Vint anys d’Acampada Jove amb un homenatge a Al Tall

L’Acampada Jove celebra vint anys, i el plat fort de la celebració serà un homenatge al grup Al Tall, que va tocar a la primera edició l’any 1996. Els valencians, que van deixar els escenaris el 2013 després de gairebé quaranta anys, rebran de l’organització un premi a la trajectòria i al compromís. Juntament amb aquest reconeixement, el festival té previst per a dissabte un dinar popular de celebració i també ha preparat una exposició que recull els millors moments de l’Acampada Jove, les millors vivències del públic i un repàs històric pels vint anys del festival.

L’Acampada Jove, el festival político-musical organitzat per les JERC, té lloc a Montblanc entre avui i dissabte. Aquesta serà la setena edició consecutiva a la capital de la Conca de Barberà. Anteriorment, s’havia celebrat a Sant Celoni (2005 – 2008) i Arbúcies (1996 – 2004). Pel que fa a les actuacions, enguany passaran pel festival la Gossa Sorda, Lax’n’Busto, els Catarres, Brams i la Pegatina, entre molts més.

Els components d’Al Tall Vicent Torrent i Manolo Miralles assistiran a l’acte dels vint anys, que tindrà lloc a l’església de Sant Francesc de Montblanc dissabte, 18 de juliol, al migdia. El mateix dia es farà un dinar popular amb totes les persones que han fet possible el festival durant aquests anys. Més enllà del dinar, el mateix dissabte al matí tindrà lloc una xerrada amb tots els directors del festival des de la seva creació, l’any 1996, i s’ha preparat una exposició que recollirà l’evolució de l’Acampada Jove des de la seva primera edició.

Per als organitzadors del festival, Al Tall ‘han estat, són i seran un referent enorme per a tothom, pel seu recorregut històric, la seva aportació a la nostra cultura i pel seu compromís en la defensa del nostre país i la nostra llengua’. Ho deia fa uns dies el seu director, Gerard Gómez del Moral, que va mostrar un ‘orgull immens’ per poder celebrar vint anys ‘d’un projecte fet per voluntariat’. D’aquesta manera, va insistir que l’edició d’enguany volia ser ‘un homenatge a tothom qui ha fet possible aquest projecte: músics, militància, proveïdors i públic, qui han fet que aquest somni esdevingui una realitat cada cop més forta i gran’.