Vint plantes silvestres per a afegir als nostres àpats

Avui, Igualada serà l’escenari de més de cent activitats relacionades amb les plantes silvestres comestibles, les varietats agrícoles tradicionals i les maneres de transformar el nostre model agroalimentari. És la VI Jornada Gastronòmica de les Plantes Oblidades, organitzades pel col·lectiu Eixarcolant, que s’han consolidat com una data important al calendari per als que vulguin conèixer i gaudir de la flora que tenim a l’abast.

S’hi faran xerrades tècniques, xerrades aplicades, activitats infantils, actuacions musicals, tallers familiars i tallers per a adults, tasts, sortides etnobotàniques, un dinar silvestre i una fira de productes silvestres i varietats tradicionals amb una setantena d’expositors.

🗣️Obrim les inscripcions de les activitats de la 6a #JornadaGastronòmicadelesPlantesOblidades!Podeu consultar el programa amb més de 100 activitats per aprendre i descobrir les #plantessilvestres comestibles, #etnobotànica i les #varietatstradicionalshttps://t.co/8VHR7OlwXl pic.twitter.com/fi7vi1RJqF

— Col·lectiu Eixarcolant (@eixarcolant) September 13, 2021

Marc Talavera, membre de la junta del col·lectiu Eixarcolant, explica que, per als que vulguin endinsar-se al món de les plantes silvestres i les varietats tradicionals les activitats més adequades són els tallers de tota mena i les sortides etnobotàniques, perquè, d’aquesta manera, podran conèixer-ho de primera mà. Com a novetat d’enguany, diu que hi ha la col·laboració amb Fridays for Future i un bloc d’activitats i conferències relacionades amb el clima.

A més de la Jornada Gastronòmica, que Talavera defineix com la punta de llança de les activitats del col·lectiu, enguany Eixarcolant ha crescut i ha començat noves línies de treball com ara un banc de llavors de plantes silvestres i varietats agrícoles tradicionals, i, gràcies al creixement de socis, s’han creat grups locals arreu del país per a ser la veu del col·lectiu al territori.

Han agafat el relleu del Forn de Jorba, que ara és també l’obrador en què treballen per a incloure aquesta mena d’ingredients a l’alimentació. Per això, li demanem a Talavera que ens digui algunes de les plantes silvestres comestibles que són de temporada i que podem incloure a la nostra dieta.

Vint plantes per a afegir als àpats

Verdolaga (Portulaca olearcea)

Planta molt comuna arreu del territori que germina al llarg de l’estiu en sòls llaurats o lliures de vegetació i ben fèrtils. Se’n menja la tija i la fulla i es pot menjar tant crua com cuita. Fins i tot se’n fan licors.

Recepta suggerida: Estofat de cigrons amb verdolaga.

Ortigues (Urtica dioica)

Es poden menjar tant crues com cuites, això sí, si es mengen crues s’han de triturar per a treure’n els pèls urticants. Sobretot es troben en zones mediterrànies, com el litoral i el pre-litoral. Crues, tenen gust entre espinacs i fruits secs; cuites, recorden clarament als espinacs.

Recepta suggerida: Gratinat d’ortigues amb panses i pinyons.

Malva (Malva sylvestris)

Es pot trobar en tots els sòls fèrtils. Se’n mengen les fulles, les flors i els fruits immadurs. Les fulles s’han de coure per a aconseguir una textura més agradable. Les flors i els fruits es poden menjar crus.

Recepta suggerida: Risotto amb malves i orenga.

Ravenissa blanca (Diplotaxis erucoides)

Molt abundant al litoral i pre-litoral. Se’n poden menjar tant les fulles, com les llavors, però normalment se n’aprofiten les flors, que es mengen crues. La ravenissa té gust semblant al wasabi i, per tant, es pot fer servir amb les mateixes finalitats gastronòmiques. Si es cou, perd el sabor picant.

Recepta suggerida: Vinagreta de ravenissa blanca.

Blet blanc (Chenopodium album)

Molt típic arreu del país. Se’n poden menjar les fulles i les llavors, tot i que les segones són difícils de recollir manualment. És preferible de menjar-lo cuit, té un gust suau, semblant als espinacs. Les llavors s’han de preparar com la quinoa, però coent-les solament deu minuts.

Recepta suggerida: Nyoquis de blets.

Rúcula silvestre (Diplotaxis tenuifolia)

Es troba distribuïda en poblacions petites al litoral i pre-litoral. Normalment, creix als marges de zones rurals. Se’n poden menjar tant les fulles com les flors, crues. Té un gust molt intens i especial. Es pot afegir en pizzes, pastes o salses, també marida bé amb formatges, fruits secs o tomàquet.

Recepta suggerida: Hummus de rúcula silvestre.

Lletsó (Sonchus oleraceus)

Molt abundant en horts i camps de conreu d’arreu, se’n mengen tant les fulles com les tiges tendres. Les fulles es poden menjar crues i cuites. Les tiges, solament cuites. Les fulles crues es poden fer servir en amanides, com si fossin enciam, o saltades a la paella. Les tiges es cuinen com si fossin ceba o carabassó.

