Vint-i-cinc anys després, rogles i tertúlies a l’ombra de Joan Fuster

A l’eixida de l’Espai Fuster, un dels assistents a l’acte d’inauguració del Museu oferia un titular a la cronista: ‘Ell no hauria vingut.’ Una broma recurrent en aquests casos d’homenatges tan tardans. Han calgut prop de vint-i-cinc anys per a convertir la casa de Joan Fuster en un museu on recordar-lo i en un centre de documentació obert als investigadors i en una aula didàctica per a ensenyar a llegir i a entendre Joan Fuster.

Probablement és cert que ell no hauria assistit a un acte com aquest amb el president de la Generalitat, amb el conseller de Cultura, amb l’alcaldessa del seu poble, amb el president de l’Institut d’Estudis Catalans, amb la directora de la Biblioteca de Catalunya… O sí. Potser s’hauria mesclat entre els assistents amb curiositat per escoltar les converses. Avui hi eren tots. O quasi tots. Hi havia Ramon Ferrer, el president de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua, que recentment ha declarat el 2022 any Joan Fuster, i Josep Palomero, que el 3 de febrer li tornarà a disputar el càrrec en la repetició de les eleccions. Hi havia l’artista Manolo Boix; l’editor Eliseu Climent; el professor Josep Guia; la líder de Compromís, Àgueda Micó; els escriptors Josep Franco o Víctor Gómez Labrado; el director de Culturarts, Abel Guarinos; l’alcalde d’Alzira, Diego Gómez; el diputat Joan Baldoví, que va ser batlle de Sueca. I més acadèmiques: Verònica Cantó i Immaculada Cerdà. I Jesús Huguet, secretari executiu del Consell Valencià de Cultura.

Com que només les autoritats han pogut fer la visita al museu i a les altres instal·lacions, els convidats feien temps al claustre, cobert avui, amb una lona. I en un dels quatre racons del pati hi havia un Fuster vist per l’escultor d’Algemesí Leonardo Borràs. Vicent Miragall, l’arquitecte encarregat de rehabilitar la casa, recordava que Fuster era amic de son pare i que ell l’havia conegut quan tenia setze anys.

Els parlaments han estat breus. Francesc Pérez Moragón, director de la casa, ha agraït els esforços de totes les administracions durant anys, ha demanat més recursos econòmics per a ampliar el programa d’activitats i ha remarcat que les obres de la col·lecció d’art que s’hi exhibeixen són una part molt minsa per falta d’espai.

Raquel Tamarit, la batllessa de Sueca, ha emprat les paraules d’un Joan Fuster que es mostrava apassionat per la vida i el destí del seu poble. Ha recordat els batlles que l’havien precedida en l’esforç de fer realitat un museu d’aquestes característiques.

El conseller de Cultura, Vicent Marzà, ha recordat que aquella casa del carrer de Sant Josep tenia les portes obertes, ha evocat les tertúlies que alguns dels assistents li havien contat i ha dit que honorar Fuster era honorar la memòria del poble valencià.

Finalment, el president de la Generalitat, Ximo Puig, ha parlat de Fuster com del gran intel·lectual europeu que era, capaç de construir una gran obra, de difondre pensament, sense moure’s de Sueca. Ha acabat les seues paraules dient: ‘Sé que només em donarà disgustos, però el nostre govern és fusteria.’ Després, en una trobada amb els periodistes, al costat de la llar de foc, amb un retrat de fuster al bescoll, ho ha explicat. Ha parlat de Fuster com a intel·lectual estigmatitzat per una part de les elits d’aquest país, i ha expressat el seu desig que se singularitze la seua figura, que s’escolte Fuster perquè va saber interpretar el món molt més enllà del país. Després ha reivindicat la modernitat del pensament de Fuster que ens permet d’interpretar molts fenòmens que es produeixen avui al món.

I mentre el president explicava això i tornava a reivindicar la figura de Fuster, els convidats tornaven als rogles, al pernil i al formatge i al vi. I els treballadors de l’Espai vetllaven perquè tot continuàs en ordre. Demà s’obri al públic i el mes de febrer començaran les visites dels escolars suecans. A poc a poc, diuen, el Museu Joan Fuster, entrarà en el circuit de museus, en les guies per a viatgers i en les agendes de molts visitants que ja tenen l’excusa perfecta per a anar a Sueca.

No sabrem mai si Joan Fuster hauria assistit a la inauguració del propi museu. En tot cas, ha estat ben present en les converses de tots.