Vins En Moviment. Ancestral de Morenillo, l’expressió d’una varietat salvada

Pili Sanmartín, que és qui va impulsar la línia de Vins En Moviment del celler Bàrbara Forés, a la Terra Alta, ens explica la història d’aquest vi i el procés d’elaboració. D’entrada, explica que les vinyes de morenillo sofreixen l’atac dels porcs senglars, tot i tenir la finca tancada. Per això comença dient: “Aquest any farem ancestrals si les bèsties ens deixen, si el porc senglar deixa d’entrar a la finca. Les vinyes estan situades a l’Obaga de Tomaset, a la Serra de Pàndols, entre Gandesa i Pinell de Brai, als espais de la batalla de l’Ebre. És de les poques finques de vinya que queden en aquest espai, una zona on hi havia hagut molta agricultura, però de mica en mica s’ha anat perdent i el bosc ha guanyat terreny. Aquí nosaltres fa vint-i-cinc anys vam començar a plantar la varietat morenillo, i les feixes de dalt de tot, les que toquen més al bosc, les vam plantar ara fa deu anys. De fet, el primer any que collíem la vinya de dalt, vam veure que el porc senglar se’ns menjava tot el raïm i vam córrer a collir-lo. Ens vam avançar. Aquest raïm feia deu graus i vam decidir vinificar-lo com a ancestral. De manera que el porc senglar es troba en l’origen d’aquest escumós, determinant a l’hora de prendre decisions o en la resiliència de trobar-te un raïm que no encaixa per fer el vi pensat i decidir elaborar-lo d’una altra manera.”

“Aquest ancestral és de morenillo, una varietat que es trobava pràcticament oblidada i que els meus pares van recuperar fa vint-i-cinc anys. Per què s’havia abandonat el cultiu de la varietat morenillo? Era força productiva, un any més i un any menys, però tenia poc grau i als viticultors que venien de grans corporacions, que prioritzaven el grau i pagaven el quilo segons el grau, no els interessava. També feia poc color… I va deixar d’interessar cultivar-la, també. Però nosaltres vam provar de fer un vi, vam agafar fusta d’una vinya vella de morenillo, que encara no s’havia arrencat, i en vam tornar a plantar.”

“Per fer aquest ancestral collim el morenillo amb una graduació alcohòlica més baixa (no m’agrada collir-lo per sobre dels onze graus), per mantenir l’acidesa i la frescor. Fem una petita maceració amb pells dintre d’uns bocois oberts, un dia aproximadament. Després premsem i comença la fermentació espontània en una tina d’acer inoxidable, mantenint una temperatura lenta de fermentació. Abans que acabi de fermentar embotellem. Aquest és un moment crucial. La fermentació acaba a l’ampolla. Deixem reposar l’escumós i al cap del temps anem posant les ampolles en punta, perquè el morenillo deixa anar molts baixos. Per això degollem manualment, reomplim i ja és a punt per consumir.”