Un dels problemes que té el català és la manca d’un estàndard reconegut per tots els parlants, de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó (o a l’Alguer). Això –juntament amb la baixa autoestima i el centralisme lingüístic– fa que algunes paraules vives en un parlar siguin poc conegudes en els altres.

Avui veurem un seguit de mots propis dels parlants de les Illes que la resta de catalanoparlants no solen fer servir i, per tant, potser no saben què volen dir.

Hem deixat fora de la llista mots que a la resta del domini també són coneguts, com ara capell, besada, cercar, batlle… I també mots que, tot i ésser poc usats al Principat, són vius en algun altre parlar, com pardal (‘penis’), granera (‘escombra’) o esclata-sang (‘rovelló’), emprats també al País Valencià; o manco (menys), encara resistent a l’Alguer i al País Valencià.

Cal advertir que alguns dels mots que hi hem posat són vius a les Balears (Mallorca i Menorca), però no a les Pitiüses (Eivissa i Formentera). Tanmateix, n’hem exclòs alguns que es mantenen solament a Mallorca, com ara misser (‘advocat’), picapedrer (‘paleta’), nin, nina (‘nen, nena’) i tudar (‘fer malbé’).

1. al·lot, al·lota (‘noi, noia’)
2. ca, cussa (‘gos, gossa’)
3. dejorn (‘de bon matí’)
4. devora (‘a prop’)
5. doblers (‘diners’)
6. empegueir-se (‘avergonyir-se’)
7. és ver (‘és veritat’)
8. fer feina (‘treballar’)
9. idò (‘doncs’)
10. llenegar (‘relliscar’)
11. llinatge (‘cognom’)
12. maldament (‘encara que’)
13. moix (‘gat’)
14. oís (‘esternut’)
15. passar pena (‘patir’)
16. prest (‘aviat’)
17. qualcú, qualcun, qualque (‘algú’, ‘algun’)
18. renou (‘soroll’)
19. talent (‘gana’)
20. trempar (‘amanir’)

Aquest article no hauria estat possible sense l’ajut d’Esperança Camps, cap de redacció de VilaWeb.

En voleu saber més?

—Els parlars catalans (manual de referència, de Joan Veny).

—Una llista completa, en tres nivells (de Nando Flix).