22.08.2024 - 15:44
|
Actualització: 22.08.2024 - 18:48
Vint-i-set personalitats polítiques de tot arreu del país –amb la col·laboració d’Òmnium Cultural i la Plataforma per la Llengua– han signat la Declaració de Prada, un manifest en què demanen de superar la minorització de la llengua i reclamen la importància que els ciutadans i les entitats de la societat civil facin de referents lingüístics per a normalitzar l’ús del català en tots els àmbits de la vida quotidiana i posicionar-lo com a punt de trobada i eina de cohesió social.
La declaració l’ha presentada aquest migdia a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada –que també hi ha col·laborat– el diputat Lluís Puig, que l’ha impulsada i n’ha estat un dels signants, en un acte que podeu recuperar ací:
Puig ha explicat que la voluntat de la declaració era fer palesa la unitat de la llengua catalana i que, per aquest motiu, era signada per personalitats de tots els territoris de parla catalana.
L’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic
“En els darrers anys, diferents indicadors mostren que la situació de la llengua catalana és d’emergència lingüística. Actualment, amb només el 32% de parlants habituals, l’ús social del català s’ha reduït a tots els territoris del domini lingüístic”, comença la declaració.
En aquesta línia, el text remarca que l’objectiu de superar la minorització de la llengua no tan sols pot deixar-se a les administracions (siguin locals, nacionals o europees), sinó que també són fonamentals els comportaments quotidians de tothom –individus i entitats o col·lectius– per a evitar “una societat fragmentada, segregada i amb desigualtat d’oportunitats”.
“Amb la ferma voluntat i compromís de voler incidir socialment i influir políticament, els sotasignats fem una crida a situar la llengua catalana al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana. És cabdal que les persones i entitats de Catalunya, el País Valencià, les Illes Balears, Catalunya Nord, Andorra, la Franja de Ponent i l’Alguer s’impliquin de manera activa i conscient en la defensa i promoció de la llengua”, continua el text.
Demanen d’actuar urgentment per revertir la minorització del català
És per això que la declaració fa una crida a les entitats civils i els ciutadans del país a actuar urgentment per revertir la minorització del català en la vida quotidiana.
Amb aquest objectiu, els signants remarquen la importància de parlar en català amb tothom tothora per a “oferir la llengua catalana com a punt de trobada i com a element clau per a obrir fronteres, en el marc de la interrelació de valors i persones”. I afegeix: “El coneixement i ús del català és i ha de ser encara més, eina de cohesió social i d’augment d’oportunitats per a tothom.”
Una altra proposta d’actuació que la declaració suggereix és consumir i gaudir de la cultura i l’entreteniment en català –per exemple, en plataformes de continguts audiovisuals, llibres o espectacles en viu. Això, explica la declaració, “reforçarà un mercat cultural en tot l’àmbit lingüístic i impulsarà circuits d’arts escèniques i visuals, música, literatura, audiovisuals i cultura popular i tradicional”.
La declaració també demana de “conscienciar el conjunt de la societat que tots som referents lingüístics, i de la importància del nostre exemple individual i col·lectiu”. I afegeix: “Ciutadania i entitats socials han de ser agents actius en la creació i transmissió de consciència lingüística, i esdevenir referents per a tothom.” Un factor clau en aquesta línia, continua el text, és que les entitats de la societat civil es comprometin amb la llengua i facin les activitats i comunicacions sempre en català.
Per això els signants demanen de col·laborar amb entitats de defensa de la llengua mitjançant la participació activa i la col·laboració econòmica. “Ens cal organitzar la pressió ciutadana i vehicular-la cap on pot ser més eficaç”, diuen. Alhora, reclamen “d’enfortir les xarxes veïnals que vertebren la vida quotidiana dels nostres pobles i ciutats perquè incorporin el català com a llengua de comunicació i cohesió en el seu dia a dia”.
