Vint mots que es diuen al País Valencià i que hauria de saber tothom

El cabal lèxic del català –com el de qualsevol llengua viva– és molt ric. Tanmateix, essent com és una llengua minoritzada, es troba amb una dificultat interna especial: hi ha una gran quantitat de mots que són habituals en un parlar determinat i que, en canvi, són desconeguts en els altres.

Fa uns quants mesos vam veure una petita mostra de paraules que es fan servir correntment a les Illes i que són desconegudes per molts parlants de la resta del país. Avui en veurem una vintena que són pròpies del País Valencià.

N’hem exclòs mots que són emprats en algun altre dialecte, com ara banyar (‘mullar’), calces (‘mitges’), corder (‘anyell’), despús-ahir (‘abans-d’ahir’), escurar (‘rentar els plats’), fem (‘escombraries’), granera (‘escombra’), poal (‘galleda’), torcar (‘netejar, eixugar’) i xiquet (‘nen’); i també variants formals, com ametla i colp.

Heus ací vint mots propis del País Valencià que tothom hauria de saber:

1. bac (‘caiguda forta’ o ‘cop violent’)
2. balafiar (‘malgastar’)
3. coent (‘xaró, cursi’)
4. comboi (‘gresca, activitat festiva’)
5. creïlla (‘patata’)
6. debades (‘de franc’)
7. desdejunar (‘fer la primera menjada, lleugera’)
8. desficaci (‘disbarat’)
9. eixir (‘sortir’)
10. enjorn (‘d’hora’)
11. espill (‘mirall’)
12. esvarar (‘relliscar’)
13. llaurador (‘pagès’)
14. oratge (‘temps atmosfèric’)
15. puntelló (‘puntada de peu’)
16. reballar (‘llançar violentament’)
17. roig (‘vermell’)
18. trellat (‘raó, fonament lògic’)
19. vesprada (‘horabaixa, tarda’)
20. xic (‘noi’)

Aquest article no hauria estat possible sense l’ajut d’Esperança Camps i Josep Albinyana.

En voleu saber més?

—Els parlars catalans (manual de referència, de Joan Veny).

—Article de la Viquipèdia.