29.12.2023 - 21:40
|
Actualització: 29.12.2023 - 21:42
El 2023 acaba marcat, com fa anys que no es veia, pels conflictes armats, entre els quals, els d’Ucraïna, Gaza i el Magrib, que tenen una incidència important a escala global. De fet, avui en dia podem dir que el món concentra el nombre més alt de conflictes actius d’ençà del final de la Segona Guerra Mundial.
Les més de setanta eleccions que hi ha previstes el 2024, i en què es convoca a les urnes més de la meitat de la població mundial, tindran un impacte decisiu en l’estabilitat del planeta i el desenvolupament dels conflictes. En repassem algunes de les més destacades:
13 de gener: eleccions generals a Taiwan
Tres candidats es disputen per primera vegada la presidència de Taiwan, un territori amb un reconeixement limitat que viu sota l’amenaça constant d’una invasió xinesa. La presidència se la disputen l’actual vice-president, Lai Ching-te, del Partit Democràtic Progressista – independentista i l’opció pitjor vista per la Xina; Hou You-yi, del Kuomintang, el partit que històricament havia governat i considerat més pro-xinès; i Ko Wen-je, ex-batlle de Taipei, que se centra en la transparència i el bon govern.
La Xina ha estat un dels protagonistes de la campanya i, de fet, ha augmentat les incursions d’avions en l’espai aeri taiwanès i hi ha endurit els aranzels, en un moment en què la invasió d’Ucraïna ha fet créixer encara més el temor d’una possible invasió similar a la de Rússia. Mentre el Partit Democràtic Progressista opta per la dissuasió i estrènyer relacions amb els EUA, el Kuomintang veu aquesta política massa temerària i diu que s’ha d’optar per la moderació.
26 de gener: eleccions generals a Tuvalu
Les eleccions a Tuvalu s’han convertit en un referèndum sobre l’acord polèmic amb Austràlia que preveu el trasllat de la població d’aquesta nació, que va desapareixent per l’augment del nivell de l’aigua de l’oceà Pacífic. En un estat sense partits polítics, tots els membres són independents, i aquesta vegada s’han dividit entre partidaris i contraris de l’acord. Els primers, encapçalats per l’actual primer ministre, Kausea Natano, i els segons, per Enele Sopoaga, primer ministre entre el 2013 i el 2019, que considera que l’acord soscavaria la sobirania del país.
L’octubre passat es va reformar la constitució per establir que la nació mantindrà la independència i les zones marítimes, la qual cosa significa que continuarà tenint sobirania i ciutadania, fins i tot, quan ja no en quedi ni un pam de terra.
Tuvalu: el primer país que es prepara per desaparèixer sota l’aigua
30 de gener: eleccions municipals a Israel
Les eleccions a Israel, de caràcter local, poden esdevenir una prova per al govern i la resta de formacions arran de la guerra de Gaza, i podria tenir-hi efectes. En un principi, s’havien de fer aquest passat mes d’octubre, però es van endarrerir, i encara es podrien tornar a ajornar fins el 27 de febrer, en una data que, en teoria, ja seria inajornable.
La votació, més enllà de les dinàmiques municipals, pot significar un cop per a l’executiu encapçalat per Benjamin Netanyahu. En aquest cas, caldrà veure si els resultats reforcen el partit de Benny Gantz, la principal alternativa i que s’ha alineat amb el govern en aquesta guerra; o bé l’ex-primer ministre Yair Lapid, que no ha volgut formar part del govern de crisi i demana de prioritzar l’alliberament dels ostatges; o bé si creixen les opcions més ultradretanes, que demanen encara més contundència i es neguen a negociar una nova treva ni a fer cap mena de concessió.
4 de febrer: eleccions presidencials a El Salvador
El president Nayib Bukele compta amb una popularitat important a El Salvador, després d’haver aplicat durant més d’un any un estat d’excepció per a combatre la violència de les bandes, amb desenes de milers de detinguts. La violència ha baixat molt, però això també ha significat una vulneració en massa dels drets humans.
Es preveu que Bukele –que ha fet oficial la criptomoneda Bitcoin a l’estat– aconsegueixi una àmplia majoria, molt per sobre del 50% dels vots, cosa que és vista per organitzacions dels drets humans com un possible risc per a la democràcia del país, a més del perill que els seus mètodes es repliquin en més estats.