El text també emfatitza la importància d’exigir als representants de l’estat espanyol, italià i francès la reciprocitat total dels mitjans de comunicació en català als territoris de parla catalana, i reivindica l’exercici ple dels drets lingüístics en els àmbits de la sanitat, la justícia, les administracions públiques, el consum i els serveis d’atenció als usuaris.
Finalment, la declaració també reclama “d’afavorir que les entitats dels territoris de parla catalana comparteixin experiències professionals, lúdiques, activitats, etc. que permetin de viure en català amb normalitat i reforcin la consciència d’unitat lingüística i el sentiment de pertinença a una cultura comuna, de Salses a Guardamar i de Fraga a l’Alguer”.
És per això que els signants acaben demanant d’apel·lar a la responsabilitat individual i col·lectiva dels ciutadans i del teixit associatiu per refermar el compromís amb la llengua, aturar el procés de desnaturalització cultural, i situar-ho tot al centre del debat polític i social de tots els territoris de parla catalana.
Vint-i-set signants de tot el país
Per territori, signen la declaració:
Andorra
- Juli Minoves Triquell, ministre de Cultura, Turisme i Ensenyament Superior.
- Susanna Vela Palomares, ministra d’Educació i Cultura.
Les Illes
- Fanny Tur Riera, consellera de Cultura.
- Esperança Camps Barber, consellera de Transparència, Participació i Cultura.
- Bàrbara Galmés Chicón, consellera d’Educació i Cultura.
- Damià Pons Pons, conseller d’Educació i Cultura.
- Gabriel Oliver Oliver (Biel Majoral), Consell Insular de Mallorca.
Catalunya Nord
- François Calvet, diputat a l’Assemblea francesa i senador.
- Joan Pau Alduy Triaire, senador i batlle de Perpinyà.
- Jaume Roure, president de la Regidoria de Cultura Catalana de Perpinyà.
Catalunya Sud
- Lluís Puig Gordi, conseller de Cultura.
- Joan Manuel Tresserras Gaju, conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació.
- Àngels Ponsa, consellera de Cultura.
- Laura Borràs, consellera de Cultura.
- Ferran Mascarell, conseller de Cultura.
- Josep-Lluís Carod-Rovira, vice-president de la Generalitat de Catalunya.
- Clara Ponsatí Obiols, consellera d’Ensenyament.
- Oriol Izquierdo Llopis, director de la Institució de les Lletres Catalanes.
Franja de Ponent
- Josep Antoni Chauvell Larrégola, president Comarcal de la Llitera.
- Rosa M. Domènech Vidal, vice-presidenta del Consell Comarcal i consellera de Cultura.
L’Alguer
- Esteve Campus, president de la Consulta Cívica per les Polítiques Lingüístiques.
- Carles Sechi Ibba, síndic de l’Alguer.
País Valencià
- Josep Lluís Albinyana i Olmos, president de la Generalitat.
- Àgueda Micó, diputada i portaveu de Compromís al congrés espanyol.
- Jordi Sebastià Talavera, diputat al Parlament Europeu.
- Rafael Climent Gonzàlez, conseller d’Economia Sostenible.
- Francesc Xavier Rius Torres, responsable de l’Àrea de Cultura a la Diputació de València.
Referents lingüístics per a un context polític advers
El manifest arriba set anys després de la Declaració de Palma, signada l’any 2017, en què els consellers de Cultura dels governs de Catalunya, el País Valencià i les Illes van comprometre’s a enfortir els llaços històrics i culturals de tots tres territoris. Tanmateix, enguany el context polític de la declaració és ben diferent, atès que tots tres governs han canviat de signe polític i dos –les Illes i el País Valencià– són governats pel PP.
En aquests darrers set anys, l’ús social del català ha experimentat una davallada considerable a tot arreu dels Països Catalans, justament en un moment en què les institucions són com més va més alienes a aquest context d’emergència lingüística. Per això, els signants –entre els quals figuren uns quants consellers de Cultura de tot el país– han impulsat la declaració que avui s’ha presentat, orientada a reivindicar la importància de les entitats de la societat civil i els ciutadans com a referents lingüístics en un context institucional com més va menys propici.
