enguany.
Horari: dissabte, de 10.00 a 18.00.
Adreça: travessera de les Corts, 131, 08028 Barcelona.
Antic convent de la Mercè (seu de la Capitania General)
Arquitectes i datació: Jeroni Santacana, amb decoració de Jaume Granger, Josep Ratés i Jaume Flori, 1605-1653; reformes per a adaptar-lo a l’ús militar, 1845; Adolf Florensa, 1926.
L’orde de la Mercè es va fundar a Barcelona el 1218, però fa sofrir múltiples transformacions en el curs dels segles, de manera que s’ha convertit en un espai amb gran importància històrica i arquitectònica. Inicialment, era una confraria dedicada al rescat de captius; després s’hi va construir una església, un claustre i, més tard, un convent. El 1846, el convent es va convertir en caserna militar, i el 1926 es va construir la façana monumental del passeig de Colom, obra neoclassicista d’Adolf Florensa. És un dels nous espais que ofereix l’OHB enguany.
Horari: Dissabte, de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 19.00; i diumenge, de 10.00 a 14.00 i de 15.00 a 19.00.
Adreça: Entrada per la plaça de la Mercè, 08002 Barcelona.
Biblioteca Montserrat Abelló
Arquitectes i datació: Ricard Mercadé i Aurora Fernández Arquitectes, 2017.
Aquesta biblioteca ha sorgit del projecte de rehabilitació de l’antiga fàbrica Benet i Campabadal. La catalogació patrimonial, que solament incloïa la nau, va permetre de conservar-ne el caràcter, tot introduint-hi materials més càlids, com la fusta, per dotar-lo d’un ambient més acollidor. La biblioteca articula els dos espais de la fàbrica: la nau de producció i l’antic espai d’oficines.
Horari: dissabte, de 16.00 a 19.00.
Adreça: carrer dels Comtes de Bell-Lloc, 192-200, 08014 Barcelona.
Biblioteca Santiago Rusiñol (Casa Miquel Utrillo)
Miquel Utrillo es va construir aquesta bella casa a Sitges, per viure-hi amb la seva família, tot i que hi va esmerçar els diners de Charles Deering, el veritable propietari de l’edifici. Exemple d’arquitectura noucentista, amb esgrafiats que decoren les obertures de la façana principal, la casa tenia unes magnífiques terrasses enjardinades actualment en procés de recuperació. L’any 1936, d’edifici va ser reconvertit en la biblioteca pública Santiago Rusiñol. Entre el 2013 i el 2018, l’edifici va viure una intensa reforma, amb l’arranjament i la millora de les instal·lacions.
Horari: dissabte, d’11.00 a 14.00.
Adreça: plaça de l’Ajuntament, 15, 08870 Sitges.
Can Negre
Arquitectes i datació: segle XVII; J. M. Jujol i Gibert, 1915-1930; Josep Oliver (manyà), Josep Tarrida (fuster); Josep Llobet (restauració), 2010.
Aquest és un dels símbols jujolians per excel·lència de Sant Joan Despí. Jujol va adaptar aquesta antiga masia del segle XVII a casa d’estiueig per al propietari, Pere Negre. A l’exterior, hi ha una gran façana dedicada a la Mare de Déu decorada amb una carrossa a la part central; i a dins, s’hi destaca l’explosió plàstica de la capella i de l’escala.
Horari: dissabte i diumenge, de 10.00 a 14.00 i de 16.00 a 20.00.
Adreça: plaça de Catalunya s/n, 08970 Sant Joan Despí.
Ca n’Arús
Arquitectes i datació: segle XIX; Martí Cabestany, 2007.
Ca n’Arús és una residència senyorial del 1851 construïda per Jaume Arús Cuxart. L’edifici és catalogat com a Bé Cultural d’Interès Local. La restauració de l’edifici respecta els espais més emblemàtics, com l’escala, la boisserie de la planta baixa i la sala principal de la primera planta, amb decoració pintada a les parets i sostres i paviments hidràulics. Els jardins de la casa són un espai de descans que preserven la forma original i contenen una gran varietat d’espècies botàniques de la Mediterrània.
Horari: diumenge, de 10.00 a 14.00.
Adreça: rambla de la Marina, 415-427, 08901 l’Hospitalet de Llobregat.
Casa de l’Aigua de la Trinitat Nova
Arquitectes i datació: Pere Falqués, 1916; Alberto Aguirre, 2007 (edifici Sant Andreu); Felip Steva i Planas, Joan Sitjes, 1916.
Conjunt patrimonial que explica la història de la ciutat per mirar d’establir i consolidar un sistema públic de subministrament d’aigua al segle XX: de l’actual barri de la Trinitat Vella s’impulsava l’aigua fins al dipòsit situat a la Trinitat Nova, on es clorava i d’on es conduïa al nucli antic de la ciutat. Avui ambdós edificis tornen a estar connectats pel túnel que els unia sota l’avinguda Meridiana, i això permet, finalment, de mostrar el conjunt complet. Per una avaria generalitzada en la instal·lació elèctrica, el túnel que uneix les dues Cases de l’Aigua no es podrà visitar. Per fer la visita completa al conjunt patrimonial, us recomanem de visitar també la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella.