8 de febrer: eleccions generals al Paquistan
El Paquistan, amb més de dos-cents milions d’habitants, viu d’ençà de l’abril del 2022 un període d’inestabilitat política, després de la moció de censura que va apartar del poder el primer ministre Imran Khan, en un context, a més, de crisi econòmica i d’augment de la violència d’organitzacions armades. Khan va acusar els EUA d’haver promogut la seva destitució per les seves bones relacions amb la Xina i Rússia, i això va causar grans manifestacions.
En la moció de censura es van unir onze partits, alguns dels quals acèrrims rivals fins llavors, i es va formar un govern encapçalat per la Lliga Musulmana. Khan, nacionalista populista, és a la presó, en una batalla legal, i ara mateix es troba inhabilitat. El candidat del seu partit, el Moviment per la Justícia del Paquistan, serà Gohar Ali Khan, que encapçala els sondatges de manera contundent, i farà de les eleccions una pugna entre l’oposició i el retorn al poder del partit, apartat el 2022. L’estabilitat d’aquest estat, que fa frontera amb l’Afganistan dels talibans, és fonamental per a l’estabilitat de la regió.
18 de febrer: eleccions al Parlament de Galícia
El president gallec, Alfonso Rueda, va anunciar la setmana passada que avançava les eleccions uns quants mesos, de manera que deixarien de coincidir amb les del País Basc. El PP cerca de retenir la majoria absoluta, en un moment de divisió en l’esquerra espanyola i amb la previsió que la llei d’amnistia i l’acord del PSOE amb Junts i ERC centrin el debat i, d’aquesta manera, la gestió del govern gallec quedi en un segon terme.
La gran alternativa són els sobiranistes del BNG, amb Ana Pontón com a cap de llista, que podrien encapçalar per primera vegada el govern gallec si són capaços de fer baixar quatre escons al PP. Sumar, Esquerra Unida i Podem provaran d’entrar al parlament en un moment de crisi i divisió en aquest espai.
25 de febrer: eleccions presidencials al Senegal
Les eleccions al Senegal seran unes de les més importants d’enguany. Fa mesos que l’estat viu una crisi política, amb manifestacions multitudinàries, que ha ocasionat situacions excepcionals i un retrocés en drets i llibertats.
L’actual president, Macky Sall, ha anunciat que no s’hi presentarà. Serà la primera vegada en la història democràtica del país que un president en el poder no es presenta a la reelecció. Sí que s’hi presentarà, en canvi, l’actual primer ministre, Amadou Ba. Per la seva banda, l’opositor Ousmane Sonko, panafricanista i crític amb l’actual relació amb l’estat francès, compta amb una gran popularitat i ha encapçalat els sondatges. Tanmateix, ara és a la presó. Sonko denuncia una conspiració en contra seva, atès que és acusat de rebel·lió, atemptat contra la seguretat de l’estat i associació delictiva amb una organització terrorista, entre més càrrecs. Ara per ara és enmig d’una batalla legal per a provar de concórrer a les eleccions.
Una victòria del partit del govern podria reforçar la repressió i el viratge autoritari, mentre que una victòria de Sonko reforçaria l’onada d’estats africans que trenquen relacions amb l’estat francès, entre els quals, Mali, Burkina Faso i el Níger.
1 de març: eleccions parlamentàries a l’Iran
En el conflicte al Llevant, amb la guerra de Gaza i les ramificacions al Iemen, el Líban i Síria, l’Iran hi té un paper destacat, com a principal estat opositor a Israel i finançador de bona part dels grups armats que hi participen.
Les eleccions parlamentàries a l’Iran, tot i que no es preveu que comportin canvis radicals, marcaran el tarannà de les autoritats en un moment important per al país. Aquests darrers anys s’han caracteritzat per les protestes contra el règim i, per qüestions d’edat, pot ser que aviat s’hagi de triar un nou cap suprem, després de més de tres dècades d’Ali Khamenei com a cap d’estat.
10 de març: eleccions parlamentàries a Portugal
Portugal s’ha vist abocat a unes eleccions anticipades arran de la renúncia, fa dos mesos, d’António Costa –que havia guanyat les eleccions per majoria absoluta–, a causa d’una investigació per delictes de corrupció que afecta directament uns quants membres del govern.
El Partit Socialista governa tot sol o amb el suport del Bloc d’Esquerra i la Coalició Democràtica Unitària d’ençà del 2015, però en aquestes eleccions es preveu una lluita aferrissada entre el bloc de l’esquerra i el de la dreta. A més, sembla que la ultradreta de Chega pot consolidar-se en el tercer lloc i esdevenir un element clau en el nou parlament portuguès.
