26.12.2024 - 21:40
|
Actualització: 27.12.2024 - 13:54
Una de les cites musicals més esperades de l’any és el Festivern. El festival de Cap d’Any per excel·lència celebra vint anys i fa un homenatge a Vicent Andrés Estellés en el seu centenari, amb un vers del poeta com a lema: “No ens han parit per a dormir”. Per celebrar-ho, s’ha retornat a una tradició emblemàtica del Festivern, com és el seu himne. D’ençà del 2019 que no s’havia fet una cançó oficial del festival, i ara són Quinto, Sandra Monfort i Ginestà que han posat veu a “Tota la nit”, inspirada en el lema i en l’essència del Festivern.
El primer Festivern es va fer el 2004 a Pedreguer (Marina Alta). De llavors ençà, es va organitzar en diferents poblacions de les Comarques Centrals, com ara Ontinyent (Vall d’Albaida), Benifairó de les Valls (Safor), Alcoi (Alcoià) i Gandia (Safor), fins que es va establir de manera fixa a Tavernes de la Valldigna (Safor) a partir del 2011. En tots aquests anys de trajectòria, només s’ha deixat de fer tres vegades: el 2009, per falta d’un espai, i el 2020 i 2021, per la covid.
View this post on Instagram
Per a la música en català del País Valencià, el Festivern ha estat, en paraules dels organitzadors, “una parada obligatòria”. “Tots els artistes que han estat presents en el panorama musical de la nostra terra, i que hi continuen essent, sempre han d’arribar al Festivern”, diu Yoli Gómez, responsable de comunicació. “A més, jo crec que els valors que té el festival van molt en consonància amb aquells que tots els grups que passen pel nostre escenari reivindiquen, que són la llengua, la resistència, fer comboi i continuar fent poble”, afegeix.
Josep Nadal va tocar amb la Gossa Sorda en aquell primer certamen, i no s’imaginava on arribaria. “En els últims anys hem vist com ha anat consolidant-se el festival, al mateix temps que es consolidava la música en valencià i la música del País Valencià. Recorde que el primer any no donàvem un duro pel festival. Fer un festival de música en valencià, per Cap d’Any… Els que hi érem no donàvem un duro, i al final pareix que ha anat molt bé”, diu.
Ara tornarà a l’escenari del Festivern amb Pep de la Tona, el seu nou projecte, quan fa poc més de mig any del llançament del primer disc. “Per a nosaltres serà segurament el concert més important que haurem fet pel que fa a popularitat i gent. És una cita molt important per al grup”, admet. Un altre dels veterans que també va tocar el Cap d’Any del 2004 a Pedreguer és Xavi Sarrià, amb Obrint Pas. Ara, amb el seu projecte personal, s’acomiadarà dels escenaris al Festivern, després de més de trenta anys en actiu.
La nova fornada
Per a Àrtur Martínez, cantant de la Fúmiga, el Festivern sempre ha estat un lloc emblemàtic, un punt de trobada dels grups valencians, i també del Principat i el País Basc. “Tota la gent que tenim un grup de música al País Valencià havíem anat al Festivern de públic cada Cap d’Any, des de molt joves. I és això que el fa tan especial, perquè t’has vist baix, sempre és el mateix lloc, sempre són les mateixes dates, n’has gaudit d’una manera molt boja, i després t’has vist dalt. Com a músic del País Valencià, té una cosa fins i tot romàntica”, diu.
De fet, reconeix que sempre és una de les dates més especials. “Sobretot, perquè d’alguna manera estàs clavat absolutament en el fred de l’hivern, i és entrar en eixa carpa i té una de les energies més fortes que recordem en els concerts. Nosaltres hem anat al Festivern quan només fèiem versions, gairebé, tocant a les quatre de la matinada de la nit de Cap d’Any. I no sé si és la nostra quarta edició o cinquena, però sempre diem que per al Festivern sempre, sempre, sempre estarem a punt, siga quan siga”, assegura.
Un sentiment semblant l’expressa Sandra Monfort. “El Festivern és un espai on se celebra la vida, on se celebra l’amistat, se celebra el comboi, se celebra la música en valencià, on es tanquen etapes i se n’obrin de noves, on coneixes gent nova preciosa, que significarà moltes coses durant la teua vida. Jo crec que tot el món sent el Festivern com un espai preciós de celebració, de transformació, i d’art, de cultura, de música, d’amistat, de bonicor”, diu.
La cantant de Pedreguer hi ha anat moltes vegades, però enguany s’estrena sobre l’escenari. I, a més a més, ho fa participant en l’himne, una cançó que per a ella “representa molt bé el mood i les vibes que hi ha al Festivern”. Explica que ha començat a fer un trencament en el seu projecte musical, fins ara més centrat en concerts en teatres i espais amb butaques, i ara comença a participar en festivals. “És un honor enorme poder arrancar aquesta nova etapa de la meua carrera en un lloc que significa tant per a mi com el Festivern”, assegura.
En el cartell d’enguany, que es fa del 28 al 31 de desembre, també hi participen artistes com ara Mushkaa, Figa Flawas, Talco, els Catarres, Malifeta, Boom Boom Fightes & Cookah P, i la Trocambra, entre molts més. Com l’any passat, també hi haurà el Festivernet per als més menuts, amb un concert de la Fúmiga. A més, es faran torneigs de bàsquet, futbet i pilota valenciana.
El Festivern, més enllà de la música
Tothom qui ha anat al Festivern alguna vegada sap que hi tornarà. Que aquell racó de la Safor té alguna cosa especial. “Sempre he estat festivernera, abans de treballar-hi, i el Festivern és casa. Això és un concepte que té tot el món a la ment quan parla del Festivern, i és el de tornar a casa, tornar a trobar-te amb amics que has fet allí. El Festivern té una màgia, es fa un sentiment de comunitat, de pertinença i de ser partícips de continuar treballant per la música en la nostra llengua”, diu Yoli Gómez.
Per a ella, les dues paraules que defineixen l’esperit del Festivern són “poble i estima”. “El Festivern és un punt de trobada per a fer poble, per a reivindicar la nostra llengua, els nostres valors i continuar fent música en una terra on sempre ha estat un poquet complicat fer-ne en la nostra llengua. Però hem creat una comunitat molt bonica, i amb el poble de Tavernes, que sempre ens acomboia, per això crec que la paraula perfecta és poble”, diu.
El festival és totalment autogestionat, no depèn de subvencions ni de patrocinis, i durant aquests vint anys d’història hi ha hagut moments difícils, com va ser la pandèmia. “Però el Festivern té una cosa, i és que sempre resisteix, tirem endavant i ens en sortim de qualsevol adversitat. I, sobretot, amb molta, molta estima del poble, de la gent i dels artistes”, diu Gómez. Així, assegura que el Festivern gaudeix de bona salut i que té molt de recorregut encara.
