Villarejo atribueix l’atemptat del 17-A a una negligència de l’estat

El comissari jubilat José Manuel Villarejo creu que els atemptats gihadistes del 17 d’agost del 2017 es van produir per la negligència del CNI, que diu que va menystenir tres avisos seus del 2015 que apuntaven a l’imam Abdelbaki es-Satti, però no pas que hi hagués una voluntat directa de provocar-los. Villarejo ha comparegut a la comissió d’investigació dels atemptats que es fa al congrés espanyol amb la mirada molt posada en la compareixença de la setmana passada de l’ex-director del CNI Féliz Sanz Roldan, a qui ha desqualificat en nombroses ocasions i ha parlat obertament de la seva enemistat. Una relació, diu, que Mariano Rajoy i la seva ministra de Defensa, María Dolores de Cospedal, van voler que millorés; i que –segons el seu relat– hauria estat la causa per la qual el CNI no va fer cabal dels seus avisos del 2015.

Amb divagacions i un relat embolicat, Villarejo ha explicat als diputats que entre el juny i el setembre del 2015 va fer arribar al CNI tres notes d’intel·ligència basades en allò que els deia un confident seu –un home de nacionalitat marroquina que ha dit que ja és mort–, en les quals els avisava que hi havia un ex-traficant de droga, que havia estat a Bèlgica i ara feia d’imam, que era confident del CNI i alhora treballava pel servei secret marroquí. La font de Villarejo, ha dit, li va demanar d’anar a Catalunya per a introduir-se en certs ambients per a ampliar la informació, però el CNI no ho va permetre perquè li van dir que no era una font creïble. Un menysteniment que Villarejo atribueix a la seva enemistat amb Sanz Roldan. Tot i que en aquell moment no li van dir que fos es-Satty, Villarejo veu clar que es tractava d’ell.

El 2022, durant la seva declaració judicial pel conegut com a cas Tandem, Villarejo va dir que els atemptats van ser provocats per un “error greu” del CNI, que va “calcular malament les conseqüències de fer un ensurt a Catalunya” durant l’auge del procés d’independència. A la compareixença d’avui, ha dit que és habitual que el CNI i altres serveis d’intel·ligència s’inventin “comandos virtuals”, grups “que només existeixen en la imaginació i als informes” que es detenen quan suposadament estan a punt d’actuar amb la voluntat de penjar-se la medalla. “Quedes molt bé, i els somnis independentistes cauen perquè veuen com ens necessiten“, ha dit. Un d’aquests comandaments virtuals, ha dit, era el d’es-Satty. “La mania que tenia Sanz Roldan de fer comandos virtuals que desmuntava poc després el va portar al descontrol”, ha dit, i tot seguit ha llançat una pregunta a l’aire: “Què passa quan algú pensa que controla una cosa que en realitat no controla?”

“Jo mai no vaig dir que l’estat va provocar l’atemptat, el que he dit és que hauria pogut evitar-lo”, ha remarcat en diferents ocasions, i ha volgut argumentar-ho fixant-se en la manera de procedir després de l’esclat de la casa d’Alcanar on es preparaven els atemptats: “En tot servei d’intel·ligència hi ha un oficial de guàrdia a la nit. Immediatament, hauria d’haver informat els Mossos sobre aquest paio i que ha passat això. […] Hi ha gravacions dels viatges que fan alguns dels membres a París. Si això s’hagués avisat adequadament, automàticament s’haurien detingut, perquè va ser l’endemà. Els Mossos, sense saber-ne res, truquen al germà de qui després provoca l’atemptat, dient-li que ha aparegut un cotxe a nom seu.”

Sanz Roldán va negar que es-Satty fos col·laborador del CNI, però Villarejo remarca que hi ha dades evidents de la relació: “Hi ha un jutge que ha d’expulsar l’imam, i just abans rep una visita i un informe, i ja no l’expulsa. Hi ha un delegat del govern que li permet l’asil. Hi ha una sèrie de visites de militars o membres de la Guàrdia Civil, tots adscrits al CNI. Hi ha una sèrie de correus i de bústies ocultes o cegues, on es comunica.” Durant la compareixença, encara ha tingut temps de parlar del paper dels Mossos d’Esquadra amb la prevenció i gestió dels atemptats, que ha dit que va ser prou bona tenint en compte que el CNI no els va avisar d’allò que sabia. També ha parlat del suposat avís de la CIA que els Mossos van rebre el maig del 2017 sobre un atemptat imminent, que ha atribuït, al seu torn, a una informació dels serveis secrets marroquins que van compartir amb els seus companys nord-americans.

Arran d’aquest primer avís, ha dit, el comissari en cap d’Informació dels Mossos d’Esquadra, un inspector i un altre agent van viatjar als Estats Units en nom del servei d’intel·ligència català per a aprofundir en aquesta informació. Villarejo parla del suposat informe que poc després de l’atemptat va publicar El Periódico, i ha mirat de sembrar el dubte sobre el paper dels Mossos aquells dies: “Uns dies abans de declarar la independència se’ls va enganxar de camí a una incineradora per a destruir el document que van rebre i l’anàlisi posterior que en van fer. Si no haguessin tingut res a ocultar, per què van anar a la incineradora?” Uns documents que, ja en el seu moment, van aixecar certes sospites per la possibilitat que fossin falsos. Fos com fos, Villarejo ha negat de totes totes que aquells dies hi hagués una bona relació i coordinació entre els Mossos d’Esquadra i el CNI: “En un moment donat, algú li devia dir a Trapero: ‘T’hem salvat de l’acusació, ara has de dir que hi va haver molta col·laboració amb els Mossos’. Jo no la veig, la col·laboració. Ningú va informar els Mossos que el senyor es-Satty havia estat monitorat, i que el xalet que va esclatar no era un tema de drogues.”