Horari: dissabte, de 10.00 a 14.00.
Adreça: carrer de Garbí, 2, 08033 Barcelona.
Centre Excursionista de Catalunya i Temple d’August
Arquitectes i datació: temple romà d’August, segle I aC; casa gòtica, segle XV; Lluís Domènech i Montaner, 1903-1905.
Al segle I aC, els romans van situar el temple –suposadament– d’August en el punt més alt de la ciutat llavors anomenada Bàrcino. Amb el pas del temps, es va anar enderrocant, i a l’edat mitjana va quedar amagat dins d’unes quantes diverses construccions gòtiques. No va ser fins a la reforma que hi va dur a terme Lluís Domènech i Montaner, entre el 1903 i el 1905, que es va idear el pati on ara hi ha tres columnes de l’antic temple, que van recuperar la importància. És aquí, entre restes històriques, on se situa la seu del Centre Excursionista de Catalunya, fundat el 1876.
Horari: diumenge, de 10.00 a 19.00.
Adreça: carrer del Paradís, 10, 08002 Barcelona.
Diagonal Vertical
Arquitectes i datació: Francesc Mitjans Miró i Santiago Balcells, 1969; Mateo Arquitectura, 2007; Batlle i Roig, 2024.
Inspirat en la Torre Pirelli de Milà, del reconegut arquitecte Gio Ponti, aquest edifici d’oficines de 24 plantes i 83 metres d’alçada, va dur un canvi significatiu en la silueta de la ciutat de Barcelona, perquè va ser el primer de desenganxar-la del pla horitzontal per projectar-la verticalment. Es considera el primer gratacel racionalista de Barcelona fins al 1970, quan es va completar la construcció de la Torre Colom. La torre, que anteriorment havia estat seu del Banc Atlàntic, actualment és propietat de Hines European Core Fund (HECF). L’estudi Batlle i Roig i BGYL ha rehabilitat l’edifici recentment, i n’ha mantingut l’emblemàtica façana de vidre.
Horari: dissabte i diumenge, d’11.00 a 19.00.
Adreça: avinguda Diagonal, 407, 08008 Barcelona.
Ecoparc Sant Adrià de Besòs
Arquitectes i datació: Abalos & Herreros arquitectes (valorització energètica – PVE), 1975; PTMB (tractament mecànico-biològic), 2006.
La Planta Integral de Valorització de Residus (PIVR) és una instal·lació de tractament integral dels residus municipals de l’Àrea Metropolitana de Barcelona en la qual conviuen dues instal·lacions amb dos processos de tractament diferenciats i complementaris: la del tractament mecànico-biològic i la de la valorització energètica.
Horari: dissabte, d’11.00 a 14.00.
Adreça: carrer de la Pau 3-5, 08930 Sant Adrià de Besòs.
Finca Sansalvador
Arquitectes i datació: Josep Maria Jujol i Gibert, 1910.
En aquesta finca, Jujol hi va construir el mur de tancament i gran part de l’habitatge del porter, decorats amb elements de maó vist, ceràmica i esgrafiats. La troballa d’una mina d’aigua, que el propietari va voler explotar econòmicament, va fer aturar les obres, que preveien, també, d’edificar una torre a la part més alta, que no es va arribar a construir. A les galeries subterrànies de la planta embotelladora, Jujol hi va dissenyar arcs parabòlics de maó vist amb una funció estructural.
Horari: diumenge, visites a les 11.00, 12.00 i 13.00.
Adreça: passeig de la Mare de Déu del Coll, 79, 08023 Barcelona.
Fundació Joan Miró (edifici i terrasses)
Arquitectes i datació: Josep Lluís Sert, 1975; Jaume Freixa, 1986 i 2000.
Josep Lluís Sert, un dels grans artífexs del GATCPAC i gran amic de Joan Miró, va projectar un museu racionalista que emfasitzava els trets principals de l’arquitectura mediterrània. L’ampliació la va dur a terme Jaume Freixa, deixeble i amic de Sert, basant-se, sobretot, a aconseguir una circulació contínua que unís els antics espais amb les noves zones del museu.
Horari: diumenge, de 16.00 a 19.00.
Adreça: parc de Montjuïc, s/n, 08038 Barcelona.
Itinerari de l’habitatge corporatiu a Nou Barris
Arquitectes i datació: Celobert, 2022.
Projecte guanyador del concurs públic de solars municipals destinats a habitatge cooperatiu en cessió d’ús. L’edifici té un programa de 32 habitatges amb espais comunitaris i, amb vuit plantes d’alçada, serà l’edifici més alt del país construït amb fusta. És un dels nous espais que ofereix l’OHB enguany.