Març: eleccions presidencials a Rússia i Ucraïna
L’actual president rus, Vladímir Putin, serà reelegit fins a l’any 2030, si no hi ha una sorpresa majúscula, en una votació sense una oposició real. En un moment marcat per la guerra d’Ucraïna i la revolta del grup Wagner del juny, les eleccions, que es faran del 15 al 17 de març, serviran per a provar d’enfortir el lideratge de Putin i legitimar-lo, i per a consolidar l’annexió d’algunes regions d’Ucraïna, els ciutadans de les quals podran votar.
Per altra banda, el 31 de març és la data límit per a les eleccions presidencials d’Ucraïna, segons la constitució, atès que hauran passat quatre anys d’ençà de les darreres. El president, Volodímir Zelenski, es va mostrar obert a fer-les, però, atesa la guerra, no és segur que s’acabin convocant, perquè la llei marcial no permet de fer eleccions, i ara mateix hi ha vuit milions de refugiats fora del país.
Abril i maig: eleccions generals a l’Índia
L’estat més poblat del món té previst de fer eleccions entre l’abril i el maig del 2024. L’actual primer ministre indi, Narendra Modi, aspira a un tercer mandat, amb un discurs nacionalista i com més va més autoritari. Modi exhibirà els èxits econòmics i geopolítics del país, que el 2023 va superar la Xina com a estat amb més habitants de la Terra.
Aquesta vegada, s’enfrontarà a l’Aliança Inclusiva de Desenvolupament Nacional de l’Índia, una aliança de l’oposició inèdita fins ara.
2 de maig: eleccions locals a Anglaterra
Els consells locals i batllies a Anglaterra, incloent-hi Londres i el comtat del Gran Manchester, es renovaran enguany. La votació tindrà, ben segur, efectes sobre la política estatal i serà un indicador del suport al Partit Laborista i al Partit Conservador.
Un enfonsament dels conservadors podria ser l’estocada final d’una legislatura inestable que ha vist caure dos primers ministres, Boris Johnson i Liz Truss, i amb uns sondatges que indiquen que el partit de Rishi Sunak té ara mateix una popularitat molt baixa i que els laboristes podrien aconseguir la majoria absoluta. Les darreres eleccions generals es van fer el desembre del 2019 i és possible que les següents es facin aquest 2024, tenint en compte que s’han de fer, a tot estirar, el 28 de gener de 2025.
2 de juny: eleccions generals i federals a Mèxic
El 2018, Andrés Manuel López Obrador i el seu partit, Morena, van trencar el bipartidisme històric de Mèxic. El president ha tingut una gran popularitat, amb un discurs progressista i contra la corrupció i la inseguretat.
No obstant això, aquest 2024 ja no es podrà presentar a les eleccions, i es mesurarà si Claudia Sheinbaum, actual cap de govern de la Ciutat de Mèxic, pot mantenir la presidència per a Morena, a més de controlar bona part dels governs federals i municipals, o bé si, en canvi, la principal candidatura opositora, el Front Ampli per Mèxic, integrat pel PRI, el PAN i el PRD, antics rivals que ara tenen un objectiu comú, és capaç d’avançar i recuperar el poder que van perdre amb l’arribada de López Obrador fa sis anys.
6-9 de juny: eleccions al Parlament Europeu
Les eleccions a la Unió Europea marcaran el seu rumb com mai. Si, històricament, socialdemòcrates i democristians s’havien posat sempre d’acord i les eleccions indicaven un tarannà més o menys progressista, aquesta vegada hi ha la possibilitat real que la dreta i la ultradreta obtinguin la majoria absoluta de la cambra. El PP Europeu ha fet un viratge a la dreta que l’ha portat a col·laborar amb els Conservadors i Reformistes Europeus (ECR), encapçalats per la primera ministra italiana, Giorgia Meloni.
El tomb reaccionari del PP Europeu que obre les institucions europees a la ultradreta
Es preveu que, els anys vinents, la Unió Europea prengui mesures importants en qüestions, com ara, la reforma sobre el funcionament de les institucions, els ajuts a Ucraïna, el Pacte Verd Europeu i la lluita contra el canvi climàtic, la política sobre la immigració i l’ampliació de la UE. Sobre això, aquest any també hi haurà eleccions en estats candidats a integrar-s’hi, entre els quals, Macedònia del Nord o Geòrgia, que també marcaran la velocitat del procés d’adhesió.