Recepta suggerida: Torrada de lletsons, formatge de cabra i melmelada de tomàquet.

Rosella (Papaver rhoeas)

Es troba sobretot en zones agrícoles i especialment als cultius de cereals d’hivern. Se’n poden menjar les fulles, els pètals i les llavors. Tot es pot menjar tant cru com cuit. Els pètals, a més, es poden fer servir per a infusions i són un bon complement per a brioixeria i postres.

Recepta suggerida: Gelat de llet fresca i pètals de rosella.

Romàs (Rumex crispus)

Creix principalment en herbassars i prats relativament humits. Se’n menja la fulla, cuita. Ací no hi ha tradició de menjar-ne, però arreu d’Europa s’ha fet servir en sopes, escudelles, cremes, saltejats o gratinats. La fulla fresca té gust intens; la fulla seca i rehidratada té un gust més suau.

Recepta suggerida: Escudella de romàs.

Borraina (Borago officinalis)

És molt comuna en vores de camins, marges de camins i zones amb intervenció humana. Se’n mengen les fulles i les tiges tendres, cuites. Té un gust suau, va bé de combinar-la amb ingredients que en potenciïn el gust.

Recepta suggerida: Farcellets de borraina.

Sajolida (Satureja montana)

Creix solament en sòls calcaris, els més habituals al país. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites o seques i infusionades. És una planta aromàtica amb molt de potencial. Sobretot es fa servir per a elaborar olives en conserva, però és molt adequada com a complement per a tota mena d’amanides, entrepans i plats de pasta.

Recepta suggerida: Entrepà de formatge fresc, sajolida i tomàquet.

Cirerer de pastor (Arbutus unedo)

Coneguda també com a cirerer d’arboç, és molt habitual a les muntanyes del litoral i pre-litoral. Se’n mengen els fruits, les cireres d’arborç o de pastor. Es poden menjar crues o coure-les i fer-ne tota mena de salses i melmelades. És molt adequada per a fer postres.

Recepta suggerida: Melmelada de cireres de pastor.

Gratacul (Rosa canina)

Els grataculs o gavarrons són els fruits del roser silvestre, que creix arreu. Tenen una forma ametllada i són d’un color vermell intens. A més, són una gran font de vitamina C. Es fan servir per a fer licors, melmelades o infusions.

Recepta suggerida: Confitura de gratacul.

Cuscullera (Hyoseris radiata)

Sobretot es troba a la franja litoral. Se’n mengen les fruites, tant crues com cuites. Té gust suau i textura cruixent. Va molt bé com a ingredient per a amanides i tota mena de plats que incloguin fulles i brots verds. Té un gust dolç i marida amb tota mena de fruits secs.

Recepta suggerida: Cruixents de cuscullera i formatge.

Dent de lleó (Taraxacum officinale)

Molt present en prats i marges del Pirineu. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites o seques i infusionades. Com més tendres siguin les fulles, menys amargues. Amb la cocció, perd amargor, tot i que és un amarg poc persistent.

Recepta suggerida: Quesadillas amb dents de lleó.

Colitxos (Silene vulgaris)

Apareixen sobretot en marges de camps i camins. Se’n mengen tant les fulles com els brots tendres, abans no s’endureixi la tija. Es poden menjar tant cuits com crus. Són una de les espècies silvestres més consumides tradicionalment. Amanits amb oli i sal, ja són bons. També es poden fer truites o plats més elaborats com ara arrossos.

Recepta suggerida: Arròs amb colitxos i verdures.

Corn de cérvol (Plantago coronopus)

Creix sobretot al litoral i pre-litoral. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites. Combinen molt bé amb tota mena de fruita, fruits secs i cereals. També es poden fer servir com a ingredient principal en amanides, fetes xips o per a sucar en salses.

Recepta suggerida: Crep tèbia de corn de cérvol, préssec de vinya i ou dur.

Cardellet (Scolymus hispanicus)

Creix arreu del litoral i pre-litoral. Se’n mengen els nervis centrals de la fulla, la part verda es descarta. S’ha de coure. Pot equiparar-se amb les cols, bròquils o espinacs, es pot cuinar de totes les maneres. Per exemple, se’n pot fer una tempura o un estofat amb llegums.

Recepta suggerida: Remenat de cardellet i cansalada.

Morella roquera o parietària (Parietaria officinalis)

És molt abundant pràcticament a tot arreu. Se’n mengen les fulles, tant crues com cuites, però sempre triturades. Pot ser un ingredient més per a cremes, sopes, batuts o pestos; té un gust molt suau, que fa pensar en nous tendres, espàrrecs i ortigues.

Recepta suggerida: Pesto de parietària amb avellanes i bastonets de codony d’olor.

Fonoll (Foeniculum vulgaris)

Molt abundant. Se’n mengen les fulles, les tiges tendres, les flors i les llavors, tant cuites com crues. Té un gust anisat i una textura interessant. En general, combina bé amb làctics, peix, xocolata, fruits secs i tota mena de fruita.

Recepta suggerida: Bunyols d’avellana amb fonoll.