Horari: dissabte, visites a les 11.00, 12.00 i 13.00.
Adreça: carrer del Pla dels Cirerers, 2-4, 08042 Barcelona.
Requereix inscripció prèvia.
Nau vella de Can Manyer
Arquitectes i datació: Nau antiga atribuïda a la patent Guastavino (1881); Bernat Carrau (2020).
Hi ha factors diversos que fan concloure que la nau antiga de la fàbrica de Can Manyer, la de l’esquerra, pot ser obra de l’arquitecte Rafael Guastavino. Actualment hi ha la col·lecció tèxtil local i és en fase de remodelatge. S’hi poden veure les voltes de maó de pla del sostre i les columnes de forja, rehabilitades recentment. És un exemple de l’aplicació de la volta catalana per a cobrir espais industrials de grans dimensions i serà la seu del futur Museu Tèxtil de Can Manyer. Diumenge a les 11.30 s’hi oferirà una visita teatralitzada a càrrec de la secció de Recreació històrica de la Massa i el Centre de Cultura Vilassarenc, anomenada la “Ruta Tèxtil de Vilassar”.
Horari: diumenge, d’11.00 a 14.00 i de 17.00 a 20.00.
Adreça: plaça de Miquel Martí i Pol, 6, 08339 Vilassar de Dalt.
Palauet Canals i Junyer (antic consolat de Dinamarca)
Arquitectes i datació: Carles Enrich Studio, 2020, segle XX.
La rehabilitació i l’ampliació del palauet Canals-Junyer, un edifici de principi del segle XX que va ser el consolat danès a Barcelona, integra el respecte per l’arquitectura històrica amb solucions contemporànies. La intervenció ha conservat el caràcter original de l’edifici, n’ha recuperat la coberta i l’ha alliberat d’elements afegits. Alhora, l’espai interior s’ha reforçat i s’ha adaptat per a usos polivalents. Els jardins, amb una superfície permeable i un quiosc amb cafeteria, mantenen el disseny original i es converteixen en una àrea d’estada ombrada i un mirador. És un dels nous espais que ofereix l’OHB enguany.
Horari: dissabte, d’11.00 a 14.00.
Adreça: viaducte de Vallcarca, 4, 08023 Barcelona.
Oficines del Jardí Botànic
Arquitectes i datació: Carlos Ferrater i Núria Ayala, 1999.
Situat a Montjuïc, ocupa catorze hectàrees d’un antic abocador reciclat amb criteris sostenibles. Organitzat a partir de plantes de climes mediterranis globals, el traçat segueix una malla triangular que integra natura i intervenció artificial. Amb un sistema de reg automatitzat i energia solar, el jardí promou la conservació de flora mediterrània, i actua com a centre científic i educatiu. És un dels nous espais que ofereix l’OHB enguany.
Horari: diumenge, de 10.00 a 19.00.
Adreça: carrer del Doctor Font i Quer, 2, 08038 Barcelona.
Reial monestir de Santa Maria de Valldonzella
Arquitecte i datació: Bernardí Martorell i Puig, 1910-1922.
Construït durant el període 1910-1922 en l’estil modernista de l’època, Santa Maria de Valldonzella és un monestir de monges de l’orde del Cister. Les parts del projecte original són l’església, el cos adossat a aquesta i les dependències entorn del claustre. Durant la guerra, el conjunt es va reformar i ampliar seguint el llenguatge originari, i pensant a instal·lar-hi un sanatori antituberculós. És un dels nous espais que ofereix l’OHB enguany.
Horari: diumenge, de 14.00 a 18.00.
Adreça: carrer del Cister, 43-45, 08022 Barcelona.
Visites que requereixen inscripció prèvia
Hi ha algunes visites que requereixen inscripció prèvia. Les inscripcions ja són obertes al públic. Els llocs què en requereixen són: recinte Sant Pau – itinerari Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona), recinte Sant Pau- itinerari Recinte Modernista de Sant Pau (Barcelona), itinerari d’habitatge cooperatiu a Nou Barris (Barcelona), Edar Besòs (Barcelona), Edar Prat de Llobregat (el Prat de Llobregat), Pavellons de la SEAT – col·lecció de cotxes històrics i menjadors (Barcelona), TMB Cotxeres ZAL (Barcelona), Torre de les Aigües del Tibidabo (Barcelona), itinerari estructurant la ciutat: dels Jocs Olímpics del 92 al Canal del Port (Badalona), Itinerari l’Hospitalet dels Germans Puig i Giralt (l’Hospitalet de Llobregat), Itinerari Muralisme com a eina de transformació social – itinerari Art Urbà (l’Hospitalet de Llobregat), itinerari passadís de Collblanc- la Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat), Tram- Cotxeres (Sant Joan Despí), Ens d’Abastament d’Aigua Ter-Llobregat (Sant Joan Despí), itinerari “Amb el pas del temps” (Sant Joan Despí) i l’autòdrom de Terramar (Sitges).