9 de juny: eleccions federals a Bèlgica
El mateix dia de les eleccions europees també es faran eleccions federals i regionals a Bèlgica. Es preveu que, novament, hi hagi un parlament belga extremadament fragmentat, de manera que es pot repetir una situació com la de fa quatre anys, quan van haver de passar cinc-cents dies abans que set partits no arribessin a un acord de govern.
A més, aquesta vegada, hi ha la possibilitat que el partit d’ultradreta Vlaams Belang esdevingui el partit més votat de Flandes. Això, en una situació en què podria saltar el cordó sanitari aplicat fins ara, atès que el partit sobiranista Nova Aliança Flamenca, que governa actualment la regió, no ha tancat la porta a arribar-hi a acords.
El 2024 també hi haurà eleccions presidencials a Finlàndia, Eslovàquia i Lituània, i eleccions parlamentàries a Croàcia, Àustria i Romania. En bona part d’aquests estats, també hi ha un augment important dels partits d’ultradreta.
11 d’agost, a tot estirar: eleccions al Parlament Basc
Els dos principals partits del País Basc s’han renovat per a les eleccions. El PNB ha decidit que l’actual president, Iñigo Urkullu, que governa d’ençà del 2012, no repeteixi, de manera que ha promogut una renovació en el partit i ha presentat com a candidat el diputat foral Imanol Pradales. L’objectiu és evitar que EH Bildu esdevingui la força més votada. Per la seva banda, Bildu també ha triat candidat: Pello Otxandiano, fins ara director de programa.
Tot i que no es preveu que l’esquerra independentista pugui governar, per l’aliança de fa anys entre el PNB i el PSOE, una victòria de Bildu reforçaria els independentistes i mostraria les incongruències dels socialistes, que sí que hi han pactat en altres institucions, com ara al congrés espanyol o a la batllia de Pamplona.
27 de setembre: eleccions generals a l’Uruguai
Fa quatre anys, la Coalició Multicolor, de centredreta, del president Luis Lacalle Pou, va guanyar les eleccions per un marge molt estret de vots: un 50,79%; mentre que el Front Ampli, d’esquerres, va rebre’n el 49,21%.
El resultat d’aquests comicis pot ser important en l’àmbit regional i marcar la tendència de l’Amèrica Llatina. D’una banda, Lula da Silva ha retornat al Brasil, i, d’una altra, hi ha un desgast de l’esquerra en altres estats i al país veí governa l’ultradretà Javier Milei, que es preveu que causi més d’una polèmica tant a l’Argentina com en política exterior. Els resultats a l’Uruguai podrien aïllar el president argentí, si guanya l’esquerra, o bé consolidar els governs de dreta a la regió, si la Coalició Multicolor reté el poder.
13 d’octubre: eleccions presidencials a Veneçuela
El Partit Socialista Unit de Veneçuela, amb Nicolás Maduro com a màxim dirigent, que actualment govern el país, va acordar amb l’oposició de fer eleccions presidencials, alhora que els EUA aixecaven bona part de les sancions al gas i petroli veneçolà.
Els sondatges pronostiquen un avantatge de l’opositora Plataforma Unitària per un marge molt estret, i és una incògnita si finalment hi podrà haver unes eleccions obertes i competitives. La mobilització de l’exèrcit i l’augment de la tensió a la Guaiana podrien complicar que hi hagi unes eleccions en una situació de normalitat.
5 de novembre: eleccions presidencials als Estats Units
L’actual president, Joe Biden, aspira a la reelecció tot i la baixa popularitat i l’edat avançada (ara té vuitanta-un anys). Es preveu que el seu rival sigui l’ex-president Donald Trump, si les causes judicials no impedeixen que s’hi pugui presentar. Tot fa preveure una campanya electoral molt polaritzada.
El resultat de les eleccions marcarà no solament la política nord-americana, sinó també conflictes, com els que ara mateix hi ha a Ucraïna i Israel. Una victòria de Trump reforçaria, molt probablement, les formacions d’ultradreta i populistes de tot el món; en canvi, podria perjudicar aspectes com la lluita contra el canvi climàtic. En aquestes eleccions, per tant, es decidirà bona part del rumb que prendrà la política internacional els anys següents.
